La font d'energia: la matèria orgànica
Qualsevol tipus de biomassa prové, directament o indirectament, del procés de fotosíntesi, a través del qual les plantes transformen la llum solar en matèria orgànica.
Energia solar i biomassa
La matèria orgànica és energia solar concentrada en forma de teixit vegetal. La base de la vida a la Terra és la llum que arriba del Sol i que les plantes tenen la capacitat de transformar en compostos orgànics.
Per mitjà del procés de la fotosíntesi, en el qual la radiació solar hi té un paper fonamental, els vegetals transformen el diòxid de carboni de l’aire, l’aigua del sòl i d’altres substàncies simples en compostos complexos de carboni –polisacàrids, greixos-, tot alliberant oxigen a l’atmosfera.
Amb aquest procés de conversió, l’energia solar es transforma en energia química que arriba, a través de la xarxa tròfica (conjunt de cadenes alimentàries d'un ecosistema), a tots els estadis del regne animal. Per aquest motiu, es diu que les plantes es troben a la base de la vida.
La biomassa total d'un ecosistema és, doncs, la suma de la massa total de la matèria viva (plantes, animals, fongs i microorganismes). L'ecosistema més gran és la Terra en el seu conjunt. Quan un animal herbívor s'alimenta d'una planta està ingerint part de l'energia obtinguda per mitjà de la fotosíntesi, i així successivament. En aquestes etapes hi ha successives pèrdues d'energia, ja que cada organisme n'utilitza una part per a mantenir el seu metabolisme i activitat.
Procés de la fotosíntesi Llum + [CO2 + H2O + compostos simples] = [CH2O]n + O 2
En les plantes, el procés de la fotosíntesi es porta a terme en uns orgànuls anomenats cloroplasts, on es troba la clorofil·la (del grec chloros, que vol dir verd, i phyllon, que significa fulla), el compost encarregat d'absorbir la llum del Sol.
La fotosíntesi té lloc en dues fases. En la primera, la planta captura l'energia de la llum i la utilitza per produir molècules amb una concentració elevada d'energia. En la segona, les reaccions independents de la llum utilitzen aquestes molècules per fixar el diòxid de carboni (CO2) i produir les molècules riques en compostos de carboni.
La vegetació de la Terra fixa anualment una quantitat d'energia equivalent a deu vegades el consum mundial d’energia.
