El número de Noves SL que us presentem
se centra en les llengües a l’ensenyament i els
coneixements, els usos, les representacions i el corpus de
les llengües dels alumnes. Les polítiques lingüístiques
de la major part dels territoris de llengua catalana han mantingut
un dels seus pilars fonamentals en les polítiques educatives.
Aquesta importància de les llengües en l’educació
ha produït un interès generalitzat per la seva
legislació, aplicació i efectes. Tant en els
governs autonòmics que hi veuen descansar les seves
polítiques de normalització lingüística
com en els actors que veuen en perill l’estatus actual
de les llengües en contacte. En alguns dels territoris
de llengua catalana les polítiques educatives i els
seus efectes sobre les llengües han estat al capdavant
de l’agenda mediàtica i social. I sobretot a
Catalunya, en els darrers mesos, aquest tema ha estat central.
Però no només els mitjans
i la política educativa han enfocat el seu interès
en aquest tema. També la recerca sociolingüística
del país ha concentrat l’interès de diversos
estudis en aprofundir en les relacions multilaterals entre
llengua, escola i societat. En aquest número presentem
alguns articles de recerques realitzades els darrers anys
en el marc d’aquest camp d’estudi.
Natxo Sorolla presenta
Casa, escola i pati: usos lingüístics
quan s'acaben les classes, una síntesi i anàlisi
de l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic
als centres d’educació secundària de Catalunya.
El text és el resultat d’una anàlisi descriptiva
de l’enquesta promoguda pel Consell Superior d’Avaluació
del Sistema Educatiu, subministrada a alumnes d’Educació
Secundària de tot Catalunya. I l’acompanya una
anàlisi dels usos lingüístics familiars
i la presència de les llengües al centre escolar,
per tal de destriar els factors més importants en la
tria de llengües en les interaccions amb els amics.
Mireia Galindo i F. Xavier Vila i Moreno
presenten Els
factors explicatius dels usos lingüístics informals
entre l’alumnat català: llengua inicial, xarxes
socials, competència i llengua vehicular d’ensenyament,
on analitzen dades declarades, experimentals i observades,
sobre coneixements i comportaments lingüístics
de l’alumnat de sisè de primària a Catalunya,
amb l’objectiu de destriar els factors més importants
en la configuració de les pràctiques lingüístiques
interpersonals d’aquest alumnat.
Ricard Benito i Pérez i Isaac Gonzàlez
i Balletbó presenten Intensitat
i caracterització de la segregació a l’escola
catalana en clau lingüística. El text tracta
la distribució de l’alumnat entre les escoles
en funció de la seva llengua familiar, amb enquestes
subministrades a famílies d’alumnes de P3 de
diferents municipis catalans. Els investigadors enfoquen el
seu interès en la relació entre la segregació
lingüística i la segregació residencial,
l’elecció de centre, la titularitat pública
o concertada del centre, la mida del municipi o el nivell
d’estudis dels progenitors. Tots aquesta factors s’apleguen
en un marc escolar que compta entre els seus objectius fonamentals
la conjunció lingüística.
Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan i
Natxo Sorolla sota el títol De
les pràctiques monolingües familiars a la identificació
bilingüe: el cas dels preadolescents de Mataró
i la Franja presenten els primers resultats d’una
recerca en escolars de darrer curs de primària. Investiguen
la manera com diferents variables sociolingüístiques
intervenen en la creació de dos subgrups lingüístics
entre els alumnes amb pràctiques monolingües familiars
en castellà: un grup que s’identifica amb la
llengua familiar; i un altre que té una identificació
bilingüe.
Finalment, Katharina Wieland presenta la
recerca El llenguatge
juvenil a Barcelona i la seva representació als mitjans
de comunicació. L’eixamplament de la presència
social dels mitjans de comunicació ha comportat una
especialització de la programació segons els
grups d’edat a què es dirigeix. L’autora
estudia la manera de parlar de diversos adolescents de l’àrea
de Barcelona i ho contrasta amb el llenguatge utilitzat en
la programació televisiva dirigida a aquest públic.
|