ICIP Institut Català Internacional per la Pau
Els moviments per la pau a Espanya i Itàlia. Experiències i perspectives.
“Les experiències del moviment per la pau a Itàlia i Espanya”
29 al 30 d’Octubre de 2010
Per iniciativa de l’ICIP, militants del moviment pacifista d’Itàlia, Espanya i Catalunya s’han trobat a Barcelona per compartir experiències, fer balanç dels avenços del moviment i analitzar perspectives de futur. Les jornades, convocades del 29 al 30 d’octubre sota el títol “Les experiències del moviment per la pau a Itàlia i Espanya”, han reunit figures molt conegudes del pacifisme europeu, com la periodista, escriptora i activista italiana Luciana Castellina (a la fotografia), històrica militant del Partit Comunista Italià, que va ser editora del diari Il Manifesto, diputada italiana i eurodiputada. Tot i que les jornades s’han fet a porta tancada, Castellina va compartir les seves experiències durant una tertúlia-col·loqui que es va fer el 28 d’octubre a la seu de l’ICIP.
Pacifisme i nuclearització
Castellina va rememorar els seus primers contactes amb el que va anomenar “moviments populars per la pau” i les reticències amb què aquests moviments eren vistos des del comunisme, ja que se’ls considerava massa neutrals i, per tant, poc involucrats. Segons recordava l’escriptora i política, el gran revulsiu va ser l’aparició de l’armament nuclear, però temps després d’Hiroshima. “Ni tan sols el llençament de la bomba atòmica a Hiroshima ens va fer adonar-nos del perill de la bomba”, va explicar. “Només pensàvem que per fi la guerra s’havia acabat”. Va ser l’inici de la Guerra Freda, i el potencial perill d’una confrontació nuclear –“la consciència de la bomba”, va dir- , el que va despertar la “por”.
L’altre gran canvi en la concepció pacifista del món va venir amb la descolonització i les independències africanes, i amb elles la consciència que el perill de guerra ja no venia només de la confrontació Est-Oest, sinó també de l’eix Nord-Sud. Castellina va recordar les successives grans concentracions europees d’ activistes en contra de la nuclearització, sobretot a partir dels anys 80, sota el paraigües del moviment END –European Nuclear Disarmament-.
Pacifisme i rebel·lió
Després van venir el Fòrum Social Mundial, les manifestacions contra les guerres d’Iraq i Afganistan. “A Itàlia ara és un drama cada cop que un soldat italià mor a l’Afganistan. Però és que les guerres porten morts”. Castellina va definir el moviment per la pau com un moviment de “rebel·lió contra la racionalitat dominant”, amb la convicció que la seguretat “no està en la força militar, sinó en pactar amb l’enemic” i que la guerra “ens posa a tots al mateix sac, ja no hi ha rics ni pobres; la guerra no és justa ni injusta, és destructiva”.
A la tertúlia, moderada per la directora de l’ICIP, Tica Font, va participar també Francesc Tubau, un dels impulsors de la plataforma Aturem la Guerra. Segons recordava Tubau, el detonant de les mobilitzacions pacifistes a Espanya va ser la campanya contra l’ingrés a l’OTAN, a principis dels 80.
