Aquest article recull les principals aportacions de l'estudi "Usos i actituds de les empreses associades a la Unió de Companyies i Entitats Asseguradores i Reasseguradores de Catalunya (UCEAC)" promogut pel Departament de Cultura en el marc del conveni entre la UCEAC i la Generalitat. Aquest treball l'ha dut a terme l'Institut DEP (www.dep.net) per mitjà d'una enquesta als dirigents de les empreses i la recollida i observació d'usos lingüístics en diversos documents empresarials. Cal destacar la col·laboració de la UCEAC en la realització d'aquest estudi publicat íntegrament a la col·lecció d'estudis de l'Institut de Sociolingüística Catalana de la Direcció General de Política Lingüística.

Este article pretén ser un apunt explicatiu breu de la línia investigadora que hem començat en relació amb les lleialtats i actituds lingüístiques al País Valencià i a les seues coordenades d’estructura social. Alhora estudiem les relacions estructurals que hi ha entre les lleialtats i les variables d’estructura social al País Valencià i elaborem científicament un mapa-guia, la finalitat del qual residix en ser un indicador de la relació de dependència social que té cadascuna de les lleialtats. D’esta manera les intervencions en Política Lingüística poden dirigir-se a un o altre aspecte, depenent de la dimensió que es vulga potenciar.

Aquest article dóna una perspectiva general dels diferents tipus de política lingüística aplicats a la Federació Russa, dedicant una especial atenció als antecedents històrics, les relacions entre llengua i nacionalisme i la promoció de la diversitat lingüística com a instrument per a prevenir els conflictes interètnics i assegurar una gestió pacífica i equilibrada de la diversitat lingüística. El text s’estructura en quatre seccions: els antecedents històrics de la situació (política lingüística i nation-building a l’URSS); les tensions interètniques a la Federació Russa dins del context postsoviètic; el despertar dels grups nacionals a Rússia; i les estratègies de futur per a una gestió equilibrada de la diversitat lingüística a la Federació Russa i als estats exsoviètics.

Amb aquest article, l'autora pretén descriure el funcionament del programa de càlcul Goldvarb, tenint en compte les aplicacions estadístiques d'aquest en l'anàlisi sociolingüística i, en concret, de la variació fonètica.