agenda

novetats editorials
notícies
bústia

hemeroteca

recerques en curs

Logo

Metodologia sobre la recerca sociolingüística


La sociolingüística de la variació: aproximació metodològica (i II),
per Miquel Àngel Pradilla


CONTINUA


Q-grup d'edat: 35-44
B-informant nascut a Benicarló
I-pare nascut a zona geogràfica de segregació de la iod (Peníscola).
B-mare nascuda a Benicarló
B-cònjuge nascuda a Benicarló
T-professional tècnic
/-sense informació, ja que el seu àmbit de relació ve definit per l'ocupació.
2-nivell educatiu: ensenyament secundari
0-sense coneixements de valencià normatiu.

4.2. Models

La incorporació de procediments matemàtics és imprescindible per assolir la descripció de les llengües com a estructures ordenadament heterogènies. En aquest sentit, l'aplicació del model quantitatiu requereix una certa formació estadística i en teoria de la probabilitat.

Des del primer model probabilístic aditiu, utilitzat el 1969 per Labov en el seu estudi sobre la contracció i l'elisió de la còpula en l'anglès de Nova York, fins a les darreres generacions del model logisticomultiplicatiu representat pel programa VARBRUL hi ha hagut un desenvolupament permanent. Sens dubte, el grup d'investigadors de Mont-real ha adquirit en aquest sentit un protagonisme inqüestionable (11).

Efectivament, el pas de l'anàlisi de freqüències al de probabilitats a partir de Cedergren & Sankoff va representar el salt qualitatiu més important. El nou model multiplicatiu suposava l'accés a la descripció de la competència lingüística dels parlants, a partir de la idea que les dades d'actuació són un reflex estadístic de la competència. Per tant, el càlcul de probabilitats es fa segons les freqüències observades d'un corpus representatiu d'actuació lingüística dels parlants d'una comunitat. Silva-Corvalán (1989:56) descriu així la primera versió del programa VARBRUL:

"Básicamente, este procedimiento matemático convierte las frecuencias reales de ocurrencia de una variante X según una serie de factores (las variables independientes) en probabilidades teóricas y asigna a cada factor un índice probabilístico que refleja el efecto que este factor tiene sobre la probabilidad de ocurrencia de la variante X. El programa VARBRUL 2 que ilustramos aquí introduce un modelo logístico cuya formulación matemática es la siguiente:

p Po Pi Pj Pk

1-p 1-po 1-pi 1-pj 1-pk

donde p representa la probabilidad de que una variante se realice en un contexto determinado, Po es una probabilidad común a todos los factores que se asume que tienen un cierto efecto sobre la variante y Pi, Pj, Pk, etc. son las probabilidades de contribución de cada factor (que en su totalidad constituyen el contexto de la variante) a la realización de una variante. Usando este modelo logístico-multiplicativo, VARBRUL estima el valor de cada una de estas probabilidades en base a las frecuencias observadas por el investigador. Estos valores no se salen del intérvalo 0-1. Si el valor de un factor pi es 0'5, éste no tendrá efecto alguno sobre la ocurrencia de la variante; los valores que sobrepasen 0'5 tendrán un efecto positivo y los inferiores a 0'5, un efecto negativo. La suma de los valores en cada grupo da siempre un múltiplo de 0'5."

Una nova versió, l'anomenada VARBRUL 2S, incorpora un càlcul de la probabilitat logarítmica cada vegada que analitza un conjunt de factors, cosa que permet la comparació de diferents anàlisis del mateix conjunt de dades. Això s'aconsegueix mitjançant una anàlisi de regressió múltiple amb una selecció escalonada de factors. Així, el programa selecciona els factors que tenen una correlació significativa amb la variable estudiada i calcula només els índexs de probabilitats per a aquests. Finalment, la versió VARBRUL III incorpora una modificació substancial: si l'aplicació dels models anteriors només acceptava variables binàries -amb dues variants-, ara ja es podran fer anàlisis multivariants sense haver de realitzar diverses computacions de les dades.

5. Bibliografia

BASTARDAS, A. i SOLER, J. (eds.) (1988). Sociolingüística i llengua catalana, Barcelona: Empúries.

BELL, A. (1984). "Language style as audience design", Language in Society, 13, pàgs. 145-204.

BIERBACH, C. (1988). "Les actituds lingüístiques", dins A. BASTARDAS i SOLER, J. (eds.) (1988:155-183).

BOURDIEW, P. i BOLTANSKI, L. (1975). "Le fetichisme de la langue", dins Actes de la recherche en Sciences Sociales, 4, pàgs. 2-35.

CEDERGREN, H. (1973). The interplay of social and factors in Panama, Tesi Doctoral: Cornell University.

CEDERGREN, H. (1987). "Consideraciones sociolingüísticas sobre la micro-evolución lingüística", dins LÓPEZ MORALES, H. i VAQUERO, M. (eds.) (1987). ). Actas del I Congreso Internacional sobre el Español de América, San Juan: Academia Puertorriqueña de la Lengua Española.


7 de 9