En un jaciment, el gas, menys pesant, ocupa la part superior de la cavitat, el petroli la part intermèdia, i a la part baixa hi trobem normalment aigua salada, raó per la qual es creu que es va originar al fons marí. A grans pressions, el gas es barreja amb el petroli –gas natural associat– o s'hi dissol, encara que també el podem trobar sol, en bosses a part de les de petroli. Els estrats sota els quals s'acumulen les bosses de gas estan constituïts per roques impermeables com les argiles, les margues o les evaporites. L'acumulació depèn de factors com la porositat de la roca, del volum de gas i de la capacitat de la bossa.
La natura i l'origen del gas natural
El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs formats gràcies a la descomposició de la matèria orgànica al llarg de milions d'anys.
La natura i l'origen del gas natural
El gas natural és un compost no tòxic, incolor i inodor, constituït com ja hem dit, per una barreja d'hidrocarburs en la qual el seu principal component és el metà CH4, una molècula senzilla formada per 1 àtom de carboni i 4 àtoms d'hidrogen.
La seva composició química, no obstant, varia sensiblement segons la seva procedència, ja que acostuma a anar associada a altres molècules o elements com l'àcid sulfhídric H2S, l'anhídrid carbònic CO2, el nitrogen N2 o l'heli (He) que cal extreure quan el gas natural és destinat a usos industrials i domèstics.
L'origen del gas natural, com el del petroli, l'hem de buscar en els processos de descomposició de la matèria orgànica que van tenir lloc fa entre 240 i 70 milions d'anys, durant L'Era del Mesozoic, quan els grans rèptils i els dinosaures habitaven el Planeta. Aquesta matèria orgànica provenia d'organismes planctònics que es van anar acumulant al fons marí de plataformes costaneres o a les conques poc profundes d'estanys, i que van ser soterrats en successives capes de terra per l'acció dels fenòmens naturals.
Així, els seus compostos fonamentals –greixos i proteïnes– van ser descompostos molt lentament en absència d'oxigen per l'actuació bacteriana. Els gasos generats, per diferència de pressions, van anar ascendint per les roques poroses de l'escorça terrestre fins arribar a capes de terreny impermeable sota les quals van quedar empresonats tot originant les grans bosses o jaciments de les quals en traiem avui dia profit els humans.
Aquest procés és, salvant la distàncies, semblant al que té lloc en els abocadors de residus domèstics. La matèria orgànica procedent de les restes de fruita, verdura o carn, en descomposar-se, produeix un gas ric en metà que ha de ser evacuat a l'atmosfera mitjançant una xarxa de tubs de drenatge –per evitar que les emanacions puguin provocar alguna explosió–, o bé emmagatzemat i aprofitat com a combustible; és l'anomenat biogàs.
