Logotip de la revista Noves SL

Presentació

Hemeroteca

bústia

Logo

Continguts de Noves SL hivern 2009

El número de Noves SL que us presentem se centra en les llengües a l’ensenyament i els coneixements, els usos, les representacions i el corpus de les llengües dels alumnes. Les polítiques lingüístiques de la major part dels territoris de llengua catalana han mantingut un dels seus pilars fonamentals en les polítiques educatives. Aquesta importància de les llengües en l’educació ha produït un interès generalitzat per la seva legislació, aplicació i efectes. Tant en els governs autonòmics que hi veuen descansar les seves polítiques de normalització lingüística com en els actors que veuen en perill l’estatus actual de les llengües en contacte. En alguns dels territoris de llengua catalana les polítiques educatives i els seus efectes sobre les llengües han estat al capdavant de l’agenda mediàtica i social. I sobretot a Catalunya, en els darrers mesos, aquest tema ha estat central.

Però no només els mitjans i la política educativa han enfocat el seu interès en aquest tema. També la recerca sociolingüística del país ha concentrat l’interès de diversos estudis en aprofundir en les relacions multilaterals entre llengua, escola i societat. En aquest número presentem alguns articles de recerques realitzades els darrers anys en el marc d’aquest camp d’estudi.

Natxo Sorolla presenta Casa, escola i pati: usos lingüístics quan s'acaben les classes, una síntesi i anàlisi de l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya. El text és el resultat d’una anàlisi descriptiva de l’enquesta promoguda pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, subministrada a alumnes d’Educació Secundària de tot Catalunya. I l’acompanya una anàlisi dels usos lingüístics familiars i la presència de les llengües al centre escolar, per tal de destriar els factors més importants en la tria de llengües en les interaccions amb els amics.

Mireia Galindo i F. Xavier Vila i Moreno presenten Els factors explicatius dels usos lingüístics informals entre l’alumnat català: llengua inicial, xarxes socials, competència i llengua vehicular d’ensenyament, on analitzen dades declarades, experimentals i observades, sobre coneixements i comportaments lingüístics de l’alumnat de sisè de primària a Catalunya, amb l’objectiu de destriar els factors més importants en la configuració de les pràctiques lingüístiques interpersonals d’aquest alumnat.

Ricard Benito i Pérez i Isaac Gonzàlez i Balletbó presenten Intensitat i caracterització de la segregació a l’escola catalana en clau lingüística. El text tracta la distribució de l’alumnat entre les escoles en funció de la seva llengua familiar, amb enquestes subministrades a famílies d’alumnes de P3 de diferents municipis catalans. Els investigadors enfoquen el seu interès en la relació entre la segregació lingüística i la segregació residencial, l’elecció de centre, la titularitat pública o concertada del centre, la mida del municipi o el nivell d’estudis dels progenitors. Tots aquesta factors s’apleguen en un marc escolar que compta entre els seus objectius fonamentals la conjunció lingüística.

Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan i Natxo Sorolla sota el títol De les pràctiques monolingües familiars a la identificació bilingüe: el cas dels preadolescents de Mataró i la Franja presenten els primers resultats d’una recerca en escolars de darrer curs de primària. Investiguen la manera com diferents variables sociolingüístiques intervenen en la creació de dos subgrups lingüístics entre els alumnes amb pràctiques monolingües familiars en castellà: un grup que s’identifica amb la llengua familiar; i un altre que té una identificació bilingüe.

Finalment, Katharina Wieland presenta la recerca El llenguatge juvenil a Barcelona i la seva representació als mitjans de comunicació. L’eixamplament de la presència social dels mitjans de comunicació ha comportat una especialització de la programació segons els grups d’edat a què es dirigeix. L’autora estudia la manera de parlar de diversos adolescents de l’àrea de Barcelona i ho contrasta amb el llenguatge utilitzat en la programació televisiva dirigida a aquest públic.