El carbó es va formar fa milions d'anys a partir de les restes vegetals dels grans boscos en zones pantanoses, que en absència d'oxigen han patit transformacions químiques i increment de pressió per l'acumulació de dipòsits.

La natura i l'origen del carbó

La natura i l'origen del carbó

Existeixen diferents tipus de carbó. Tots són combustibles sòlids rics en carboni que, o bé es van originar fa milions d'anys a partir de la descomposició de la matèria orgànica, com el petroli o el gas natural (els carbons minerals), o bé s'obtenen escalfant la fusta mitjançant la tècnica del carboneig (carbó vegetal).

Les característiques del carbó

El carbó mineral es va originar per la lenta descomposició de tones de restes vegetals en condicions anaeròbiques, és a dir, en absència d'oxigen, i amb temperatures superiors als 100ºC degudes a la pressió dels materials acumulats.

El procés és el següent. Fa centenars de milions d'anys, grans extensions de la Terra estaven cobertes per masses de vegetació molt abundants que creixien en aiguamolls, deltes o indrets pantanosos. Les plantes, quan morien, quedaven submergides en l'aigua i començaven a descompondre's lentament, procés que modificava la seva composició química. En perdre l'oxigen i l'hidrogen per acció dels bacteris, s'anava incrementant el percentatge de quantitat de carboni present en la matèria (carbonització). El resultat d'aquest procés va ser la formació de les torberes, espais saturats en aigua rics en torba, un material vegetal fibrós de color negre.

A mesura que els sediments s'anaven acumulant al damunt d'aquestes torberes, augmentava la pressió i la temperatura a la que estaven sotmeses les molècules orgàniques, cosa que les va anar transformant en carboni concentrat i altres subproductes químics com el diòxid de carboni (CO2) o el metà (CH4). Amb el pas del temps, també van anar perdent aigua, compactant-se i endurint-se fins a formar el carbó mineral.

El carbó vegetal, en canvi, és un material combustible que s'obté escalfant la fusta i els residus vegetals, en absència d'aire, a temperatures que oscil·len entre els 400 i els 700ºC. Aquesta pràctica de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta es coneix amb el nom de carboneig i la realitza el carboner. Des de ben antic, ha tingut diverses aplicacions, sobretot com a font d'energia i font de calor en la metal·lúrgia del ferro.

La major part del carbó que existeix es creu que es va formar durant el carbonífer, un període geològic de l'era paleozoica que va començar fa uns 360 milions d'anys i va finalitzar fa uns 290, és a dir, va durar uns 70 milions d'anys, aproximadament. Precisament rep aquest nom pels importants jaciments de carbó originats en aquesta època i que es troben a  les Illes britàniques, Alemanya...