b) Tipus de dades

Les dades obtingudes són de tres tipus: 1) declarades, sobre l’ús a la llar, 2) observades, sobre l’ús lingüístic a l’hora de l’esbarjo, i 3) experimentals, consistents en proves sobre coneixements lingüístics.

Fins ara s’han elaborat alguns articles sobre l’enquesta, que es detallen a l’últim apartat d’aquesta fitxa. Més enllà d’aquestes reflexions, les dades quantitatives de l’estudi estan sent objecte d’anàlisi exhaustiva per part de Mireia Galindo (UB) de cara a la seva tesi doctoral, tesi que preveu defensar a finals del 2003 o començaments del 2004.

Les dades probablement més útils, perquè no hi ha pràcticament cap més enquesta que les aporti, són les observades, és a dir l’ús lingüístic dels alumnes a l’hora del pati. Les informacions que aporta el treball en aquest aspecte són de dos tipus: les converses escoltades i les emeses. Els resultats indiquen que els infants de llengua familiar catalana reben més inputs en castellà i fan un ús més gran d’aquesta llengua que els de llengua castellana respecte al català. El predomini del castellà s’explica en bona part per les normes de tria lingüística existents, més favorables a aquesta llengua.

Pel que fa a les dades quantitatives bàsiques de l’estudi, es troben en curs de publicació a:

Vila i Moreno F. X., Vial i Rius S.: "Les pràctiques lingüístiques dels escolars catalans: algunes dades quantitatives", Escola Catalana.

A més, els resultats del treball han estat presentats a diversos congressos, i les intervencions corresponents apareixeran publicades pròximament als respectius volums d’actes. Les referències són les següents:

Vila i Moreno F. X., Vial i Rius S.: "Els usos espontanis de l’alumnat a Catalunya al voltant del mil·lenni: aproximació quantitativa." 3r Simposi d’Ensenyament de Català a no Catalanoparlants. Vic, 4, 5 i 6 de setembre de 2002 [en premsa].

Vila i Moreno F. X., Vial i Rius S.: "Models lingüístics escolars i usos entre iguals: alguns resultats des de Catalunya." A: Actes del XXIII Seminari Llengües i Educació, Universitat de Barcelona, 30 i 31 de maig 2002.

En anglès:

Vila i Moreno F. X., Vial i Rius S., Galindo M (2002): "Language practices in bilingual schools: Some observed, quantitative data from Catalonia". Segundo Simposio Internacional sobre O Bilingüismo: "Bilingüismo e educación, da familia á escola". Vigo, 23-26 outubro 2002. [en premsa]

3.8. "Llengua i escola a l’ensenyament primari a Catalunya"

Imma Canals (SEDEC) i Santi Vial (SEDEC)

Els autors consideren que a Catalunya els censos escolars ja no són un instrument prou efectiu per copsar la situació lingüística de les escoles, i per tant proposen i posen en marxa una enquesta que pugui fer aquesta funció de forma vàlida en l’actual circumstància. Aquesta enquesta té els següents objectius:

- Crear uns instruments que puguin donar informació sobre els diferents graus de normalització lingüística de les escoles d’ensenyament primari.

- Aproximar-se al coneixement de la realitat sociolingüística dels centres de Catalunya mitjançant l’anàlisi de cadascuna de les característiques que la defineixen.

- Determinar el grau de normalització lingüística de les escoles.

- Conèixer els factors que influeixen en el coneixement del català i del castellà.

- Estudiar els factors que influeixen en l’ús de la llengua catalana per part dels alumnes.

En certa forma es pretén fer un diagnòstic sobre la manera com es fa l’escola en català i els resultats que dóna quant a competències i usos lingüístics de l’alumnat.

a) La mostra i la recollida de dades

Es va construir una mostra de 132 escoles mitjançant el repartiment d’aquests establiments en tres categories, en cadascuna de les quals es va procedir a una tria aleatòria. Les categories d’escoles emprades són:

- Les que tenen tot l’ensenyament en català i menys d’un 30 % d’alumnes de llengua familiar catalana, és a dir les que practiquen la immersió,.

