|
Per a un cert nombre de raons que és
massa complex revisar aquí (però vegeu Heller, 2002; Heller i Labrie, 2003), incloent-hi
els moviments socials descrits, la base economicopolítica de reproducció de la comunitat
es va començar a col·lapsar durant els anys 1980. A partir de la base duna
mobilitat socioeconòmica ja establerta i de les seves fonts de legitimitat, moltes
regions shan començat a moure cap al sector terciari amb intents de desenvolupar
activitats basades en el patrimoni turístic (vegeu Moïse, 2003; Roy i Gélinas, 2004).
En molts casos, la idea és centrar-se primer en una clientela francòfona, situant la
llengua com a centre dallò que fa diferent aquesta experiència de turisme
patrimonial, jugant amb els sentits francès i quebequès dafinitat amb la resta del
Canadà francòfon i amb la idea de la "plusvàlua" obtinguda per la
possibilitat daccedir a serveis en francès. Però, tenint en compte les
característiques del turisme nord-americà, tindria poc sentit empresarial ignorar la
clientela anglòfona que el continent proporciona o la d'altres parts del món amb
trajectòries que ja els estan portant cap a les regions riques (cal assenyalar que, de
moment, això inclou un gran nombre de germanòfons).
La mateixa
homogeneïtat lingüística, que és un important element simbòlic d'autenticitat en el
mercat del turisme patrimonial, acaba essent també un obstacle potencial per atreure
turistes que parlen altres llengües. El resultat és normalment lintent d'una
divisió discursiva del treball que indica una distinció entre les pràctiques
lingüístiques utilitzades per construir lautenticitat local i les que
sutilitzen per gestionar les relacions amb els clients.
De fet, la
preocupació per lautenticitat també apareix en la competència local pels recursos
del mercat de treball. Com que les habilitats lingüístiques, incloent-hi les
multilingües, són característiques cada vegada més importants de les persones que
busquen els empresaris, tant a lhora de decidir on és probable trobar la mà
dobra apropiada com en avaluar empleats concrets, també es poden mostrar com a
característiques perquè poblacions d'empleats o empresaris es distingeixin uns d'altres
en competir per feines. Així, la província de Quebec, en el seu lloc web dedicat a la inversió anuncia per a probables
inversors l'atractiu de tenir una mà dobra bilingüe amb habilitats lingüístiques
complementàries extres (volent dir que es tracta dhabilitats en més d'una llengua)
que els empresaris no hauran de pagar. (4)
Al Quebec hi havia
2,9 milions de persones bilingües lany 2002, és a dir, gairebé un 41% de la
població total. L'ús general del francès i de langlès permet que els centres de
contacte de clients tinguin una flexibilitat considerable, fet que facilita laccés
a mercats essencials. La mà dobra bilingüe del Quebec, la més gran del Canadà,
és un avantatge clau per a empreses que volen tenir accés als 7 milions de canadencs que
parlen francès sense pagar extres pel bilingüisme. A més del francès i de
langlès, al Quebec es parlen més de 80 llengües."
De manera
semblant, la província de New Brunswick va vendre la seva població activa bilingüe en
els seus esforços per atreure la indústria de centres de trucades durant els anys 1990.
En la postindustrial ciutat dOntario on Roy va dur a terme la seva recerca, el
municipi, lluitant contra la taxa de desocupació més alta del Canadà després
duna reestructuració i relocalització de fons de la indústria pesada bàsica,
també va valorar els centres de trucades com a contractadors i va elaborar el següent
text com a mitjà publicitari: (La ciutat) ja no està formada només per metalls
pesats. (La ciutat) desafia amb serenitat els aires de tecnologia, que donen vida cap a
una nova economia mundial basada en rius dinformació, a través de les seves
instal·lacions de centres de trucades. Mà experta en la capitalització de fluxos
d'oportunitat, (la ciutat) està perfectament situada per ser lalternativa canadenca
per a lalta tecnologia. El quinze per cent dels habitants (de la ciutat) són
bilingües anglès/francès i molts són multilingües, amb litalià com a tercera
llengua parlada. Els beneficis d'aquesta presència francòfona i ètnica no es perden per
a cap empresari que faci negoci en les comunitats canadenques que parlen francès o en un
mercat global.
