En aquest article presentem les dades que hem obtingut el mes d'octubre de l'any 2001 en una recerca sobre una mostra representativa d’alumnes de quart d'ESO de les Illes Balears. Hi trobareu des de la descripció de l'ús del català, passant per l'explicació (el comportament de les principals variables que l'afavoreixen) i fins i tot podreu llegir les prospeccions que aquestes dades ens permeten fer atesa la validesa del model ja confirmada amb la comparació de les dades obtingudes els anys 1993 i 2000 a Catalunya, el 1998 al País Valencià i actualment a Andorra.

Aquest article, elaborat a partir d’un dels treballs guanyadors ex aequo del I Premi Jaume Camp de Sociolingüística (2001), analitza el discurs presociolingüístic de vuit autors catalans amb l’objectiu de donar a conèixer tant les idees com les propostes de caràcter sociolingüístic d’aquests autors.

Bai Euskarari Ziurtagiria. El Certificado Bai Euskarari,
 per Roberto Gutiérrez

El Certificado Bai Euskarari es el símbolo mediante el que los agentes sociales transmiten a toda la sociedad su compromiso con la labor normalizadora de la lengua vasca; la ciudadanía, a su vez, encuentra en esta imagen una respuesta satisfactoria a sus demandas de normalización lingüística, ya que percibe el compromiso de los agentes sociales con dicha labor. El Certificado, por lo tanto, ha conseguido poner en contacto las dos claves de este proceso: la voluntad de los agentes sociales y el reconocimiento de la ciudadanía hacia ese esfuerzo. Este certificado se enmarca en el proceso de acuerdo y compromiso del Acuerdo Bai Euskarari y la posterior realización de un Plan Estratégico de normalización del euskara. Dentro de los principios de este proceso deben entenderse sus características

"La dificultat profunda és doncs de concebre la unitat d’allò que és múltiple, la multiplicitat d’allò que és u. Aquells que veuen la diversitat de les cultures tendeixen a minimitzar o ocultar la unitat humana, aquells que veuen la unitat humana tendeixen a considerar com a secundària la diversitat de les cultures."

Edgar Morin, L’identité humaine

Els estudis sobre actituds lingüístiques són d’un interès especial per a la sociolingüística. A partir del mesurament formal d’aquestes i dels resultats que se’n deriven es pot preveure el comportament lingüístic dels membres d’un determinat grup social pel que fa a l’ús de varietats lingüístiques en situacions de bilingüisme o bidialectalisme. En el marc de la metodologia utilitzada en el camp de les actituds lingüístiques, aquest article se centrarà en la descripció i crítica bibliogràfica de la coneguda prova d’aparellament de veus disfressades (matched guise technique). La prova consisteix, a grosso modo, a demanar a les persones entrevistades que valorin les qualitats personals d’uns parlants enregistrats en cinta magnetofònica en què un mateix parlant utilitza diferents varietats lingüístiques. Aquesta prova ha estat utilitzada a bastament en els estudis i recerces sobre actituds lingüístiques, tant en l’àmbit de la sociolingüística internacional com catalana.