Sou aquí: inici » Unitat 4. La incapacitat permanent » 4.3. Les prestacions econòmiques per incapacitat permanent
Les diferents prestacions d'IP es determinen a partir d'una base reguladora, que s'obté amb relació a les bases de cotització que ha tingut el beneficiari. Un cop determinada la base reguladora, s'obté l'import de la prestació a partir de l'aplicació d'un percentatge o d'una operació de multiplicació, com veurem en aquest mateix apartat.
PRIMERA
Es calcula el quocient que resulta de dividir per 112 les bases de cotització de l'interessat durant els 96 mesos anteriors al mes previ al del fet causant. El còmput de les esmentades bases es fa conforme a les regles següents, l'expressió matemàtica de les quals figura al final.
Resulta:
Resulta:
SEGONA
Al resultat obtingut d'acord amb el que s'ha establert a la norma anterior, s'hi aplica el percentatge que correspon en funció dels anys de cotització, segons l'escala prevista a l'apartat 1 de l'article 163 del TRLGSS, i es consideren a l'efecte com a cotitzats els anys que li resten a l'interessat, en la data del fet causant, per complir l'edat ordinària de jubilació vigent en cada moment. Aquests percentatges de l'article 163.1 són els següents:
Si no s'arriba a 15 anys de cotització, el percentatge aplicable és del 50 %. L'import resultant constitueix la base reguladora a què ha d'aplicar-se el percentatge previst per al grau d'incapacitat reconegut per obtenir la quantia de la pensió que correspongui.
TERCERA
En els supòsits en què s'exigeix un període mínim de cotització inferior a vuit anys, la base reguladora s'obté de manera anàloga a l'establerta a les regles PRIMERA i SEGONA, però computant bases mensuals de cotització en un nombre igual al de mesos que consti el període mínim exigible, sense tenir en compte les fraccions de mes, i excloent, en tot cas, de l'actualització, les bases corresponents als 24 mesos immediatament anteriors al mes previ a aquell en què s'ha produït el fet causant.
QUARTA
Si, en el període que es pren per al càlcul de la base reguladora, apareixen mesos durant els quals no ha existit obligació de cotitzar, les primeres 48 mensualitats s'integren amb la base mínima entre totes les existents en cada moment, i la resta de mensualitats, amb el 50 % d'aquesta base mínima. En els supòsits en què, en algun dels mesos que cal tenir en compte per a la determinació de la base reguladora, l'obligació de cotitzar existia només durant una part d'aquest, s'ha d'aplicar la integració assenyalada al paràgraf anterior, per la part del mes en què no existeix obligació de cotitzar, sempre que la base de cotització corresponent al primer període no abasti la quantia de la base mínima mensual assenyalada. En aquest supòsit, la integració arriba fins a aquesta última quantia.
És el quocient que resulta de dividir per 28 la suma de les bases de cotització del beneficiari durant un període ininterromput de 24 mesos, triat pel beneficiari dins dels 7 anys immediatament anteriors a la data del fet causant de la pensió.
Si en la data del fet causant l'interessat no ha completat el període de 24 mensualitats ininterrompudes de cotització, la base reguladora es determina utilitzant la fórmula que més beneficiï l'interessat entre la que hem descrit anteriorment o la que resulta de dividir entre 28 la suma de les bases mínimes de cotització vigents en els 24 mesos immediatament anteriors al fet causant de la incapacitat, preses aquestes en la quantia corresponent a la jornada laboral contractada en últim terme pel causant.
En aquests casos, el càlcul de la base reguladora es fa sobre salaris reals del beneficiari, sempre que es trobin entre els topalls màxims i mínims de cotització vigents en el moment en què es produeix la incapacitat.
La base reguladora és el quocient de dividir per 12 la suma dels conceptes retributius següents:
En els supòsits de contractes a temps parcial, de relleu i fixos discontinus, la suma dels complements salarials percebuts per l'interessat l'any anterior al del fet causant es divideix entre el nombre d'hores efectivament treballades en aquest període. El resultat obtingut es multiplica per la xifra que resulta d'aplicar a 1826 el coeficient de proporcionalitat existent entre la jornada habitual de l'activitat de què es tracta i la que es recull en el contracte.
La prestació consisteix en una quantitat a un tant alçat, corresponent a 24 mensualitats de la base reguladora que va servir per al càlcul de la prestació d'incapacitat temporal de la que derivi.
Les prestacions, en aquest cas, són les següents:
| EDAT | MENSUALITATS DE PENSIÓ |
|---|---|
| MENOR DE 54 ANYS | 84 |
| 54 | 72 |
| 55 | 60 |
| 56 | 48 |
| 57 | 36 |
| 58 | 24 |
| 59 | 12 |
La prestació consisteix en una pensió vitalícia del 100 % de la base reguladora.
Dóna lloc a la mateixa pensió indicada per a la IP absoluta i se n'incrementa la quantia amb un complement, per tal que l'invàlid pugui remunerar la persona que l'atén. L'import d'aquest complement és equivalent al resultat de sumar el 45 % de la base mínima de cotització vigent en el moment del fet causant més el 30 % de l'última base de cotització del treballador corresponent a la contingència de què deriva la situació d'IP.
En cap cas el complement assenyalat pot tenir un import inferior al 45 % de la pensió percebuda sense el complement pel treballador. Aquest complement pot ser substituït, a petició del gran invàlid o dels seus representants legals, pel seu allotjament i atenció en règim d'internat en una institució assistencial pública de la Seguretat Social, finançada amb càrrec als seus pressupostos.
Per a l'any 2014, les quanties mínimes de les pensions s'estableixen a la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2014, que estableix uns imports mínims per a aquestes pensions d'IP, sempre que no se superi el límit d'ingressos establert, i mitjançant el reconeixement dels denominats complements a mínims. Els esmentats imports mínims de les pensions d'IP per a l'any 2014 són els següents:
Durant aquest exercici 2014, la quantia de les pensions està limitada a la quantitat de 2.554,49 euros mensuals, amb un resultat de 35.762,86 euros en còmput anual.
Cal tenir en compte, finalment, en tots els casos d'IP, que tota resolució, inicial o de revisió, per la qual es reconegui el dret a les prestacions d'IP en qualsevol dels seus graus o es confirmi el grau reconegut prèviament, ha de fer constar necessàriament el termini a partir del qual es pot instar la revisió per agreujament o millora de l'estat invalidant professional, si l'incapacitat no ha complert l'edat mínima per accedir al dret a la pensió de jubilació. Aquest termini és vinculant per a tots els subjectes que poden promoure la revisió.
Amb caràcter general, les prestacions de la Seguretat Social tributen per l'impost sobre la renda de les persones físiques. Tanmateix, en l'àmbit de la IP hi ha dues excepcions a aquesta regla, ja que estan exemptes de tributació:
Quan el beneficiari de les pensions d'IP arriba a l'edat ordinària de jubilació, si manté aquestes pensions passen a anomenar-se de jubilació, però mantenen el règim jurídic inalterat. Així doncs, si un pensionista d'IP absoluta o de gran invalidesa arriba a l'edat ordinària de jubilació, la pensió passa a anomenar-se de jubilació, però manté l'exempció de tributació per l'IRPF.