Gràfic 3. INL per sector.
1a observació
Un estudi de la
primera observació de les entitats dels tres sectors prioritaris dóna un INL global per
sector. Aquest índex abans de dur a terme actuacions destinades a incrementar el
coneixement i lús del català és més alt en el sector que inclou les
administracions (el dús oficial i drets lingüístics) i no arriba al llindar que
comentem més amunt en els dos sectors restants. La primera reflexió que cal fer-se és
per què en el sector dús oficial lINL global de partida no assoleix un
percentatge elevat dús del català si hi inclou les administracions: hi influeix
que en aquest sector shi inclogui també el món del dret (despatxos
dadvocats, procuradors, gestories), com també que no sestableixin convenis
per impulsar lús del català en aquells organismes públics que tenen un ús normal
de la llengua catalana; la resta de reflexions que ens puguem fer haurien de ser objecte
dun altre article.
6.
Anàlisi de les primeres observacions per subsectors
6.1. Ús
oficial i drets lingüístics
Gràfic
4. Ús oficial i drets lingüístics
En el sector d'ús
oficial i drets lingüístics s'observa una diferència substancial entre els dos
subsectors que lintegren. Les organitzacions vinculades a l'administració tenen una
mitjana d'INL del 81%; en canvi, un despatx d'advocats, que pertany a aquest sector però
que no deixa de ser una empresa, té un INL del 6%. Només es reflecteixen quatre
observacions d'organismes públics i una de professionals del món del dret.
6.2.
Institucions sanitàries i socials
Gràfic
5. Institucions sanitàries i socials
El sector
institucions sanitàries i socials, que té un índex inicial per sota del nivell llindar
(55), si s'analitza per subsectors s'observa que hi ha una diferència de 20 punts entre
els extrems. Les institucions sanitàries (hospitals, consultoris, mútues...) amb les
quals hem treballat i treballem a Barcelona tenen un comportament de tipus empresarial,
molt similar al del subsector de les empreses privades.
6.3. Àmbit
socioeconòmic
Gràfic
6. Àmbit socioeconòmic
En l'àmbit
socioeconòmic hi ha dos subsectors que estan en la franja alta de l'INL (els que són
assimilables a les institucions públiques: els col·legis professionals i les empreses
públiques) i, en canvi, les empreses privades estan uns 27 punts per sota dels col·legis
professionals i 33 punts per sota de les empreses públiques.
7.
Primeres i últimes observacions de tots els sectors
Gràfic 7.
Primera i última observació per sector
Les entitats que
recull el gràfic són el subconjunt dorganitzacions a les quals s'han fet tres o
més observacions, és a dir, amb les quals hi ha hagut una feina dextensió del
coneixement i de lús del català durant més de dos anys.
L'INL ha crescut
de manera similar en l'àmbit socioeconòmic i en el sector d'Institucions sanitàries i
socials (al voltant dels 15 punts) i ha augmentat més en les organitzacions de
làmbit de lús oficial Làmbit socioeconòmic o assimilat és el que
avança més lentament en la consecució dels objectius marcats.
7.1. Àmbit
socioeconòmic
Gràfic 8.
Àmbit socioeconòmic
Si observem l'INL
per subsectors en aquest àmbit, veiem que els col·legis professionals i les empreses
públiques augmenten 10 i 4 punts, respectivament, i que han assolit un grau elevat
d'utilització del català. Contràriament, el creixement de les empreses privades, que
parteix d'un INL molt més baix, augmenta 15 punts i se situa en un nivell llindar de
normalització. Com més alt és lINL de partida, menys creixement relatiu hi ha, un
comportament similar al que succeeix amb els índex de coneixement del català que
sobserva en els censos i padrons. |