 |
infoAgricultura |
|
El Butlletí d'informació diària del Departament
Núm. 718 22 de gener de 2008 |
|
A partir d’avui, el departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) presenta una nova web que té com a objectiu principal donar més servei al ciutadà, facilitant l’accés a la informació i actualitzant el portal amb noves eines.
El disseny gràfic, a més, s’ha actualitzat i s’alinea amb l’estil corporatiu de la Generalitat. Actualment, altres departament ja treballen amb aquest nou sistema com és el cas de Cultura i Mitjans de Comunicació; Economia i Finances; Justícia; Treball; Presidència i Vicepresidència.
Una de les principals novetats és la nova estructura de la informació, que pretén facilitar la recerca al ciutadà d’allò que busca. Apareixen, en un primer nivell, tres grans apartats:
A més, aquesta nova web disposa d’una sèrie de millores de cara al ciutadà, de les que cal destacar els cercadors de notícies, normatives i publicacions, l’agenda d’activitats i l’enviament de RSS, servei d’enviament automàtic de titulars de notícies i altres continguts de freqüent actualització.
També cal destacar el Catàleg de Serveis i tràmits que en funció del tràmit a realitzar, permet al ciutadà des d’obtenir la informació corresponent a aquell tràmit i els impresos corresponents, fins, en alguns tràmits concrets, realitzar-ho telemàticament, com per exemple, la Declaració Única Agrària (DUN).
D’aquesta manera, la web del DAR vol convertir-se en un canal més de comunicació amb el ciutadà, no només des del punt de vista d’informació, sinó evolucionant cap a un canal més interactiu que permeti facilitar la relació amb el ciutadà, facilitant-li la realització d’alguns tràmits i serveis a través d’aquesta eina.
La nova adreça del web és la següent:www.gencat.cat/darp/index.htm
El nou web del departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) que ha entrat en funcionament avui, incorpora la informació sobre la Declaració Única Agrària (DUN) 2008. Al web, trobareu tot el procediment que cal seguir, on es pot tramitar la DUN i quina documentació s’ha de presentar, entre d’altres informacions pràctiques. L’adreça és: www.gencat.cat/darp/dun.htm
La DUN és una declaració anual, que ha de fer el titular d’una explotació agrària o ramadera, que permet tramitar sol·licituds d’ajuts relacionats amb la superfície, la ramaderia, les inversions productives i de diversificació de les activitats no agràries en les explotacions; fer declaracions específiques per a determinats productes, conèixer els requisits de condicionalitat i actualitzar registres d’explotacions agràries.
A través de la DUN també es poden sol·licitar els ajuts del Contracte Global d’Explotació (CGE) per als dos procediments possibles, és a dir, l’abreujat (mesures agroambientals, assessorament tècnic, inversions no productives, indemnització compensatòria en determinades zones desfavorides) i el general (instal·lació joves agricultors, modernització explotació agrària, agroturisme, etc).
D’altra banda, la DUN també permet dur a terme altres sol·licituds i declaracions específiques, com ara la sol·licitud de modificació del recinte de SIGPAC, la declaració de superfície farratgera als efectes del càlcul de densitat ramadera i la sol·licitud de qualificació com a explotació agrària prioritària o modificació de la que ja està qualificada, entre altres.
En definitiva, la DUN consisteix en un sistema de gestió que pretén unificar els terminis i els formats de presentació de tots els ajuts associats directa o indirectament a les superfícies; simplificar la presentació de la documentació, així com ampliar els punts d’informació i atenció al productor. Els titulars de les explotacions agràries o bé els productors ramaders podran tramitar la DUN del 2008 a partir del mes de febrer a través de les entitats col·laboradores.
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), a través de l’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya, fa dos anys que està treballant activament en matèria d’estalvi i eficiència energètica en el sector pesquer.
