La font d'energia: el vent
Una font d'energia mil·lenària
Les possibilitats d’aprofitament del vent com a recurs energètic estan condicionades a la variabilitat pròpia d’aquest fenomen atmosfèric i als requeriments tècnics mínims necessaris pel funcionament de les instal·lacions. Les condicions de vent canvien de manera permanent tant en intensitat com en direcció; per això és necessari conèixer en detall aquestes variacions.
L’energia ha estat sempre un bé escàs, raó per la qual la humanitat ha hagut d’aprofitar tota la que la natura li ha ofert de franc, com ara la del vent. Quan els humans vam començar a navegar, el vent va esdevenir la primera font d’energia dels vaixells. Així, durant segles, cultures com l’egípcia, la fenícia, la grega, la romana o la xinesa, es feien a la mar en naus militars o comercials equipades amb grans trossos de tela que s’inflaven i empenyien els vaixells quan rebien l’impuls del vent. Malauradament, quan el vent deixava de bufar, calia fer servir els rems.
Encara que les grans embarcacions actuals que transporten persones i mercaderies ja no en depenen per navegar perquè disposen de potents motors, el vent continua sent l’energia que mou alguns tipus d’embarcacions, sobretot les esportives i algunes de les què s’utilitzen per fer turisme. La vela, per exemple, és un esport en el que els vaixells impulsats per la força del vent competeixen entre ells.
La capacitat energètica dels vents ha estat també aprofitada des de l’antiguitat per a altres usos. Nombroses civilitzacions han desenvolupat al llarg de la història enginys mecànics diversos que han tingut com a energia impulsora la força del vent. Un d’aquests geninys ha estat el molí, un eix que dóna voltes per l’acció de l’aire en moviment sobre unes pales giratòries. En girar, les pales transmeten la seva energia a l’eix i aquest a màquines que molen cereals o transporten aigua dels cursos d’aigua més propers fins els camps de conreu.
Aquests primers molins van donar pas a unes construccions més modernes en forma de torre que es van estendre durant l’edat mitjana arreu del continent europeu. Els molins que hi ha a Holanda, França o Andalusia i Castella a Espanya, en són alguns exemples. Aquestes estructures, avui convertides en reclam turístic, no només aprofitaven el vent per moldre cereals o regar, sinó que també s’utilitzaven per bombar aigua de sota terra, per premsar llavors i produir oli, per serrar fusta o per fabricar paper. Avui dia encara podem trobar a molts llocs del món molins que tenen com a funció extreure aigua del sòl allà on l’aigua és escassa i no es disposa d’un altre recurs energètic més constant.
Tanmateix, un dels avenços més destacables amb relació a l’aprofitament de l’energia eòlica va ser la construcció de molins capaços de convertir la força del vent en electricitat. A finals del segle XIX i principis de segle XX, Dinamarca i els Estats Units van ser pioners en utilitzar aquest tipus de molins per proveir d’electricitat petits pobles rurals sense accés a la xarxa elèctrica. El desenvolupament modern dels molins de vent va començar seriosament durant els anys setanta del passat segle XX, quan països amb molt de vent es van adonar de la riquesa energètica que tenien al seu abast.
