Funcionament d'un edifici amb una ventilació adequada i amb murs exteriors degudament aïllats
Font: Energypath.eu

Les mesures s'estalvi i eficiència a la llar i als edificis

El nombre d'edificis i habitatges que hi ha als pobles i ciutats -només a Barcelona hi ha prop de 90.000 i 760.000, respectivament- fa que qualsevol petita actuació que suposi un canvi d’hàbits en relació al consum d’energia es vegi amplificada quan s'aplica col·lectivament.

Són  moltes les accions que es poden realitzar per a estalviar energia -i, per tant, també diners-, sense que això comporti una pèrdua de confort o de qualitat de vida.

Als edificis

En l’àmbit mediterrani, la principal font d’energia renovable aprofitable a les llars és la que prové del Sol. La forma més natural i lògica d’utilitzar la seva llum i calor en els espais interiors és, per tant, mitjançant l’optimització de la forma de l’edifici: l’orientació, el volum, les obertures, la distribució, etc. La millor manera per assolir aquest objectiu és buscar la integració en els elements de la construcció tradicional a fi de regular i garantir el bon comportament energètic dels materials.

La forma de l’edifici cal que estigui adaptada a les característiques bioclimàtiques de l’indret on estigui ubicat. A l’àrea de la Mediterrània, on el clima és càlid i humit, convé que els edificis estiguin orientats, en llargada, en direcció est-oest. Antigament, es construïa amb materials de terra i, per bé que la tipologia dels materials no ha canviat avui dia, la tecnologia permet utilitzar-ne de nous que tenen un comportament energètic similar i a un preu competitiu; per exemple, el maó de termoargil·la.

L’aïllament tèrmic ha de ser l’idoni per permetre la permeabilitat de la paret, és a dir, perquè treballi com a reguladora natural del que succeeix a l’interior, energèticament parlant. Un habitatge amb un bon aïllament i un bon emmagatzematge tèrmic pot reduir de manera important la factura energètica, ja que les necessitats tèrmiques per mantenir una temperatura determinada són inferiors a les d’un edifici mal aïllat.

La coberta és l’element més exposat als diversos canvis meteorològics i als intercanvis tèrmics exterior-interior. La radiació a la qual aquesta superfície està exposada és pràcticament 5 vegades superior a l’estiu que a l’hivern, raó per la qual convé tenir una bona protecció tèrmica a la coberta. En el clima mediterrani es recomana l’ús de vegetació i d'elements que afavoreixin alhora la ventilació i la conservació de la temperatura amb un menor consum energètic.