En aquest cas, la
declaració va més enllà duna simple descripció de les habilitats lingüístiques
de la mà dobra; més aviat afirma explícitament que l'etnicitat transmet
legitimitat de coneixements, transmet autenticitat de competència. Si voleu un parlant
real de la llengua X, contracteu un membre del grup ètnic X. En aquest sentit, l'antiga
equació de llengua, nació i etnicitat encara roman discursivament vàlida. Però, tal
com va demostrar Roy i tal com hem vist confirmat en altres llocs, aquesta afirmació del
valor de lautenticitat pot caure en les contradiccions dels valors atorgats a idees
estandarditzades de qualitat i deixar tant els empresaris com els empleats en una
confusió difusa dideologies lingüístiques en competència. En el centre
datenció telefònica de New Brunswick on hem estat fent recerca, per exemple, els
treballadors acadians sesforcen per complir les expectatives de quebequès i
francès normatiu que es tenen sobre el seu francès i accepten la dominació de
langlès com a llengua de comunicació amb la direcció, mentre mantenen
simbòlicament el seu privilegiat accés als llocs de treball bilingües per als quals van
ser contractats utilitzant la varietat lingüística local entre ells mateixos per a
tasques relacionades amb la feina (Boudreau 2003).
Al
capdavall, la nova economia té les següents contradiccions:
contra la llengua com a habilitat mesurada i pagada, oposa la idea de la llengua
com a talent, naturalment apreciat (tal com es podria apreciar la puntualitat i la
pulcritud), però no reconegut o remunerat;
contra el valor del control de qualitat estandarditzat amb formes lingüístiques
normatives i pràctiques estàndards, oposa el valor de ladaptabilitat a la
variabilitat lingüística i de lautenticitat en tant que relacionada amb idees
etnicitzades de propietat de la llengua i amb vernaculars variables i no estandarditzats;
contra el valor de lhomogeneïtat nacionalista com a garantia
d'autenticitat, oposa la variabilitat i el multilingüisme al servei de l'accés a
mercats.
3.
El professional de la llengua
Des d'una
perspectiva sociolingüística, doncs, el que és nou en la nova economia globalitzada no
és tant la globalització mateixa (al capdavall, la gent, els productes i les idees són
al món des de fa molt de temps), sinó més aviat les condicions econòmiques de la nova
economia. Abans veníem el nostre treball físic; ara ens venem el nostre treball
intel·lectual i comunicatiu com a habilitat i com a artefacte cultural al mateix temps.
La
mercantilització de la llengua d'aquestes dues maneres està començant a ser reconeguda,
per exemple, per la iniciativa patrocinada pel govern canadenc sobre les "indústries
de la llengua" i per moltes iniciatives de la Unió Europea sobre formació
lingüística (una de les més interessants de les quals compta amb un programa basat en
la xarxa anomenat Soccerlingua, que utilitza el futbol i futbolistes per promoure
laprenentatge danglès, català, castellà, alemany i italià; gràcies
novament a Joan Pujolar per fer-me adonar daquest lloc web). El multilingüisme és
el focus essencial d'aquestes iniciatives, que es basen en els recursos lingüístics
locals com a garantia de la qualitat de la perícia professionalitzada i credencialitzada
relacionada amb el multilingüisme que es troba en certes forces laborals disponibles.
A mesura que
s'estengui aquest plantejament sobre la llengua, és probable que vegem un èmfasi més
gran en el desenvolupament del paper dels professionals de la llengua, treballadors amb
una formació, certificació i avaluació que produirà un conjunt de professions
relacionades (gestors lingüístics, potser). Mentre això es concentra actualment en
l'àmbit del multilingüisme (ensenyament de llengua i traducció), també es pot
relacionar amb les formes fins ara menys visibles de treball comunicatiu que he descrit en
aquest article, bàsiques per a moltes activitats de la nova economia. Queda la qüestió
de com resoldrem les contradiccions esmentades més amunt, les contradiccions entre
habilitats i autenticitat que avui travessen la nova economia sociolingüística.
