El subsector de l’ensenyament inclou tots els nivells, des de les llars d’infants fins a l’ensenyament superior i el d’adults, tant públic com concertat. En aquest apartat, en què l’Administració autonòmica té totes les competències —en alguns casos compartides amb la local—, la retolació i les comunicacions escrites ratllen el 100%. Com a llengua d’identificació oral [LIO], en aquest cas les observacions no es basen en trucades telefòniques —com en tots els altres àmbits—, sinó que es considera la llengua en què s’imparteixen les classes, segons dades aportades pel Departament d’Ensenyament, la Universitat Rovira i Virgili i les escoles d’adults. La llengua de l’ensenyament secundari, el superior i el d’adults és la causa que aquest indicador baixi lleugerament, en relació amb els altres [79%], tot i que és un percentatge molt elevat encara.

Gràfic 10. Ensenyament

El subsector de la sanitat inclou tant la pública com la privada i, encara que l’Administració autonòmica hi té competències plenes, la mobilitat del personal i la proliferació de centres sanitaris privats, permeten entendre que, mentre que la retolació se situa entre el 94% [RID] i el 96% [RIN], les comunicacions escrites [CE] només arriben al 70% i la llengua oral arriba al 89%.

Gràfic 11. Sanitat

8. Conclusions en l'àmbit local

L’Ofercat ens permet disposar de dades concretes i objectives sobre la situació sociolingüística —més fiables que altres fonts més subjectives com són les enquestes sociolingüístiques i els censos lingüístics—, que ens han de servir per poder programar les accions de normalització lingüística tenint en compte la realitat i prioritzant els sectors més deficitaris.

Quan comparem els resultats de Tarragona amb els de les altres poblacions on s’ha experimentat l’Ofercat, ens trobem en una situació intermèdia, per darrere de Tremp i Manresa, lleugerament per davant de Lloret i Ciutat Vella (Barcelona) i molt per davant de Santa Coloma de Gramenet. Si analitzem els resultats per sectors, veurem que els resultats de Tarragona baixen perceptiblement respecte dels de Manresa i Tremp en dos sectors concrets: Administració pública i Economia, i lleugerament en el de Societat i oci. Pel que fa al sector d’Administració pública, els resultats que fan baixar la mitjana són els corresponents a l’Administració de l’Estat i l’Administració de Justícia, que, atès el caràcter de capital provincial de Tarragona, hi tenen una àmplia representació. En canvi, a la resta de poblacions on s’ha experimentat l’Ofercat (excepte el districte de Ciutat Vella), l’Administració predominant és la local, mentre que la resta d’administracions hi tenen una presència molt menor o nul·la.

Vistos els resultats de l’estudi, ara és el moment d’aprofitar-los com una guia per a les futures actuacions i campanyes que s’organitzin en matèria de normalització lingüística al municipi de Tarragona. La feina del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona (CNLT) en els propers anys s’ha d’orientar a corregir les mancances i els punts febles que es detecten a partir de l’estudi; això sí, tenint en compte quin és el seu àmbit de competències i en quins sectors li pertoca d’intervenir i quins depenen d’altres instàncies administratives.

Per sectors, l’Administració local és l’única en què el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) té competències, i els resultats de l’estudi posen de manifest la feina feta d’ençà de la creació del CPNL, l’any 1989, amb una mitjana del 96% que certifica que és un subsector plenament normalitzat. L’Administració autonòmica presenta un índex del 98% i té la seva pròpia xarxa de normalització lingüística, per la qual cosa el CPNL no hi ha d’intervenir. Pel que fa a les altres dues administracions, la perifèrica de l’Estat i la de justícia (amb el 52% i el 41%, respectivament), en què sí que es fa ben evident la necessitat d’intervenir-hi, queden totalment fora de les competències del CNLT.

Els sectors d’economia i de societat i oci són aquells que sí que pertoquen a l’acció normalitzadora del CPNL i, a la vista dels resultats que presenten (66% i 73% de mitjana, respectivament), és evident que les accions del CNLT en els propers anys s’hi han de centrar, sobretot en el sector de l’Economia, que es troba un xic per sota de la mitjana de Tarragona (68%). De fet, en els catorze anys d’existència del CPNL, la tasca desenvolupada des de l’àrea de Dinamització i Assessorament s’ha adreçat principalment a aquests sectors i cal pensar que sense la feina desenvolupada els seus índexs serien menors. Però encara hi ha feina a fer i fóra desitjable que en la futura segona observació l’Economia arribés, com a mínim, a la mitjana global del municipi.

Dels tres sectors o subsectors restants, mitjans de comunicació, ensenyament i sanitat, el CNLT pot intervenir en el primer, però només amb les empreses locals i, en aquest sentit, ja ho fa. Però no pot influir gaire en les decisions lingüístiques de les empreses que opten per una llengua o una altra.

Els altres dos subsectors presenten uns índexs del 90% i del 89%, respectivament, cosa que fa que no calgui considerar-los prioritaris per intervenir-hi.

Rosa Ibarz Meler
Directora del CNL de Tarragona
ribarz@cpnl.cat

Enric Garriga Martí
Tècnic de Dinamització del CNL de Tarragona
egarriga@cpnl.cat