La natura i l'origen del carbó
Els tipus de carbons
Les característiques dels diferents tipus de carbons depenen del nivell de carbonització a què ha arribat la matèria orgànica vegetal que els formen. A mesura que augmenta el percentatge de carboni, també ho fa el poder calorífic del carbó, i disminueix la quantitat d'altres elements com l'hidrogen, el nitrogen i l'oxigen. La quantitat de carboni també és un indicador de la seva antiguitat; a més carboni, més edat.
- Torba: és el carbó menys evolucionat; és a dir, el que té la matèria orgànica menys alterada i menys carbonitzada. És de color marró fosc, lleugera i un poder calorífic molt baix. En estat fresc pot arribar a tenir un 98% d'humitat, però una vegada assecada s'utilitza com a combustible. També es fa servir per a millorar la qualitat d'alguns sòls per la seva capacitat de retenir aigua.
- Lignit: és marró fosc i conté restes vegetals que es poden identificar. Tot i que el seu poder calorífic tampoc no és molt elevat, es fa servir en algunes centrals tèrmiques per a produir energia elèctrica.
- Hulla (carbó bituminós): és de color negre i té un poder calorífic molt més elevat que el lignit i la torba, per la qual cosa es fa servir en plantes de generació d'energia. La seva destil·lació permet obtenir un tipus de carbó molt apreciat per la indústria siderúrgica, el coc. Això no obstant, en tenir també grans quantitats de sofre, la seva combustió és una font de contaminació.
- Antracita: és el que té un percentatge de carboni més elevat. L'antracita és completament negra, molt dura i té el poder calorífic més elevat, ja que la seva concentració de carboni pot arribar al 95%.
El mineral amb una quantitat de carboni més elevada -gairebé del 100%- és el grafit, que s'origina per la transformació del carbó en condicions de gran pressió i calor.
