Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Hemeroteca
Estiu 2001


Sociolingüística catalana


idiomes


Recerca sociolingüística sobre l'ús del català a les benzineres,
 per Jaume Farràs, Carles Bosch i Josep Lluís Torrente

versió en anglès

El català encara té una presència força precària en el sector dels carburants. Aquesta és una de les conclusions a què arriba l'estudi que us presentem. L'objectiu d'aquesta recerca era discernir en quina llengua estan redactats tot de rètols, cartells, anuncis i comunicacions internes o externes, escrites o orals, i també contrastar com varien aquests usos, detectar els dèficits del català en funció de variables com el tipus i l’indret on està ubicada l‘estació, la marca i/o la titularitat de l’establiment. Alhora es va voler establir un valor índex per tal de facilitar l’evolució, el seguiment i l’avaluació dels usos lingüístics en aquest sector.

 

L'adquisició del català en alumnes d'origen marroquí a l'ensenyament obligatori,
 per Lluís Maruny Curto i Mònica Molina Domínguez

versió en anglès

L'objectiu d'aquesta recerca era estudiar el procés d'adquisició del català en els alumnes d'origen magribí com a contribució a la millora dels recursos organitzatius i didàctics destinats als alumnes que s'incorporen al sistema educatiu català. La mostra es refereix a 25 alumnes d'ensenyament obligatori de la zona escolar de Palafrugell. Els resultats avaluen tant la competència oral com l'escrita i proposen diferents etapes en el procés d'adquisició del català per part d'aquests alumnes.
Aquest article té l'origen en una ponència presentada al Vuitè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, organitzat pel Club-8 el 13 de desembre de l'any 2000.

 

Evolució dels usos i de les representacions socials de les llengües a Catalunya (1993-2000),
 per Ernest Querol

versió en anglès

En la recerca que presentem hem comparat l'evolució dels resultats obtinguts el 1993 en la investigació empírica realitzada per a la nostra tesi doctoral amb els que acabem d'obtenir el mes d'octubre del 2000 (ambdues sobre una mostra representativa d’alumnes de 16 anys de tot Catalunya). Hi trobareu des de la descripció (important augment de l'ús del català), passant per l'explicació (el comportament de les principals variables que l'afavoreixen) i fins i tot podreu llegir la confirmació les prediccions fetes el 1993. Hem pogut, doncs, corroborar novament el model teòric proposat per nosaltres i hem millorat les covariacions obtingudes anteriorment. 

 

Sociolingüística internacional

 

La situació lingüística del Tirol del Sud,
 per Albert Branchadell i Joan Manrúbia
versió en anglès

El propòsit d’aquesta presentació és divulgar  l’experiència sud-tirolesa de protecció de minories lingüístiques. En primer lloc, farem una introducció històrica: el Tirol del Sud és un territori vinculat a Àustria des del s. XIV que va passar a mans italianes després de la I Guerra Mundial, on des del Tractat de París (1946) s’apliquen mesures de protecció de la població germanòfona (i, en menor mesura, ladinòfona). En segon lloc, parlarem de la situació política actual. En tercer lloc, descriurem la situació sociolingüística actual a partir del cens del 1991 i altres fonts recents. En quart lloc, presentarem els tres pilars bàsics de la política de protecció esmentada: el separatisme lingüisticoescolar, el bilingüisme de l’Administració i la justícia, i l’anomenada "proporció ètnica" a la funció pública.

 

Aperçu sur la situation sociolinguistique en Afrique,
 per Marcel Diki-Kidiri

versió en anglès
versió en català

Le multilinguisme est la situation la plus répandue en Afrique, avec environ 1800 langues africaines auxquelles viennent s’ajouter les langues européennes héritées de la colonisation, à savoir : l’anglais, le français, le portugais, l’espagnol, et l’afrikaander (langue africaine d’origine néerlandaise).
Nous présentons ici un survol de ces diverses situations avant de montrer comment l’aménagement linguistique de l’Afrique se fait et peut se faire.

 

Teoria i metodologia

 

La sociolingüística de la variació: aproximació metodològica (i II),
 per Miquel Àngel Pradilla

versió en anglès

Aquest article reprèn les reflexions metodològiques encetades en el primer lliurament a propòsit del paradigma variacionista. Si aleshores vam cercar la caracterització de l'instrument més reeixit en la recollida de dades --l'entrevista--, en aquesta ocasió assajarem una descripció del que podria ser el desenvolupament pautat d'una recerca completa. Partirem de l'esquema que ens forneix C. Silva-Corvalán (1989).