• Estratègies per absorbir el degoteig de la demanda de cursos fora dels períodes de matriculació i la modalitat intensiva dels cursos que ha experimentat el CNL de Reus, per exemple.
  
• Tallers i/o activitats que faciliten la interelació entre famílies autòctones i nouvingudes. Banyoles, Ulldecona i Vic les han programat.

6.4. Activitats de dinamització i de sensibilització complementàries ales activitats de formació en llengua catalana 

Les activitats comunes programades en aquest apartat –dinamització i sensibilització- poden ser complementàries a les de formació. L’esquema d’organització de les activitats és el mateix que el de l’apartat anterior. Aquí fem només referència a les comunes a la majoria de plans pilot.

6.4.1. El valor afegit del coneixement de l’entorn

El coneixement de l’entorn és un complement de l’activitat clàssica dels cursos de català per a adults. En aquest sentit, volem destacar la utilitat d’aquestes activitats que situen els aprenents en un context determinat ja que permetenconèixer els serveis –ajuntaments, biblioteques, serveis d’assistència sanitària, el funcionament general de la societat, els drets i els deures... Aquestes iniciatives responen a la idea que la competència lingüística s’adquireix al mateix temps que els aprenentatges socioculturals. “(...) I aquest lligam entre la llengua i la vida, vostès ho saben millor que ningú, és l’únic camí per aconseguir que la inversió en aprenentatge (i en ensenyament) sigui productiva i eficaç.”(1) Banyoles, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic són localitats que han combinat l’ensenyament de la llengua amb el coneixement de l’entorn.

6.4.2. Impuls del programa “Voluntaris per la llengua”

El programa “Voluntaris per la llengua” consisteix a posar en contacte, d’una banda, persones que estan aprenent a parlar català, les quals, en general, fa poc temps que viuen a Catalunya, i, de l’altra, persones que ja el parlen i volen ajudar els altres a parlar-lo, i que es troben per parlar. Els objectius d’aquest programa, relativament senzill i fàcil, són, d’una banda, fer de la llengua catalana la llengua de comunicació, la llengua d’ús vehicular i assolir un coneixement recíproc entre els dos tipus de participants. Aquests dos objectius estan plenament relacionats, de manera que un no s’acompleix sense l’altre. La idea bàsica que inspira el projecte és que els aprenents adquireixin fluïdesa lingüística i que coneguin l’entorn, i que els catalanoparlants adquireixin consciència de la importància de mantenir l’ús social de la llengua i que, per tant, actuïn conseqüentment. També es procura que tots plegats, aprenents i voluntaris, participin conjuntament en diverses activitats, com ara excursions, visites a entitats ciutadanes, etc. El compromís concret a què s’avenen ambdues parts és trobar-se un cop a la setmana, com a mínim, per parlar en català, al llarg d’un període d’uns sis mesos. Aquesta iniciativa fa que la llengua catalana sigui una eina eficaç d’inclusió social. Per altra banda, aquesta activitat és comuna a tots els municipis en què s’apliquen els plans.

6.4.3. Crida de sensibilització i de reflexió sobre l’actitud lingüística dels autònoms respecte dels nouvinguts 

Hi ha plantejaments i modalitats diversos, però, que tenen en comú la crida que fan els aprenents de català als autòctons perquè els parlin en català. Banyoles, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic fan actuacions en aquest sentit. Els mitjans de difusió utilitzats per difondre el missatge sóndiversos: opis i banderoles, televisió, anuncis a la premsa, crides, roda de premsa... També en alguns casos es complementen aquestes activitats amb sessions de sensibilització amb col·lectius específics: personal de l’administració, persones que treballen a ong, sindicats, associacions de mares i pares, mestres...

6.5. Temporalització  

Convé que per distribuir les activitats dins el període d’aplicació del pla pilot també ens proposem uns objectius, perquè espaiar d’una manera adequada les activitats comporta que la incidència social sigui major i també perquè permet treballar d’una manera més còmoda i eficaç. A més, també cal preveure la durada de les visites culturals i les activitats de coneixement de l’entorn organitzades com a complement dels cursos de català. 

Així, els objectius de la temporalització són els següents:

1. Delimitar la durada global del projecte.
2. Coordinar les activitats de cada municipi d’acord amb el calendari previst.
3. Establir un calendari per a la programació, realització i avaluació de les activitats.
4. Determinar la durada de cada activitat.
5. Avaluar la previsió del calendari inicial amb els resultats finals.

