Els fonaments tecnològics
Els diversos usos dels molins multipala
Hi ha diversos models de molins de vent, que es diferencien pel diàmetre de la roda i l’altura de la torre. El model més adequat a cada necessitat es determina en funció de les variables següents: tipus d’explotació i demanda d’aigua, velocitat del vent a l’indret, tipus d’aqüífer (pou, sondeig, llac, etc.), topografia de la zona, nivell estàtic i dinàmic de l’aigua, distància des del pou fins al dipòsit, desnivell des del pou fins al dipòsit i impacte ambiental.
En un molí de vent, la potència disponible depèn del diàmetre de la roda i de la velocitat del vent. A mesura que s’augmenta el diàmetre de la roda, s’obté més potència i s’incrementa el cabal d’aigua bombada. La torre d’un molí ha de tenir prou alçada perquè el vent arribi a la roda contínuament i sense provocar turbulències, tot salvant els obstacles que hi hagi als voltants.
Com que els usos de cada molí són diferents, cal dimensionar la instal·lació a la demanda d’aigua de cada usuari. Així, en funció dels cabals necessaris i de la profunditat del pou del qual s’ha d’obtenir l’aigua, s’ha de triar la bomba i el molí més adequats perquè el cabal extret oscil·li tan poc com sigui possible, sempre tenint en compte el comportament del vent a la zona.
La garantia que ofereixen aquest tipus de molins, la facilitat amb què es posen en funcionament a una velocitat de vent baixa i l’estalvi energètic que tenen associats pel fet que no han d’utilitzar bombes elèctriques, han provocat que el seu ús s’hagi estès a molts països. Cal tenir en compte que, per a cabals inferiors a 10.000 litres per hora, és més rendible disposar d’un molí de vent que d’una bomba elèctrica, encara que sigui per omplir grans basses, sempre que la disponibilitat de recursos eòlics sigui l’adequada.
