Font: Instituto Geológico y Minero de España (www.igme.es)
L'Aprofitament de l'energia geotèrmica
La utilització al món
L’ús actual de l’energia geotèrmica representa encara un percentatge molt petit en el sistema energètic, ja que els jaciments termals són pocs i estan situats en indrets molt concrets. Tanmateix, ja es fa servir en una quarantena de països per a cobrir una part de la seva demanda elèctrica i de climatització.
Els usos geotèrmics més estesos es troben en els països del nord d'Europa on les fonts de calor subterrànies són molt abundants, tot i que també hi ha recursos geotèrmics aprofitables al Japó, França, Canadà, Estats Units, Xile, Grècia, Kènia, Índia i Nova Zelanda, entre d'altres.
La potència mundial energètica instal·lada en geotèrmia d'alta temperatura per a la producció d'electricitat és d'uns 9.000 MW (una central nuclear convencional té una potència d'uns 1.000 MW), 2.600 als Estats Units. La potència global s'estima en uns 73.000 MW, xifra que pot arribar als 138.000 MW amb la millora de la tecnologia.
A Espanya, hi ha diferents zones que tenen potencial geotèrmic de baixa temperatura, si bé els jaciments no s'aprofiten encara amb finalitats energètiques. Els únics indrets on hi ha un potencial energètic d'alta temperatura estan situats a l'arxipèlag volcànic de les Illes Canàries, on s'està investigant la construcció d'una central elèctrica. A Catalunya, els aprofitaments geotèrmics de baixa energia calorífica es centren en els usos d’aigües termals.
Consideracions ambientals
L'energia geotèrmica presenta diversos avantatges des del punt de vista ambiental, el principal és que contribueix a la reducció de la dependència dels recursos energètics fòssils o nuclears i no genera emissions contaminants ni soroll. L'espai que ocupa una central geotèrmica per megawatt instal·lat és també inferior al que els cal a altre tipus d'instal·lacions, alhora que no produeix cap tipus d'impacte sobre el paisatge quan la construcció està integrada.
El seu inconvenient és que en alguns jaciments hi ha dissoltes substàncies químiques (compostos de sofre, per exemple) que s'han de tractar adequadament per a evitar que puguin contaminar l'aire o les aigües. La tecnologia actual, tanmateix, minimitza aquests riscos.
