Lleialtats i actituds lingüístiques al País Valencià, per Lorena Císcar, David González i Pau Pérez

4. Lleialtats i Actituds lingüístiques al País Valencià

A partir de la conceptualització dels nostres instruments medidors abstractes ens disposem ara a localitzar-los al context de treball tot veient la situació lingüística al País Valencià a grans trets. Els gràfics següents ens permeten de forma estàtica observar situacions de substitució lingüística i normalització sense analitzar l’estructura social que hi ha darrere de cada indicador i grup per raons d’espai. Els gràfics fan referència a dades per al conjunt del País i per al conjunt urbà.

Gràfic 1. Lleialtats al País Valencià

Al gràfic de les lleialtats podem apreciar com, als àmbits urbans, en comparació amb el conjunt territorial, s’observa una reducció de totes les lleialtats, essent la més destacada l’obtinguda respecte a las lleialtats instrumentals orals, tant Primària com Secundària. En qualsevol cas, la lleialtat cap al valencià té els seus problemes principals en la dimensió Instrumental Secundària, tant als àmbits urbans com en el conjunt valencià. L’ús instrumental oral en les relacions secundàries és sempre inferior a l’ús del valencià en les relacions primàries. Observem, per tant, que es dóna una situació diglòssica, ja que si no fora així cabria esperar la coincidència entre la Lleialtat Instrumental Primària i la Secundària, la qual cosa no ocorre.

Per altra banda, podem assenyalar una altra diferència entre els àmbits urbans i el conjunt valencià, ja que en este l’ús oral primari (lleialtat Instrumental Primària) supera l’escrit (lleialtat Instrumental Escrita) i fins i tot lleugerament a la lleialtat Competencial, mentre que en els àmbits urbans açò no ocorre. És a dir, als entorns urbans, l’ús oral, més habitual en la comunicació social, és inferior a la presència escrita i al nivell competencial, cosa que suggerix que els programes de promoció en estes ciutats no acaben de tindre èxit més enllà de la dotació competencial de la rotulació i de certes formes de comunicació escrita.

Altre fet clarament observable és el contrast entre les puntuacions mitjanes de la lleialtat Valorativa i la resta de les lleialtats. Açò ens fa pensar que els ciutadans de la Comunitat Valenciana, en termes generals, mantenen una actitud mitjana propera a la idealització compensatòria definida per Ninyoles (Castelló, 2000). Però també pensem que sense esta elevada lleialtat Valorativa, les lleialtats Instrumentals encara serien menors.

Gràfic 2. Actituds lingüístiques al País Valencià