|
És interessant veure en quins
àmbits treballen aquestes entitats en els seus respectius territoris. El Gràfic
2 (distribució dels àmbits de treball de les entitats per regions) mostra la
proporció de les entitats d'un o altre àmbit de treball, separades per regions.
Observem que a
la Catalunya Nord, a l'Alguer i al País Valencià la meitat o més de les entitats per la
llengua estan centrades en l'àmbit educatiu. En aquests territoris les administracions no
afavoreixen l'ensenyament públic en català, i la societat civil ha hagut d'organitzar-se
per a impulsar i defensar l'ensenyament en llengua catalana. Veiem també com les entitats
que treballen en l'àmbit institucional es localitzen principalment a Catalunya, malgrat
que el grup més abundant són les associacions que treballen per la llengua a nivell
general. A Andorra i la Franja de Ponent no hi ha entitats especialitzades en un àmbit
concret, mentre que les entitats d'abast nacional són les que presenten més diversitat
d'àmbit de treball.
Àmbit territorial.
Observant el camp de l'abast territorial de les entitats per la llengua, es comprova que
la major part de les entitats són d'àmbit local o comarcal, i representen més de la
meitat de les associacions que treballen per la llengua. A més, el nombre d'associacions
decreix a mesura que considerem un abast territorial major.
Taula
2. Distribució d'entitats pel seu àmbit territorial
àmbit local o comarcal |
32 |
àmbit regional |
20 |
àmbit nacional |
6 |
àmbit internacional |
4 |
Un altre
grup força nombrós és el de les entitats d'àmbit regional, una tercera part de les
associacions per la llengua. En referència a aquest fet, es pot dir que les estructures
administratives i els problemes específics que aquestes generen en la llengua en cada
territori pesen molt i condicionen força l'abast territorial de les entitats per la
llengua. Predomina més l'àmbit de cada regió administrativa que no pas l'àmbit del
domini lingüístic de la llengua. En efecte, hi ha relativament poques entitats d'àmbit
nacional i, a més, cap de les sis no és un gran referent sòlid, general i unitari de la
defensa de la llengua a nivell de Països Catalans.
A més, a cada
regió hi predominen entitats d'àmbit territorial diferent. D'una banda, al País
Valencià, a la Franja i a les Illes hi dominen les associacions locals i comarcals,
mentre que a Catalunya i a la Catalunya Nord les entitats són, principalment, d'àmbit
regional. Destaca també que les entitats que actuen a nivell internacional es localitzen
fonamentalment a Catalunya.
Presència mediàtica. Aquest treball
també intenta recollir la presència de les entitats per la llengua en els mitjans de
comunicació. S'ha fet un recull de prop de dos-cents articles de premsa relacionats amb
les pròpies entitats i les seves activitats, en tant que militància lingüística. A
nivell quantitatiu, s'observa que la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana
(CAL) és l'entitat que apareix amb més freqüència en la premsa, amb una cinquantena de
notícies en relació amb les seves campanyes més destacades (Correllengua i Sant Jordi).
Després de la CAL, apareixen amb un nombre més elevat de notícies Òmnium Cultural,
Obra Cultural Balear (OCB), Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Plataforma per la
Llengua, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Organització pel Multilingüisme (OM) i
Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes. A banda del nombre de
notícies, destaca l'Associació per la Llengua pel nombre darticles d'opinió que
ha publicat a la premsa.
S'observa que
els articles sobre associacions i militància per la llengua apareixen d'una manera més
destacada en la premsa local i comarcal. Veiem que diaris com El Punt, Segre,
La Mañana, El 9 nou o Regió 7 són dels que més apareixen en
l'arxiu. Entre les revistes setmanals, destaca molt especialment El Temps pel que
fa a la publicació d'articles i entrevistes a les associacions per la llengua. |