Durant la presentació del Pla d’Acció, Martí Sans va explicar que “durant dos anys s’ha gestat un projecte que pretén obrir una via de solució als problemes del sector pesquer, sobre tot en aquells aspectes que fan referència a l’estalvi energètic”. Així mateix, va explicar la intenció de la Direcció General de Pesca amb la col·laboració de la Fundación Instituto Tecnológico para el Desarrollo de las Industrias Marítimas (Innovamar), d’organitzar el Primer Congrés nacional sobre Estalvi i Eficiència Energètics en el sector pesquer, que està previst de celebrar el segon trimestre de 2008.
Resultat d’aquests estudis i dels coneixements assolits al llarg d’aquest temps, s’ha elaborat un Pla d’Acció que s’estructura en tres eixos fonamentals.
El primer d’aquests eixos ha estat l’anàlisi de la flota. S’ha fet un estudi comparatiu per a cadascuna de les modalitats, en base al consum de combustible i el valor econòmic de les captures, amb la finalitat de definir uns estàndards que permetin un coneixement i una classificació en matèria energètica de la flota pesquera del litoral català.
El segon eix ha estat la creació dels Tallers d’eficiència energètica. L’objectiu d’aquests tallers és formar a armadors i patrons en el coneixement de la situació actual en matèria de despesa energètica i les relacions que actualment es donen entre pesca i consum d’energia, en les actituds adreçades a estalviar energia i en les millores tecnològiques i pautes de manteniment adreçades a l’estalvi energètic.
Aquests tallers es van iniciar ahir a la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú i es desenvoluparan de forma itinerant per totes les confraries de pescadors de la costa catalana. En aquest cas, el taller ha estat organitzat des de l’Escola Nauticopesquera de Catalunya en col.laboració amb el Consorci Colls Miralpeix i l’Agència Local de l’Energia de Vilanova, de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Aquesta acció hauria de permetre al sector reduir la despesa econòmica del combustible, el consum d’energia i l’emissió de contaminants entre un 10 i un 25%, tot millorant el salari dels pescadors i el benefici empresarial i preservant alhora el medi ambient i els recursos.
En aquesta línia d’actuació, la Direcció General ha creat eines per a facilitar als armadors la quantificació i el seguiment de l’estalvi energètic per al seu vaixell. Es tracta de programes autoexecutables, que es lliuraran gratuïtament i que permetran a l’armador fer una anàlisi del consum i l’estalvi del seu vaixell.
Com a tercer eix, i en relació amb la diagnosi energètica, el DAR ha signat un conveni de col·laboració amb l’ICAEN (Institut Català de l’Energia) per tal de fer un estudi de diagnosi energètica dels vaixells de pesca entre els mesos de gener i abril de 2008. Per a aquest estudi comptarà amb la col·laboració del Col·legi d’Enginyers Navals i Oceànics de Catalunya.
Al marge d’aquestes actuacions, actualment el DAR ha fet la proposta conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya, AZTI i diferents organismes de França com ara IFREMER (Franch Research Institute for Exploitation of de Sea) i Association of Grand Atlantic Littoral, i d’Itàlia com Marche Region Administrations i l’Institute Marine Sciences, per a un projecte europeu sobre l’estalvi i eficiència.
La despesa energètica representa una part molt important dels costos de producció, en moltes de les modalitats de pesca, i sobretot en l’arrossegament, la despesa en combustible, podent arribar a representar fins el 45% de la facturació. Més enllà de les subvencions destinades a pal·liar els efectes del fort increment del gasoil, des de la direcció general de Pesca i Acció Marítima s’aposta per l’aplicació de mesures estructurals, que permetin assegurar la seva continuïtat.
El director dels Serveis Territorials del DAR a les Terres de l’Ebre, Antoni Espanya, va presidir ahir a Tortosa la presentació de l’estudi “La ratapinyada nana com a control de la plaga de la papallona de l’arròs al Delta de l’Ebre”, realitzat pel Museu de Granollers i l’Agrupació de Defensa Vegetal del l’arròs i altres cultius del Delta de l’Ebre, amb la col·laboració del DAR.
