|
 |
|
Primavera 2003 |
|
|
|
|
|
|
Enquestes i recerques sobre usos lingüístics en l'àmbit acadèmic: Andorra, Catalunya, País Valencià i Galícia | |
|
|
|
|
 |
Les enquestes amb contingut
sociolingüístic efectuades a Catalunya (1994-2002) per Joaquim Torres |
||
|
|
|
|
 |
Aquest article
tracta de les enquestes quantitatives totalment o parcialment sociolingüístiques
d’ampli abast territorial fetes a Catalunya durant els últims anys i que no han
estat promogudes per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) de la
Generalitat de Catalunya. De cada enquesta presentada es fa un resum dels principals
aspectes, com són l’objectiu, la metodologia, el pla d’explotació de les dades
i la manera d’accedir a la informació. També s’indiquen algun o alguns dels
resultats més notoris. En total són 9 enquestes força diverses, tant pel que fa al
nombre de preguntes sociolingüístiques com a la grandària de la mostra o a la
importància de les anàlisis efectuades. Si les afegim a les altres enquestes recents
existents, resulta que la quantitat de dades disponibles en aquests moments sobre la
situació sociolingüística de Catalunya és més àmplia i completa que mai.
|
||
|
La realitat sociolingüística
andorrana a debat, segons els resultats de diferents estudis per Jaume Farràs |
||
|
|
|
|
|
L’article
sintetitza els plantejaments, metodologies i anàlisis de tres recerques
sociolingüístiques sobre la realitat andorrana, posteriors al Pla
d’andorranització iniciat a la dècada dels 70. Es tracta de dos treballs de tesis
fets amb finalitats acadèmiques i dels resultats d’una enquesta sociològica. Tenen
objectius, metodologies i conclusions força diferents. Així, s’hi exposa la tesi de
l’alemany Volker Lixfeld (1982) sobre les llengües d’Andorra, i de Pere Notó
(UAB, 1983), sobre la realitat psicosociolingüística del sector educatiu, i reprèn
aspectes interessants de l’enquesta feta per Boix, E. i Farràs, J. el febrer de 1992
als infants i joves d’escoles andorranes. Les accelerades transformacions
demogràfiques, econòmiques i socials del país fan de teló de fons, i contextualitzen
tot el període que abasten aquests recerques.
|
||
|
La situació del valencià segons
la sociolingüística no institucional (1998-2002) per Josep J. Conill |
||
|
|
|
|
|
L'article descriu
algunes de les principals recerques no institucionals efectuades al llarg del darrer
lustre sobre la situació del català al País Valencià (popularment anomenat valencià),
incidint especialment en aquelles que aborden la dinàmica sociolingüística de les grans
àrees urbanes (València i Alacant), on la transmissió intergeneracional s'ha aturat o
és a hores d’ara molt precària. A manera de constrast, s'hi consideren així mateix
els resultats d’uns altres dos treballs: l'un sobre la comarca de la Marina, encara
fidel a la llengua, i l'altre sobre la totalitat de la població. El panorama resultant
permet avançar algunes reflexions sumàries entorn del procés de minorització
lingüística accelerada en què la societat valenciana es troba immersa, a partir de les
quals s'enfoquen les mancances de la recerca sociolingüística no institucional,
derivades fonamentalment de la seva escassa dimensió prospectiva.
|
||
|
Estudios sobre a situación
sociolingüística da lingua galega (1990-2002) por Anxo M. Lorenzo Suárez |
||
|
|
|
|
 |
Expoñemos neste traballo o conxunto de estudios máis relevantes sobre a situación sociolingüística da lingua galega realizados e/ou publicados desde 1990 ata o 2003, promovidos desde as institucións públicas galegas: a Xunta de Galicia, as administracións locais, universidades, e outras institucións, como é o caso do Consello da Cultura Galega. Centraremos a exposición nos traballos existentes en sete áreas: estudios xerais, política lingüística, administración, ensino non universitario, ensino universitario, medios de comunicación, e outros ámbitos (empresa, publicidade e igrexa). |
||