- Les que tenen tot l’ensenyament en català i més del 30 % d’alumnes de llengua familiar catalana, és a dir les escoles en català de no-immersió.

- Les que fan ensenyament bilingüe. Són una minoria.

Els autors consideren que, atesa la composició de la mostra, els resultats no són plenament representatius des d’un punt de vista quantitatiu, però sí indicatius. La recollida de dades es va efectuar els cursos 1998-1999 i 1999-2000.

A cada una de les escoles triades es va recollir la informació buscada mitjançant els següents instruments: 1) unes proves de llengua catalana i castellana als alumnes de 4t de primària, 2) una enquesta sociolingüística a aquests mateixos alumnes, 3) una altra enquesta als coordinadors de cicle i 4) una entrevista amb l’equip directiu.

Les principals informacions sociolingüístiques que es volien trobar eren la competència en les dues llengües del professorat i dels alumnes així com els usos lingüístics d’uns i altres dins de l’escola, i això tant en règim d’immersió com de no-immersió.

S’ha elaborat un primer informe que s’ocupa dels dos primers objectius fixats, i s’està treballant en la presentació de les informacions corresponents als altres tres objectius.

Un resultat d’interès és que els alumnes de les escoles d’immersió tenen molt més coneixement de castellà que de català, mentre que a les escoles en català de no-immersió passa al contrari. Una altra dada interessant és que en les relacions personals els alumnes declaren parlar una mica més en català que en castellà a l’escola i bastant més en castellà que en català a fora, la qual cosa pot indicar un cert impacte positiu de l’escola en l’ús del català, però no suficient per fer avançar prou aquest ús en la societat.

De moment no s’ha publicat res sobre aquesta enquesta, però al III Simposi sobre l’Ensenyament del Català als no Catalanoparlants, que va tenir lloc a Vic el 2002, els autors van presentar un informe sobre la qüestió, denominat "Llengua i escola a l’ensenyament primari". Per accedir a aquest informe i a les dades corresponents cal demanar-ho als autors i a la direcció del SEDEC.

El conjunt d’estudis que acabem de veure ens ofereixen, sens dubte, una quantitat considerable d’informacions sociolingüístiques actuals, diversificades i bastant sòlides. De manera més general, si tenim en compte tant les enquestes aquí presentades com les promogudes per la DGPL, (5) també considerables, es pot dir que les dades disponibles sobre la situació sociolingüística de Catalunya són més abundoses ara que mai. Ja fa temps que es té força informació sobre els coneixements de català, gràcies sobretot a l’explotació de les preguntes lingüístiques dels censos i padrons, però fins fa poc les dades sobre usos eren insuficients. En els darrers anys, en canvi, aquesta mancança s’ha anat superant. Ha anat apareixent un nombre cada vegada més gran d’enquestes amb informacions sociolingüístiques que inclouen preguntes d’ús, enquestes que tendeixen a anar sent progressivament més sòlides metodològicament i que sovint tenen mostres prou grans. A més, el llarg període transcorregut des que es van efectuar els primers reculls de dades sobre el tema fa que es puguin fer comparacions entre enquestes allunyades en el temps que ajuden a copsar els processos evolutius. Hi ha per tant la possibilitat de conèixer millor que mai la situació sociolingüística, les tendències en curs, els esculls que amenacen la llengua i els factors que cal tenir en compte de cara al futur. Per assolir plenament aquestes fites, podria ser útil que, a partir de les dades i de les explotacions ja fetes de cada treball, així com dels resultats dels projectes d’enquestes que es puguin portar a terme de manera immediata, s’efectuessin anàlisis aprofundides del conjunt del material disponible. Aquesta operació podria ser d’una gran utilitat a l’hora de preparar la renovació de l’acció en favor del català necessària per assegurar el seu futur en un entorn difícil i canviant.

Joaquim Torres
jtorresp@sct.ictnet.es