També és remarcable el
paral·lelisme de les línies de tendència entre els diversos sectors, que davallen de
Tremp fins a Santa Coloma duna forma notable, excepte el cas dels Mitjans de
comunicació, que sempre obté valors molt semblants. És lògic que sigui així, atès
que shan ponderat molt més els mitjans, tant audiovisuals com escrits, de tipus
general, que els que només es distribueixen de forma local o comarcal.
Tanmateix, la
diferència entre el sector amb un valor més alt, i el més baix (excepte els Mitjans de
comunicació) és més accentuada a mesura que hi davallem. Així, a Tremp, el salt entre
Ensenyament i sanitat, amb 95 punts, i Societat i oci, amb 82, és de 13 punts; per
contra, a Santa Coloma, dels 69 punts dEnsenyament i sanitat fins als 20
dEconomia, hi ha una diferència de... 49!
Daquests
fets tendencials, se nescapa parcialment Lloret de Mar, on es produeix un gep de
lAdministració pública, que supera el valor dEnsenyament i sanitat, i un de
contrari, a conseqüència de la davallada més pronunciada dEconomia. Si ens
fixéssim en les dades de Lloret per subsectors o, fins i tot per àmbits, podríem
apreciar el caràcter dual daquesta ciutat gironina: es comporta com una ciutat
força catalanitzada, duna banda (amb valors superiors a la mitjana, per exemple de
lAdministració de lEstat); però amb índexs força baixos a diversos
subsectors o àmbits vinculats a la principal activitat econòmica de la ciutat, el
turisme, de laltra.
Per filar
encara més prim, hem elaborat el gràfic 3 on sexposen les dades mitjanes de les
diverses poblacions, segons els principals subsectors i àmbits. Hi hem afegit, també, la
mitjana Ofercat de les sis poblacions.
Gràfic
3. Mitjana dels índexs per subsectors i àmbits, i mitjana Ofercat
Aquí el
ventall dels resultats és més ampli, encara, ja que va dels 97 punts de
lAdministració de la Generalitat, als 22 de les revistes de periodicitat no
diària, un diferencial de 75 punts.
És bastant
clar que aquells àmbits més vinculats directament a les administracions locals i de la
Generalitat tenen uns índexs doferta de català més elevats, superiors, en
qualsevol dels casos a la mitjana. Lexemple més paradigmàtic el trobem a les
ràdios, que depassen a bastament els escassos resultats de la resta dels mitjans de
comunicació; són precisament les emissores radiofòniques que es regulen des de la
Generalitat, mentre que la resta de mitjans ho són des de lEstat. Alhora, és
important destacar que làmbit de Societat també obté un índex força important
(de 76 punts, més concretament).
Pel que fa als
subsectors i àmbits que es troben per sota de la mitjana, ja ens indiquen clarament quins
són els aspectes on cal centrar els esforços en el futur: Economia, Administració de
justícia i de lestat, i els Mitjans de comunicació, tret dels radiofònics.
Finalment,
exposarem en el gràfic 4 les dades de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, per factors.
Gràfic
4. Resultats Ofercat 1998 per factors
a Santa Coloma de Gramenet
Aquí ens
interessa remarcar el contrast entre la llengua didentificació oral i la llengua
dadequació. En el primer cas, com hem dit anteriorment, sobservava
lidioma en què les diverses organitzacions sadreçaven als seus usuaris,
mentre que en el segon cas sanotava la llengua, un cop els observadors o les
observadores shi dirigien en català. Els quinze punts de diferència entre el
primer i el segon índex, en el cas colomenc, es limiten als nou o deu punts en altres
poblacions, però sempre hi ha un diferencial important entre les dues dades: un símptoma
de les possibilitats de creixement en aquest aspecte tan transcendent per a lús
lingüístic oral.
4. Valoració i perspectives de futur
Com hem pogut
apreciar, la dimensió territorial, multisectorial i multinivell objecte de
lanàlisi de lOfercat és innovadora i té el grau dadaptabilitat
suficient per ser aplicat a poblacions grans i petites, i de característiques
socioeconòmiques ben diferents, tal com ha validat lexperimentació duta a terme.
Permet analitzar quins són els punts forts i els punts febles de loferta
lingüística de productes i de serveis en una població i permet observar-ne
levolució si apliquem lOfercat regularment.
Un dels seus
trets formals més destacables és la senzillesa en la presentació dels resultats
obtinguts: un índex i un gràfic de cada població que ens donen una visió ràpida,
clara i concreta; però tenim també la possibilitat dobtenir fàcilment més de 100
índexs i gràfics que ens permeten observar només un àmbit (el comerç, o la sanitat
privada, per exemple), o un subsector (loci) o líndex de la retolació
identificativa de tota la població. És a dir, obtenim, amb lexplotació de
resultats, un material de treball per a la planificació lingüística, lleuger en la
forma, però sòlid en el contingut.
És per això
que lOfercat té les característiques per ser inclòs en un programa estable
dindicadors que, amb una perspectiva de futur, possibiliti lobtenció de dades
seriades, tal com tenim les dades dels censos i padrons per veure levolució dels
coneixements de la població, i que ens mostrin levolució de loferta de
català de les nostres poblacions.
També és
important remarcar que, si el projecte fa una selecció de poblacions prou representativa
de Catalunya, podrem tenir una visió de conjunt de loferta de català a la majoria
del territori.
En aquest
sentit, podem formular una proposta daplicació a 25 ciutats. Les ciutats que
formaríem part de la mostra objecte destudi seguirien els criteris següents:
1.
Lunivers és el de les poblacions de més de 25.000 habitants
2- Afegim tres
poblacions més, dues triades entre les que tenen més de 10.000 habitants dels quals un
10 % o més de censats són estrangers, i una altra, Tremp, que formava part de la primera
experimentació.
3.
Distribuirem aquestes poblacions en sis blocs:
més de
100.000 h (A)
entre
50.000 i 100.000 h, amb un índex sociolingüístic baix o mitjà/baix (2) (B)
entre
50.000 i 100.000 h, amb un índex sociolingüístic alt o mitjà/alt (C)
entre
25.000 i 50.000 h, amb un índex sociolingüístic baix o mitjà/baix (D)
entre
25.000 i 50.000 h, amb un índex sociolingüístic alt o mitjà/alt (E)
les
ciutats descrites en el punt 2 (F)
Per fer la
tria de les ciutats tindrem en compte factors demogràfics, territorials i díndex
sociolingüístic, així com la inclusió de les ciutats que van formar part de
lexperimentació.
Com a resultat
de laplicació daquests criteris la proposta es concreta en la taula següent:
Font: Padró
dhabitants de 2000. Percentatge destrangers segons el padró de 1999.
Les
característiques de lOfercat permeten que pugui ser adaptat fàcilment a altres
territoris de parla catalana, amb la supervisió adequada. També es pot plantejar la
possibilitat de fer un pas més endavant en el seu desenvolupament i fer de lOfercat
una eina danàlisi de loferta duna llengua diferent del català en un
altre territori on es donin situacions de convivència de més duna llengua. Des de
diferents nacionalitats s'han posat en contacte amb la Comissió Ofercat per interessar-se
per aquesta possibilitat. És un nou repte que ens il·lusiona.
Mercè
Romagosa
mromagosa@cpnl.cat
Pilar López
plopez@cpnl.cat
Albert Fabà
afaba@cpnl.cat
Consorci
per a la Normalització Lingüística |