Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


Usos i representacions socials de les llengües a les Illes Balears, per Ernest Querol


CONTINUA


Taula 5. Descripció dels 4 grups lingüístics segons els grafs d’inducció

Catalanoparlants exclusius

Alumnes amb:
-Una representació del castellà inferior a 5,95
-Algun progenitor catalanoparlant
-Una identitat castellana inferior a 2,5
-Motivacions instrumentals en català superiors a 6,25

Més catalanoparlants

Alumnes amb:
-Una representació del castellà inferior a 5,95
-Algun progenitor catalanoparlant
-Una identitat castellana superior a 2,5
-Una xarxa castellana inferior a 6,9
-Motivacions instrumentals del castellà superiors a 6,75

Més castellano- parlants

Alumnes amb:
-Una representació del castellà superior a 5,95
-Una representació del català superior a 4,35
-Els dos progenitors castellanoparlants o amb el pare castellanoparlant i la mare catalanoparlant

Castellanoparlants exclusius

Alumnes amb:
-Una representació del castellà superior a 5,95
-Una representació del català inferior a 4,35
-Els dos progenitors castellanoparlants o amb el pare castellanoparlant i la mare catalanoparlant
-Una por a ésser assimilat pels castellanoparlants inferior a 1,5

En definitiva, si comparem aquests resultats amb les nostres hipòtesis, ens adonarem que fins i tot la gradació d'ordre que havíem establert coincideix amb la que ens proporcionen els grafs d'inducció. Vegem-ho detingudament: a banda de la llengua que parlen els pares als alumnes, que ja no havíem previst per la seua obvietat, la variable "representació" és la que més ens ajuda a establir els grups. Així, el grup dels "catalanoparlants exclusius" i el de "més catalanoparlants" són determinats per la baixa representació del castellà. Pel que fa als dos grups que parlen més castellà, la representació també és el factor que millor els distingeix dels grups catalanoparlants. La segona variable per als catalanoparlants és tenir algun progenitor catalanoparlant, mentre que per als dos grups de castellanoparlants és el nivell de representació del català el que els diferencia entre ells; els progenitors seran la tercera variable que els distingirà del bloc de catalanoparlants.

Com veiem, doncs, la importància de la variable representació és patent i, justament, aquesta era la variable que apareixia en totes les nostres subhipòtesis. L'altra variable que apareixia en la primera subhipòtesi era la xarxa social que, ara, en la descripció dels grups lingüístics segons els grafs d'inducció, és la quarta que delimita el grup d'alumnes més catalanoparlants.

Per altra banda, variables que no havíem volgut que formessin part de les hipòtesis, encara que sí del qüestionari, eren les que feien referència al concepte d'"identitat"; en aquesta anàlisi veiem que sí que és un factor que diferencia els dos grups més catalanoparlants en un tercer nivell. Per últim, l’altra variable que acota el grup dels castellanoparlants exclusius en tercer lloc és la por a ésser assimilats.

5.3 Predictius

5.3.1 Les previsions de pertinença a un grup lingüístic

El model que hem exposat ens permet predir el grup al qual pertany un alumne sense tenir les informacions que ens han dut a fer aquesta classificació. Amb l’anàlisi discriminant aconseguirem classificar i assignar un alumne a un dels grups lingüístics. El nivell d’encerts que obtindrem ens donarà la mesura de la interacció entre les variables que intervindran en les funcions. Si en l’anàlisi discriminant no eliminem el grup en què l’estudiant s’ha autocategoritzat, és a dir el grup al qual pertany, el percentatge d’estudiants que el nostre model classifica correctament és del 70,1%. Ara bé, hem considerat que aquesta variable era massa acostada a la classificació que estem establint i per aquesta raó l’hem eliminada d’aquesta anàlisi. Així, les dades que presentem a continuació no consideren el grup autocategoritzat.


8 de 12