6.6. Recursos humans

Els recursos humans són fonamentals. L’actitud i l’empatia de les persones responsables de les activitats són bàsiques perquè el projecte tingui èxit. Així, ens proposem:

1. Establir una coordinació amb les persones dels diversos organismes i entitats que hi intervenen.
2. Assignar cada una de les activitats als professionals més adequats.
3. Treballar coordinadament amb la resta de professionals de cada centre, oficina o servei de català.
4. Detectar les necessitats formatives per a col·lectius determinats, si és el cas.
5. Formar els professionals en cas que sigui necessari.

És important, sempre que es pugui, d’acord amb els horaris i la disposició de les tècniques i els tècnics, que les persones adscrites a les oficines i serveis del Consorci per a la Normalització Lingüística siguin els responsables de dur a terme el pla pilot. L’experiència que pot donar l’execució del pla pilot revertirà directament als responsables de les oficines i serveis de català i servirà, tant en els aspectes positius com en els negatius, per aplicar-la en les altres tasques que tenen encomanades.

Finalment, els recursos humans també s’hauran d’avaluar al final del projecte, d’acord amb els objectius proposats i les responsabilitats de les persones que hi han intervingut.

6.7. Organismes i entitats participants

La participació de tot tipus d’entitats, associacions i organitzacions és un objectiu important perquè aquestes entitats s’impliquen en les activitats i en el projecte, i esdevenen així part del seu projecte. A més els conceptes -l’ús social de la llengua i el de la llengua com a vehicle d’inclusió social- els assumeixen gradualment en els projectes propis. Moltes vegades és tant important la participació d’altres entitats com la mateixa activitat. Per tant, ens proposem:

1. Estimular la participació i aconseguir la implicació d’altres organismes de l’administració, entitats, organitzacions diverses per tal que planifiquin i executin polítiques de normalització lingüística.
2. Treballar coordinadament amb aquests organismes.
3. Demostrar que la política lingüística és eficaç quan és transversal amb tots els agents socialsde la localitat on es duu a terme.
4. Aconseguir que les mancances detectades en l’apartat anterior siguin resoltes pels organismes corresponents.
5. Crear consciència que l’extensió de l’ús de la llengua a persones no catalanoparlants, a part de ser responsabilitat de l’Administració requereix la implicació d’entitats, empreses...
6. Aconseguir la implicació activa d’entitats i empreses com a membres col·laboradores i executores del pla pilot.
7. Consolidar la coordinació, detectar-ne les mancances i esmenar-les.

Cada entitat, cada associació, en la mesura de les seves possibilitats, pot tenir una implicació directa o indirecta, ha de tenir-hi el seu paper. Qualsevol mena de participació és bona i pot ser de molts tipus: recursos humans, recursos econòmics, materials, locals…

Al final de la implantació del pla pilot, avaluarem, tant des del nostre punt de vista, com del de l’altra entitat quina valoració se’n fa, tant pel tipus d’activitat, com per la participació. 

6.8. Pressupost i finançament 

El pressupost destinat a les activitats també ha de tenir uns criteris d’aplicació i proposar-se uns objectius:

1. Establir una coordinació amb les altres entitats participants (escoles d’adults, escoles d’idiomes...) perquè cadascuna es faci càrrec de les responsabilitats econòmiques i de recursos humans que li corresponguin.
2. Aconseguir que amb els recursos econòmics i humans destinats al pla pilot de cada localitat s’acompleixin els objectius proposats.
3. Fer partíceps altres organismes i entitats perquè s’impliquin també en l’extensió de l’ús social de la llengua. (Per exemple per a les activitats de coneixement de l’entorn es pot comptar amb els recursos humans del personal de biblioteques, centres d’atenció primària, ajuntaments, entitats esportives... o amb la col·laboració econòmica d’entitats d’estalvi, empreses.. per a les edicions conjuntes de tríptics per a exposicions, per exemple).
4. Rendibilitzar l’experiència perquè sigui aplicable a altres localitats.
5. Optimitzar la relació entre recursos humans i econòmics destinats i objectius proposats. 

Finalment, haurem d’avaluar-ne el cost previst, el cost real, la desviació –en cas que n’hi hagi- i valorar el cost amb el rendiment de l’activitat.  

7. Avaluació

Aquest és l’apartat en què es treballa en aquests moments. Els indicadors han d’avaluar les activitats tant quantitativament com qualitativament, d’acord amb els aspectes següents:

8. Conclusions, conseqüències, viabilitat dels plans

A hores d’ara, encara no es disposa de dades suficients per donar informació sobre els resultats dels plans pilot perquè encara s’estan executant. S’endevinen tendències en determinades actuacions, que s’han de mesurar i comprovar. La idea general de les persones que hi estan treballant és que el període d’execució és força just i que caldrà continuar treballant en la mateixa línia per comprovar els resultats dels projectes.

Dolors Solà Noguera
Coordinadora dels Planspilots per a l’impuls del coneixement i l’ús de la llengua catalana
dsola@cpnl.org