5. Conclusions generals

A partir de tot el que hem vist i comentat en els punts anteriors, creiem que és possible formular una de sèrie de conclusions de caràcter general. Serien les següents:

• En termes generals, les universitats analitzades utilitzen la llengua pròpia amb tota normalitat a tots els nivells, si bé s’observa una tendència clara i creixent a servir-se també de l’anglès per afavorir els intercanvis internacionals.

• L’anglès és la llengua que s’utilitza amb caràcter general com a llengua de comunicació internacional, si bé en alguns casos l’alemany i el francès, bàsicament, mantenen una certa presència.

• Com a norma general, s’utilitza l’anglès per afavorir la mobilitat i els intercanvis, però només en la mesura en què la demanda ho requereix.

• Generalment l’oferta acadèmica en anglès es redueix a cursos breus o específics en el marc del primer i el segon cicle, tot i que en alguns casos s’estan començant a oferir titulacions completes en aquesta llengua. Per contra, l’oferta de cursos en anglès és molt superior en el tercer cicle, especialment pel que fa als programes de màster.

• El coneixement de la llengua nacional continua sent un requisit que han d’acreditar els estudiants que volen cursar estudis regulars conduents a un títol oficial. En molts casos, però, també s’exigeix als estudiants que acreditin un nivell suficient d’anglès, en la mesura en què alguns cursos i gran part de la bibliografia són en aquesta llengua.

• S’observa una certa tendència, encara incipient, a oferir als estudiants estrangers la possibilitat de redactar en anglès els exàmens i els treballs corresponents a cursos impartits en la llengua nacional. Això equival en la pràctica a rebaixar en alguns casos els requisits lingüístics a un coneixement passiu de la llengua nacional, però comporta, alhora, la necessitat que el professorat tingui si més no un coneixement passiu de la llengua anglesa.

A partir d’aquestes constatacions creiem que es podria arribar a les tres grans conclusions següents pel que fa a les universitats de parla catalana:

• Les universitats catalanes estan en posició de desavantatge respecte a les dels països de la mostra pel fet que el marc legal en què es mouen impedeix o dificulta enormement la plena normalització de la llengua nacional. Per contra, l’existència de serveis lingüístics més o menys desenvolupats n’és un element singular que contribueix a contrarestar parcialment tant aquestes limitacions com les derivades del coneixement insuficient de la llengua pròpia i, en molts casos, d’una certa indiferència o fins i tot oposició al restabliment d’aquesta com a vehicle dominant de comunicació.

• En un horitzó de normalitat, però, és evident que el català hauria de tenir, com a llengua pròpia de les universitats, un clar predomini en tots els àmbits. Al nostre entendre, i basant-nos en la praxi general observada en el conjunt de les universitats estudiades, el percentatge de docència en la llengua pròpia hauria de situar-se en el primer i segon cicle en un 80% o per sobre d’aquesta xifra, mentre que el com a molt 20% restant hauria de repartir-se entre el castellà i l’anglès. El mínim irrenunciable a llarg termini seria al nostre entendre el 70% de la docència en la llengua pròpia —és a dir, lleugerament per sobre dels dos terços.

Finalment, les universitats haurien de potenciar el coneixement i l’ús de la llengua anglesa per part de les comunitats universitàries respectives. En aquest sentit, caldria atorgar a l’anglès l’estatus de "llengua de treball" (al costat del català, llengua pròpia, i del castellà, llengua oficial). L’objectiu a mig termini hauria de ser que tant els estudiants com el professorat en tinguessin com a mínim un coneixement passiu. Un coneixement suficient de la llengua anglesa per part del món universitari català permetria disposar del vehicle internacional de difusió bibliogràfica i científica per excel·lència, amb la qual cosa el recurs a la llengua espanyola per a la mateixa finalitat perdria probablement bona part del sentit que pugui tenir actualment.

Albert Servitge, Gabinet Lingüístic, UPF. albert.servitje@glin.upf.es