El quadre 7 (vegeu quadre) ens mostra quins són els segments
que permeten identificar millor cada grup (9). El primer d'aquests és la
identitat "espanyola / no-espanyola". El segon factor que divideix els grups és
l'autocategorització com a "catalanoparlant / no-catalanoparlant", juntament
amb la representació del català. En el tercer nivell trobem les variables: xarxa social
catalana, representació del català i representació del castellà. Com veiem, aquest
mètode ens permet considerar altres variables a banda de les que havíem proposat en les
hipòtesis (la "identitat espanyola / no-espanyola" i l'autocategorització com
a "catalanoparlant / no-catalanoparlant") i, justament, les trobem en els dos
llocs més importants.
En el quadre 8 (vegeu
quadre), referit a l'any 2000, tornem a trobar les mateixes tres primeres variables.
Només en un tercer nivell es produeixen petits canvis, com ara l'ordre en què apareixen
les xarxes i la representació. Fet que ens mostra l'estabilitat de les característiques
dels grups lingüístics. És molt interessant comparar les puntuacions obtingudes en les
dues recerques perquè ens mostren l'evolució dels grups lingüístics, però,
malauradament, no disposem de prou espai per a comentar-les ara.
4.3.
Resultats predictius
4.3.1. Les previsions de pertinença a un grup lingüístic
El model que hem
exposat ens permet predir el grup al qual pertany un alumne sense tenir les informacions
que ens han dut a fer aquesta classificació (10). El del 1993 arriba a predir un
83,8% dels casos classificats i en cap cas fa un error amb un grup que no sigui veí. Al
2000, el nivell d'encerts baixa al 72.3%, però tampoc no comet cap error que no sigui amb
un grup contigu, per tant, aquests percentatges tan alts mostren la validesa del model que
hem utilitzat. Vegem-ho en els quadres 9 i 10.
Quadre 9. Nivell
d'encert (83,8%) del model (1993)
Quadre 10.
Nivell d'encert (72,3%) del model (2000)
|