Aquesta reorganització és conseqüència de dos factors clau:

a) El tècnic: la digitalització de les infrastructures de suport i comunicació, que fa possible la fragmentació de l’oferta i la interactivitat.

b) El normatiu: la desaparició de les barreres legals, que trenca els tradicionals monopolis en propiciar l’entrada de nous socis a la indústria de la difusió audiovisual.

La coincidència d’aquests dos factors està afavorint a tot Europa l’obertura de nous canals de televisió, amb diversitat de programes, necessitats tots ells de continguts audiovisuals. Per tant, ens trobem en un sector clarament emergent, afavorit per l’increment de la demanda i les millores pel que fa a la producció de l’oferta.

Al marge de com es reparteixi finalment el mercat audiovisual en el proper segle, és evident la tendència al creixement que s’albira en tots els diferents negocis de l’audiovisual. Creixement en quantitat però, sobretot, en la qualitat derivada dels canvis que està experimentant, difícils fins i tot d’imaginar no fa gaires anys. Per això ens estem referint forçosament a una nova etapa que necessita nous tractaments.

Però entre totes aquestes novetats n’hi ha una que generarà els canvis més espectaculars. És el cas de la televisió digital, que, a part de millorar les condicions de recepció de la imatge i del so, ha multiplicat els canals susceptibles de ser contemplats, i està a punt d’afegir el salt qualitatiu de la interactivitat i la programació a la carta.

Els experts prediuen que l’evolució de l’audiovisual girarà al voltant de tres tendències: