Per això és important regular o promoure polítiques de promoció del
català atès que, com sha vist anteriorment, aquesta
llengua té una doble dificultat, ja que no
compta amb un estat nació que promogui la cultura nacional catalana i aquesta funció ha
de quedar en mans dels ens autonòmics i locals, que per altra banda seguint el principi de subsidiarietat
seria el desitjable sempre que també hi donés suport lestat.
6.2 Orientacions per a una política
lingüística a les empreses
Com
observem en ambdós tipus dempresa la variable que més afecta lús del
català és el percentatge de cursos de formació interna que es fan en català,
(IUCE=28,7 en el cas de les grans empreses i IUCE= 37,3 en les empreses de serveis
públics, si menys de la meitat dels cursos es fan en català, i IUCE=51,1 a les grans empreses i 66,5
a les de serveis públics, si fan més de la meitat en català).
Però
aquesta variable és tan explicativa de lús com lús és explicativa
della, formant un cercle que es retroalimenta i per tant si augmentem una de les
dues augmentarà també laltra, alhora que aquesta influirà positivament en la
primera i així successivament. Aquest fet ve explicat per dos fenòmens. En primer lloc
en lestudi qualitatiu sobre lús del català a les grans empreses es va
contrastar que aquestes adaptaven lidioma dels cursos a lidioma dels
treballadors i per tant és lògic que amb un major ús del català hi hagi una major
proporció de cursos de formació interna en català. Però aquest fenomen també es dóna
en sentit invers, la proporció de cursos de formació interna en català ajuda a
normalitzar aquesta llengua entre els treballadors de les empreses i per tant influeix
positivament en lús.
El
fet que la formació en català influeix en lús també ve demostrat en
làmbit més global, a les dades de lEstadística dusos lingüístics a
Catalunya 2003 (EULC03) observem com les persones que tenen el castellà com a llengua
materna i adopten el català com a llengua habitual tenen un major nivell destudis
que les que no ho fan, per tant podem observar com el fet dhaver rebut la formació
en català potencia lús en tots els àmbits.
Gràfic 10. Adopció del català com a llengua habitual per estudis
Dacord amb tota lexposició anterior, proposem tres línies o
aspectes per a una política lingüística a les empreses multinacionals i de serveis
públics, que podem resumir en:
a)
Promoció de mecanismes que garanteixin que la formació interna del personal es faci
majoritàriament en català.
b)
Regulació o autoregulació sobre el coneixement de català com a requisit o mèrit en la
selecció del personal.
c)
Informació pública a les empreses sobre els avantatges dusar el català.
Quant a la formació, observem que si es vol fer una
política lingüística a les empreses, o almenys als dos tipus dempreses que
sanalitzen, pot ser una idea rendible promoure que la llengua vehicular dels cursos
de formació interna sigui el català atès que els cursos tenen un paper transcendental en la
normalització de la llengua a lempresa.
Quant a la selecció, a les grans empreses també pot ser important intervenir
sobre la selecció de personal, incorporant el coneixement del català com a requisit de
selecció, almenys en alguns llocs clau com ara tots aquells que tenen contactes amb
lexterior de lempresa tant sigui amb altres empreses com directament amb el
consumidor.
També caldria informar sobre els beneficis de
comunicació amb els clients o consumidors que suposarà per a les empreses augmentar o
millorar lús i la qualitat de les comunicacions en català. I informar també que
lús del català no comporta pèrdues, ni té més riscos que el mateix fet de no
fer-ho. Ben aviat la Secretaria de Política Lingüística publicarà unes orientacions
sobre el multilingüisme als webs d'empresa en què es donen dades sobre els avantatges
comercials d'incloure la llengua catalana als webs, i orientacions tècniques per dur-ho a
terme.
7. Mapa conceptual
A
continuació es mostra en un quadre resum les idees bàsiques que vol aportar aquest
article.
Concepte |
Multinacionals |
Empreses de serveis públics |
Comunicacions
externes |
Altes:
Atenció oral (56 %)
Baixes:
Pàgina web (23%), opuscles i catàlegs (28%) |
Altes:
Publicitat RTV (68%)
comunicacions
escrites (64%)
i atenció oral (61%)
Baixes:
Pàgina web (33%) |
Comunicacions
internes |
Altes: Reunions no directives (62%)
Baixes:
Programes informàtics (28%) |
Altes:
Reunions no directives (76%)
Baixes:
Programes informàtics (33%) |
Avantatges |
Facilita la comunicació |
Facilita la comunicació |
Inconvenients |
Mercat no català |
Costos econòmics |
Demandes
prioritàries
de serveis lingüístics |
Informàtica, vocabularis i terminologia |
Informàtica, vocabularis i terminologia |
Factors
que afavoreixen l'ús del català |
Formació interna en català
El català com a mèrit o requisit
Valoració de l'ús del català a l'empresa |
Formació interna en català El català com a mèrit o requisit |
Polítiques
públiques |
Promoció del català com a llengua vehicular als cursos de formació (Auto)regulació del coneixement del
català en la selecció
Informació dels beneficis de
l'ús del català |
Promoció del català com a llengua vehicular als cursos de formació |
Per mirar dendreçar aquestes idees sha elaborat un mapa conceptual
en el qual se situa com a element central lús del català a les empreses, i als
costats els elements que expliquen aquest ús, els principals avantatges i inconvenients
que les empreses veuen que té aquest ús i les principals demandes de serveis
lingüístics daquestes empreses. També sha descrit els tres vectors
principals de les polítiques públiques que caldria implementar per actuar en aquests
factors i per tant indirectament en lús del català a les empreses multinacionals i
a les de serveis públics.
Quadre 3. Factors, demandes, avantatges i
inconvenients de l'ús del català a les multinacionals i les empreses de serveis
públics
8. Bibliografia
Alarcón,
A. Economía, Política e Idiomas. Intercambio lingüístico y sus efectos sobre la
eficiencia y la distribución, Consejo Económico y Social, Colección Estudios núm.
158, 2004.
Enquesta
sobre Usos Lingüístics a Institucions Públiques (EULIP), Generalitat de Catalunya,
Departament de la Presidència, Secretaria de Política Lingüística, 2004.
Estadística
dUsos Lingüístics a Catalunya 2003 (EULC), Generalitat de Catalunya, Institut
dEstadística de Catalunya i Departament de la Presidència, Secretaria de Política
Lingüística, 2004.
Llei
1/1998 de 7 de gener, de política lingüística.
Querol,
E. Lús del català a les grans empreses dins de, Llengua i Ús
núm. 28, tercer quadrimestre 2003, Secretaria de Política Lingüística.
Rendón S. The catalan premium: language and employment
in Catalonia, Working Paper 03-04 Economics Series 10, Departament dEconomia, Universitat Carles III de Madrid, juliol de 2003.
Sales, A. Lestat nació, les empreses
transnacionals i la qüestió lingüística en una economia globalitzada Les
pràctiques lingüístiques a les empreses amb vocació internacional. Actes del
Col·loqui Internacional. Quebec,
9 i 10 de juny de 2003. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la
Presidència. Secretaria de Política Lingüística, 2005. (Publicacions de l'Institut de
Sociolingüística Catalana. Sèrie Documents de Treball) [en premsa].
Usos
lingüístics a les grans empreses presents a Catalunya. Generalitat de Catalunya,
Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística, 2002.
Joan
Solé Camardons
Jonatan Castaño
Agustí Díaz
Institut de Sociolingüística Catalana |