És probable que
el mateix concepte de professional de la llengua continuï essent controvertit durant un
cert temps, ja que fa aflorar les contradiccions profundes sobre la manera de
considerar-la. També mostra tots els problemes relacionats amb la manera com les normes
han estat relacionades de fa molt de temps amb la dominació simbòlica (Bourdieu 1982),
és a dir, amb lemmascarament i la legitimació de les relacions de poder.
Centrar-se en la llengua com a treball i en lautenticitat com a capital material
amenaça de fer visible les maneres com funciona el llenguatge en processos de dominació
simbòlica. Encara hi ha més motiu, doncs, per examinar de prop com es porten aquests
assumptes, no només en estats i entitats estatals o en ONG i corporacions, sinó també
en aquells de nosaltres implicats de més a prop en les noves formes d'estructures de
poder relacionades amb la llengua que poden estar sorgint.
4.
Bibliografia
Alcaras,
Jean-Robert, Philippe Blanchet, and Jérôme Joubert. Cultures régionales et développement économique.
Aix-en-Provence: Presses universitaires d'Aix-Marseille, 2001.
Boudreau,
Annette. Le vernaculaire comme phénomène de
résistance . L'exemple d'un centre d'appel. Contacts de langue et minorisation.
Systèmes, pratiques et représentations. Sion (Suisse), 2003.
Bourdieu, Pierre.
La distinction: critique sociale du jugement.
Paris: Éditions de Minuit, 1979.
Bourdieu, Pierre.
Ce que parler veut dire. Paris: Fayard, 1982.
Boutet, Josiane.
"Le travail devient-il intellectuel?" Travailler.
Revue internationale de psychopathologie et
de psychodynamique du travail, 6:55-70, 2001.
Cameron,
Deborah. Good to Talk? London: Sage, 2001.
Craik,
Jennifer. "The culture of tourism". In
Touring Cultures: Transformations of Travel and Theory.
C. Rojek and J. Urry (eds.). London: Routledge,1997. Pp. 113-136.
Dubois,
Sylvie. Creole and Cajun identities: ethnic ties
in Louisiana. The French Language
and Questions of Identity. Cambridge,
England, 2004.
Gee, James,
Glynda Hull, and Colin Lankshear. The New Work
Order: Behind the Language of the New Capitalism. Boulder, CO: Westview Press, 1996.
Heller, Monica. Éléments d'une sociolinguistique critique. Paris:
Didier, 2002.
Heller,
Monica, and Normand Labrie (eds.). Discours
et identités. La francité canadienne entre modernité et mondialisation.
Fernelmont (Belgique): Éditions modulaires européennes, 2003.
LeMenestrel,
Sara. La voie des Cadiens. Paris: Belin, 1999.
Moïse, Claudine.
Le rôle du tourisme en Ontario dans la
redéfinition de la minorité franco-ontarienne.
Contacts des langues et minorisation. Sion (Suisse),
2003.
Roy, Sylvie. "Bilingualism
and standardization in a Canadian call center: challenges for a
linguistic minority community". In Language
Socialization in Multilingual Societies.
R. Bayley and S. Schecter (eds.). Clevedon, UK: Multilingual Matters, 2003.
Pp. 269-287.
Roy, Sylvie, and
Chantal Gélinas. Le tourisme pour les
Franco-Albertains: Une porte dentrée au monde. Francophonies dAmérique,
2004.
Strathern, M.
(ed.). Audit
Cultures: Anthropological Studies in Accountability, Ethics and the Academy.
London: Routledge, 2000.
Yarymowich,
Maia. Language Tourism in Canada: Theorizing
Language Education as a Global
Commodity. University of
Toronto, 2003.
Monica Heller
Universitat de Toronto
mheller@oise.utoronto.ca |