Segons les conclusions d’aquest treball, hi ha una relació significativa entre l’abundància de papallona i l’activitat de cacera dels ratpenats en arrossars. Depredant papallones adultes les ratapenades eviten tan la reproducció de l’insecte com la deposició d’ous sobre les plantes de l’arròs. Segons un estudi fet als Estats Units una ratapenada com la pipistrel·la nana depreda uns 400 insectes, de la mida d’un mosquit, per hora. Aquest fet permet considerar aquests mamífers voladors com a vertaders controladors de plagues d’insectes nocturns.
Durant l’estudi s’ha mesurat l’activitat de vol de les papallones utilitzant paranys de llum i de feromones. Paral·lelament s’ha conegut l’activitat de cacera de les ratapenades utilitzant detectors d’ultrasons en 64 estacions d’escolta de 5 minuts cadascuna. Les dades han estat preses cada 15 dies entre juny i setembre.
L’anàlisi dels resultats obtinguts ha permès concloure que milers de ratapenades van a caçar papallones als arrossars quan aquestes es troben en fase de vol. També s’ha observat que mentre als arrossars no hi ha papallones les ratapenades cacen en llacunes.
El seguiment de caixes-niu per ratapenades realitzat a l’illa de Buda des del 1999, mostra que a mesura que ha incrementat el nombre de ratapenades en caixes (fins a 4.300 individus) han anat disminuint les plantes d’arròs afectades per la papallona. Aquest fet ha provocat que actualment a Buda no sigui necessari realitzar controls amb insecticides.
Una investigació realitzada a Texas (USA) el 2006 demostrava que les poblacions de ratapenades havien estalviat als agricultors 1,7 milions de dòlars entre estalvi d’insecticides i increment de producció de gra i cotó. Aquests mateixos resultats serien extrapolables a l’Ebre i encara serien més beneficiosos si es fomentés l’increment de les poblacions de ratapenades en arrossars.
Durant aquest any es preveu fer un estudi de dieta dels ratpenats que permeti avaluar el nombre de papallones per nit i individu depredades pels ratpenats. A més s’intentarà analitzar la dinàmica de la papallona en indrets on rebi molta pressió per part de la població de ratpenats.
Segre i La Mañana publiquen que Llena recolza la fusió de les cooperatives lleidatanes. El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, es va reunir ahir, a Barcelona, amb els responsables de les cooperatives d’Almenar Copalme i de Bellcaire d’Urgell, que acaben de signar un principi d’acord per a la seva fusió i la creació d’una nova societat. L’acord compta amb el vistiplau de l’administració catalana. Així, el DAR dóna suport a aquest projecte de futur en considerar que és una fórmula que sempre beneficia els socis en dotar la nova entitat d’una estructura major i més competitiva.
El Periódico i Segre informen que S’instaura el nou control del bestiar oví i cabrum. El Consell Executiu aprovarà avui el Decret que regula l’aplicació dels sistemes d’identificació i registre del bestiar oví i cabrum a Catalunya. La identificació es basa en la implantació de dos elements: un bol ruminal a l’estómac del remugant amb el codi d’identificació, i dos cròtals de plàstic a les orelles. Amb aquest Decret, Catalunya se situa com a comunitat autònoma pionera en l’elaboració d’una norma autonòmica que regula la identificació del bestiar oví i cabrum.
La Mañana explica que Lleida abandona cuatro millones de kilos de cuota láctea. Els ramaders lleidatans han abandonat durant la campanya 2007-2008 un total de 4.702.764 quilos de llet, acollint-se al pla estatal d’abandonament promogut pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA). En el conjunt de Catalunya van ser 22.258.752, segons dades del DAR.
El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Joaquim Llena, acompanyat de la presidenta de PRODECA, Montserrat Gil de Bernabé, presideix, a les 19:00 hores a Barcelona, la presentació del Pla d’actuacions 2008 de PRODECA. A l’acte també hi assistiran el director general de Planificació i Relacions Agràries, Antoni Diaz, la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel, el director general de Pesca i Acció Marítima, Martí Sans, el director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Joan Gené, i el coordinador dels Serveis Territorials del DAR a Girona, Josep Guix.
