 |
Una segona
narració dedicada a l'explicació d'una pel·lícula o programa de TV predilecte de
l'alumne.
Una seqüència
centrada en l'explicació de les normes bàsiques d'un joc triat per l'alumne (cuc amagar,
l'oca, el parxís, un penal o un fora de joc al futbol...).
El plantejament
d’un dilema moral que l’alumne havia de resoldre i argumentar: Un dels teus
millors amics ha pres a un altre bon amic teu un objecte valuós (joc, videojoc,
rellotge…) i tu ho saps. Què faries? Per què?
Una seqüència
sobre hàbits de lectura i record de llibres llegits anteriorment, en la que havien
d’explicar-nos el darrer llibre llegit o un que els hagués agradat especialment.
Una activitat de
lectura amb veu alta (de la narració) i les activitats orientades a avaluar la
comprensió dels textos i preparar la re-escriptura de la narració.
El total de
l’entrevista durava al voltant d’una hora (amb uns extrems de mitja hora i una
hora i quart). Tot el corpus ha estat transcrit seguint les normes del programa
internacional CHILDES sobre adquisició de llengües.
3.
Metodologia d'anàlisi de les dades
Pel que fa a les
seqüències orals, es va analitzar la competència gramatical i la competència
discursiva.
Pel que fa a la
competència gramatical, es van considerar aquests elements:
Competència
fonològica
Competència
lèxica (verbs, adverbis, preposicions i estratègies lèxiques)
Competència
morfosintàctica
En tots aquests
casos es van estudiar tant els errors com les produccions. Per a l'anàlisi d’errors,
es va tenir molt en compte el caràcter oral del corpus, deixant de banda aquells elements
que són habituals en el discurs oral d’alumnes de les edats estudiades. Tanmateix,
atès que no disposàvem de dades objectives sobre aquests elements, es van considerar
únicament els errors que apareixien amb certa freqüència.
L'anàlisi i
avaluació de la competència discursiva constituïa un repte metodològic. Després de
diversos intents, es va considerar que la situació comunicativa dissenyada, una conversa
en forma d’entrevista, a base de preguntes i respostes, tenia com a objectiu
l’obtenció d’informació verbal referida a l’alumne i a les seves
experiències. En aquesta situació, semblava que la unitat d’anàlisi més rellevant
podia ser la Unitat d’Informació Referencial (UIR), definida com cada una de
les produccions verbals de l’alumne que contenen una informació rellevant per a la
continuïtat de la conversa. Cada UIR pot estar formada per una sola paraula o per frases
completes. El criteri de rellevància ve determinat per la pregunta, o comentari, de
l’entrevistadora que demana una resposta. Així, per exemple, quan es demana la data
de naixement, la UIR corresponent serà la data completa. O, quan es demana que expliqui
una festa, s’espera que aporti les informacions suficients per a fer-se una idea
clara del que es demana: potser la data, el significat, i els trets fonamentals de la
festa.
La diferència
més visible entre els diversos nivells de competència comunicativa de la mostra, rau en
el fet de poder respondre adequadament a la situació, aportant les informacions
requerides. Com menys temps fa que van arribar, els alumnes requereixen més ajut i
aporten menys informacions rellevants.
Semblava, doncs,
que alguns indicadors significatius podien ser, per exemple, el nombre de torns de paraula
necessaris per a completar una sola UIR: hi ha alumnes a la mostra que necessiten quatre
torns per aconseguir informar de la seva data de naixement o per completar altres
informacions. La relació entre el nombre total de torns de paraula de l’alumne i el
nombre total d’informacions (UIR) aportades, indicaria la densitat del discurs
de l’alumne, i seria una mesura de l’ajut que necessiten de part de
l’interlocutor per poder aportar la informació mínima requerida.
En altres
situacions discursives, que requereixen aportar més d’una informació concreta, com
és ara l’explicació d’una festa, d’un llibre llegit, d’una
pel·lícula o de les normes d’un joc conegut, apareix un altre indicador que
semblava rellevant i que hem anomenat autonomia discursiva que consistiria en la
competència per encadenar en un sol torn de paraula, diverses informacions rellevants.
Molts torns de
paraula, altrament, contenen informacions que no es consideren rellevants per la
continuïtat de la conversa, per exemple, enunciacions simples que no responen preguntes
directes o interrogacions totals; repeticions de les produccions verbals de
l’entrevistadora o del propi subjecte, etc. i, per tant, no es consideren en
l’anàlisi.
Igualment, es van
considerar altres indicadors per a l’avaluació de competència, referits al
desenvolupament del tema, a la presència de dificultats discursives específiques o,
altrament, a la presència en el discurs d’elements de qualitat, més enllà
d’allò que es podria considerar imprescindible.
Així, la
competència discursiva es va analitzar considerant:
|
