|
La tasca dels mitjancers sol esdevenir
essencial en el desenvolupament d'aquest tipus de recerques. En el cas descrit,
l'estratègia d'accés als informants va donar molt bons resultats, ja que no és gaire
difícil guanyar la confiança d'uns col·laboradors amb una curiositat intel·lectual
intrínseca com són els alumnes dels Instituts. D'altra banda, és important remarcar que
el rol de professor del fill/a, nét/a o germà/ana estableix una relació entre
l'investigador i l'informant que afavoreix extraordinàriament la receptivitat i elimina
el possible recel. Aquesta apreciació va quedar plenament contrastada amb l'actitud,
d'entrada més desconfiada, d'algun dels informants no sorgits de les fitxes de
l'Institut. Tanmateix, cal anar en compte amb els possibles efectes lingüístics que pot
provocar l'ostentació d'un estatus superior per part de l'investigador. Si volem defugir
la formalitat que imposa una relació interpersonal jerarquitzada, caldrà activar tota la
nostra capacitat de persuasió amb la finalitat d'aconseguir una bona sintonia i una
atmosfera cordial.
2.4. Els participants
Moreno
(1989:71-77) fa una interessant distinció entre investigador i explorador
(en el nostre cas, entrevistador). El tamany de la mostra pot fer necessària la
participació de diversos exploradors. Val a dir, però, que la major part de treballs de
camp en sociolingüística han estat realitzats pels mateixos investigadors. A parer
nostre, si es pot garantir l'obtenció de les dades lingüístiques en un interval de
temps raonable, és aconsellable que l'entrevistador sigui una única persona, a poder ser
el mateix investigador (6). D'aquesta manera s'hauran
garantit la rigorositat i l'homogeneïtat en la recollida de materials. L'esmentada
homogeneïtat és un imperatiu metodològic cabdal: la situació d'obtenció de les dades
ha de ser al més similar possible en cada informant.
El paper de
l'entrevistador serà determinant en l'èxit de l'enregistrament. La màxima és adoptar
una actitud osmòtica en relació a l'informant. Ja hem dit abans que s'ha de minimitzar
la possible percepció d'estatus superior. Alhora, s'ha de tenir molt present que les
diferències d'edat, sexe, nivell educatiu, etc. poden inhibir el parlant. L'entrevistador
ha d'adaptar-se --en la mesura que li sigui possible-- a les conductes lingüístiques i
extralingüístiques de l'informant. I finalment, ha d'evitar una participació
desproporcionada en la conversa.
Si pertany a la
comunitat estudiada, li serà més fàcil accedir a la parla casual. El revers de la
moneda és que probablement li resultarà més difícil augmentar la formalitat del
discurs de l'informant.
Si no és membre
de la comunitat, hi ha dues alternatives (a banda de l'adaptació osmòtica). Una serà
fer-se'n membre (tot i que la integració al grup mai no està garantida). Ens trobem en
el terreny de l'etnografia de la comunicació, on s'ubica, almenys parcialment, el
treball emblemàtic de Milroy (1987). Aquesta recerca introdueix en la sociolingüística
el concepte de xarxa social. Es tracta d'una aproximació més realista al fet
lingüístic, essencialment qualitativa, i més apta per a estudis sobre interacció
lingüística o d'avaluació de normes comunicatives, que no per a treballs sobre
correlacions sociolingüístiques. L'altra alternativa és entrenar algun membre de la
comunitat perquè realitzi el treball de camp.
L'objectiu de la
recerca determinarà si les entrevistes prendran el format de conversa individual o
amb informants múltiples. Mentre que aquesta és especialment recomanable en
treballs sobre interaccions lingüístiques, aquella se sol emprar en les recerques sobre
correlacions sociolingüístiques, especialment si es tracta de variables
foneticofonològiques. En aquest sentit, tot i que les converses en grup afavoreixen més
la distensió entre coneguts, en canvi, plantegen molts de problemes tècnics per a un bon
enregistrament (s'han d'utilitzar diverses línies de micròfons, evitar la superposició
de les diverses intervencions...).
I finalment, és
freqüent l'elecció del domicili de l'informant com a escenari de l'entrevista. Aquesta
tria respon a la necessitat d'afavorir la màxima familiaritat i comoditat i, alhora, el
recolliment necessari per a l'enregistrament. En el treball de Pradilla (1993a), el lloc
de realització es va revelar com una variable a controlar, ja que es va observar un
comportament lingüístic molt formal i excessivament tens en dues entrevistes realitzades
en un local públic; entrevistes que després van haver de ser eliminades de la mostra pel
fet que trencaven l'homogeneïtat del disseny metodològic.
3.
Recollida de les dades. Tècniques complementàries a l'entrevista sociolingüística
En el primer
lliurament d'aquesta caracterització metodològica (La sociolingüística de
la variació: aproximació metodològica (I)) ens hem ocupat in extenso
d'una de les eines fonamentals en la recollida de les dades: l'entrevista
sociolingüística laboviana. Tanmateix hem cregut oportú prendre en consideració
alguns instruments metodològics que la complementen: l'observació anònima i la prova
d'avaluació subjectiva.
3.1. L'observació anònima
L'origen d'aquesta
tècnica cal cercar-lo a l'estudi de Labov (1966a) de la /r/ implosiva a Nova York.
Consisteix a realitzar una o diverses preguntes la resposta de les quals ha de
proporcionar ocurrències de la variable estudiada.
En els estudis
quantitatius, l'observació anònima s'ha d'entendre com una tècnica complementària
sense valor estadístic, però que proporciona dades qualitatives molt interessants sobre
el discurs casual. Si assolim l'objectiu d'obtenir dades lingüístiques en el seu context
natural, haurem salvat l'entrebanc metodològic de la paradoxa de l'observador.
En la recerca de
Pradilla (1993a), l'estratègia dissenyada va consistir a ubicar l'investigador en un
carrer adjacent a l'Hospital de la Creu Roja, amb aire despistat. El següent pas era
demanar informació als vianants, en intervals de temps amplis, amb la següent
interacció: Vosté és d'ací?. En cas afirmatiu, continuava: Allavons, potser
em sabrà dir a on hi ha un centre mèdic d'urgència... La resposta era òbvia ja que
a la vora es trobava la Creu Roja. I acabava amb el requeriment: I ací, li pareix que
em podran atendre?, pregunta que solia provocar una resposta amb el mot metge(s).
|