Servei Català de la Salut

El Servei Català de la Salut ha designat dues noves xarxes d’unitats d’expertesa clínica (XUEC), una dedicada a l’atenció de les malalties metabòliques hereditàries, que n’inclou més de 700, i l’altra a les malalties renals, que comprenen una àmplia gamma de malalties congènites, hereditàries i trastorns adquirits. Totes requereixen una atenció multidisciplinària i un maneig expert. 

Es tracta d’una teràpia gènica que consisteix a modificar els limfòcits T, un tipus de glòbuls blancs encarregats de la resposta immunitària del propi pacient perquè tinguin la capacitat d’atacar les cèl·lules tumorals. Implementació en hospitals designats del SISCAT. 

Inclusió de la micropigmentació del mugró (tatuatge per reconstruir l’aurèola i simular el volum del mugró) com a part de la reconstrucció mamària després d’una mastectomia en un procés oncològic.  

El CatSalut finança els medicaments tòpics i productes sanitaris necessaris per a la prevenció o el tractament de l’epidermòlisi ampul·lar congènita (pell de papallona). Aquesta malaltia cutània, d’origen genètic, poc freqüent i de caràcter crònic, es caracteritza per l’aparició d’ampolles o vesícules a la pell o a les membranes mucoses només per la fricció o pels traumatismes. Els afectats requereixen l’ús diari i constant de productes sanitaris i alguns medicaments tòpics. 

A partir d’aquest any es financen els implants coclears bilaterals en els casos d’hipoacúsia greu o profunda en infants, tot prioritzant els casos que provenen del cribratge d’hipoacúsia infantil i que són menors de 2 anys. Els implants coclears són un aparell electrònic d’adaptació quirúrgica que transforma els senyals acústics en senyals elèctrics, els quals estimulen el nervi auditiu.  

Aplicació d’acords orientats a l’equiparació retributiva dels professionals del sector concertat del sistema sanitari públic, aplicables a personal mèdic i infermer de l’atenció primària, amb increments retributius amb efectes des de l’1 de gener de 2019, i la posada en marxa de la Comissió Sectorial d’Ocupació i Igualtat. 

Aquesta actuació permet disminuir la sobrecàrrega assistencial i millorar la qualitat de l’atenció primària, i abocar-hi més recursos respectant la capacitat de cada entitat de gestionar-los, amb l’objectiu últim de garantir una qualitat assistencial idèntica dels dispositius, amb independència de qui els gestioni. 

Impuls a la creació d’una nova eina tecnològica, l’historial electrònic de salut (HES), amb l’aprovació d’un pressupost plurianual de 40 M€ en 4 anys. La seva implementació i el seu desplegament fusionarà en una única arquitectura tecnològica i funcional els dos principals repositoris d’informació clínica de qualsevol persona a Catalunya: l’estació clínica d’atenció primària (ECAP) i la història clínica compartida de Catalunya (HC3), per aconseguir una visió integral de la salut i del benestar de les persones. 

Actualització del Programa per al període 2020-2023, mitjançant l’establiment d’una fórmula de cofinançament per ajustar les necessitats a un escenari més realista i aconseguir fites a més curt termini. El Programa està obert a tots els hospitals del SISCAT, tot prioritzant el primer any la renovació dels equips que superen el temps recomanat per a la seva renovació. 

El Pla, que compta amb una inversió de fins a 30 M€ durant 3 anys, permet la compra de nous aparells sanitaris, com electrocardiògrafs, desfibril·ladors, ecògrafs i lliteres d’exploració, i la realització d’actuacions per al manteniment i la conservació en gairebé 300 centres.  

Contribució amb 15 M€ (més 15 M€ provinents del Fons Europeu de Desenvolupament Regional [FEDER]) al finançament de 18 projectes d’innovació per a entitats de la xarxa del sistema sanitari públic i orientats a la millora de la qualitat i l’eficiència de l’atenció sanitària. Les iniciatives inclouen l’ús de noves eines, com la intel·ligència artificial, la telesalut i la realitat virtual, per potenciar la transformació digital de l’atenció sanitària. 

Es posa en marxa un procés de participació amb ciutadans i ciutadanes per recollir la valoració, les expectatives i les necessitats de les persones en relació amb l’espai digital de La Meva Salut. Un cop ampliat l’accés a pares, mares i responsables legals a l’espai digital dels seus fills, i l’accés també a joves a partir dels 16 anys, es defineix quin ha de ser el futur model d’atenció no presencial amb la participació de col·lectius estratègics. 

Per multiplicar l’eficàcia de l’estratègia comunicativa de Salut, s’intensifica la presència a les diferents xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram i YouTube), incrementant el nombre de publicacions a cadascuna i oferint continguts audiovisuals més rics i atractius. Es reformula, també, el perfil de LinkedIn i es preparen els canals de Telegram. 

Es crea una nova marca que integra i identifica la globalitat del sistema sanitari. Aquesta imatge dota d’una identitat comuna el conglomerat i la diversitat de professionals, ens, centres i serveis que integren el sistema públic de salut de Catalunya. Així mateix, permet posar en valor l’estratègia comuna i coordinada del sistema, percebre l’excel·lència dels seus proveïdors, la professionalitat dels equips i el rendiment dels recursos públics orientat a la cura de la salut de les persones.