Generalitat de Catalunya

Si voleu, podeu veure el multimèdia en versió flash .

Què són?

Una antena és un dispositiu que rep i emet senyals en forma d'ones electromagnètiques. Les antenes de telefonia mòbil reben i envien les trucades dirigides des de o cap als telèfons que es troben dins del seu radi de cobertura. Ho fan emetent i rebent ones electromagnètiques en una banda de freqüències determinada. Aquestes antenes tenen entre 1 i 3 metres de longitud aproximadament, en funció del sistema utilitzat. Algunes es col·loquen (fora de terrenys urbanitzables) en torres d'entre 15 i 50 metres.

De què estan fetes?

Les antenes de telefonia mòbil són de metall, de vegades amb una funda de fibra de vidre, i normalment s'instal·len sobre un suport de ferro. La font del senyal que s'emet cap a un telèfon mòbil pot ser una paràbola receptora o una línia telefònica, i l'antena fa la mateixa funció que faria un altaveu. L'equipament dins la caseta està composat d'un radioenllaç, que fan que l'antena transmissora tingui l'àrea de cobertura necessària, i una antena receptora connectada a altres amplificadors que amplifiquen els dèbils senyals que arriben dels telèfons mòbils (en alguns casos l'antena transmissora i la receptora són la mateixa).

Nivells màxims; el principi de protecció

La Comissió Internacional per a la Protecció de les Radiacions No Ionitzants (ICNIRP) ha establert com a principi de protecció per a l'exposició a la radiació electromagnètica que, per a freqüències d'entre 10 i 300 GHz, la densitat de potència podrà ser com a màxim de 61 V/m (10 W/m²). NOTA: Per a telefonia mòbil en GSM 900 el nivell és de 41 V/m (4,5 W/m²). A Catalunya, aquest principi de precaució estableix la restricció en 27 V/m (4 W/m²). Així ho regula el Decret 148/2001. Comparació entre la normativa espanyola i europea (que són iguals) i la catalana:

 

Freqüència	Espanya i Europa	Catalunya
900 MHz	41,19	27,46
1800 MHz	58,25	38,83
2-300 GHz	61,40	41,19

 

Espai de seguretat; el paral·lelepípede de protecció

Es tracta de la distància mínima que cal mantenir respecte a l'antena de telefonia mòbil. Aquest espai es coneix com el paral·lelepípede de protecció i es desaconsella que hi entrin persones per mesures de precaució. La mida d'aquest espai es multiplica per cinc a les zones sense protecció properes a establiments que acullen de manera regular població en edat escolar.

Un exemple de la distància de protecció

Cas: un microones amb una potència de 750 watts funcionant amb la porta oberta. Distància: per no veure'ns afectats per l'energia que desprèn, ens hem de separar prop de 4 metres del microones.

Cas: antena de telefonia mòbil al terrat d'un edifici. Distància: la distància de seguretat és d'aproximadament 4 metres i mig. Tot i això, i com a mesura de precaució, la normativa catalana ha establert que l'espai de seguretat ha de ser de 10 metres. Aquest espai es coneix com el paral·lelepípede de protecció. Dins d'aquest espai no està permesa la presència humana.

El sistema de control de camps electromagnètics de les antenes de telefonia mòbil del qual disposa la Generalitat és el SMRF (Sistema de Monitorització de Radiofreqüència).

Entrevista a Jordi Boldú, del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. Generalitat de Catalunya

Per què es posa en marxa l'SMRF?

La majoria de camps electromagnètics, com ara els generats per les antenes de telefonia mòbil, són imperceptibles per a l'ésser humà. Això fa que, en alguns casos, es produeixi certa desconfiança cap aquestes antenes. Es tracta de suplir aquesta imperceptibilitat amb mesures objectives que ens permetin tenir la tranquil·litat que els nivells de camps electromagnètics estan sempre per sota dels límits autoritzats. D'alguna manera doncs, el que hem de fer és transmetre confiança a la ciutadania, vetllar per la qualitat ambiental i tenir cura del compliment de la normativa. A més, aquest sistema ha de permetre el desplegament de la telefonia de tercera generació, la UMTS, que és un pilar important en el desenvolupament tecnològic de Catalunya.

De què es composa i com funciona l'SMRF?

El sistema es composa d'una sonda que rep el senyal des de qualsevol direcció i mesura els nivells de camp elèctric cada mig segon, les 24 hores del dia, tots els dies de l'any, d'acord amb la normativa establerta per la Generalitat de Catalunya. El sistema disposa també d'una base de dades i mostra les gràfiques que en cada moment es van tenint. La mateixa sonda emmagatzema les dades i les transmet a un laboratori situat al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

Com s'actua en cas que s'arribi o s'ultrapassi el límit permès a Catalunya?

En cas de superar els 27 V/m, un equip del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació efectuaria unes mesures de camp que serien notificades als ajuntaments que correspongués i al Departament de Medi Ambient i Habitatge. Tot seguit, es contactaria amb les operadores de telefonia mòbil de les antenes que donen servei a l'àrea de mesura de la zona, per tal d'esbrinar la causa d'aquest increment i fixar els límits en els que corresponen legalment.

On estan localitzats els SMRF a Catalunya?

El Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI) disposa d'una plana web de consulta de les immissions d'energia electromagnètica produïda per les estacions base de telefonia mòbil. La plana permet fer diversos tipus de cerca: per població i comarca, a través d'una base de dades i d'un mapa interactiu. Cercar

Per què hi ha més antenes a les ciutats?

A les zones urbanes trobem més antenes que a les zones rurals. Això és degut a que a les ciutats hi ha moltes zones d'ombra, àrees on els terminals no tenen cobertura degut a que el radi de cobertura de l'antena es veu interromput per un obstacle físic, habitualment un edifici, que fa que al darrera d'aquest obstacle el nivell de senyal sigui molt petit. A més, en zona urbana hi ha més gent que truca i cada estació base de telefonia mòbil, que pot manegar un número limitat de trucades a l'hora, no pot manegar totes les trucades que es fan i, per tant, és necessari instal·lar una nova estació que admeti aquestes trucades.

• Ona electromagnètica: L'antena allibera energia en forma d'ones electromagnètiques, que tenen components elèctrics i magnètics. Per això, la radiació electromagnètica es pot ordenar en un espectre que s'estén des d'ones de freqüències molt elevades fins d'altres molt baixes. La llum, per exemple, és una d'aquestes ones. Es tracta de radiació en forma d'ona no ionitzant, igual que la de les antenes de telefonia mòbil.
• Ones ionitzants i no ionitzants: El nostre món està ple d'ones electromagnètiques que podem detectar amb aparells: les ones de ràdio, telefonia mòbil, radar i televisió. Les ones capaces de trencar molècules (raig X, gamma) s'anomenen ionitzants. Mentre que les no ionitzants (les ones de ràdio, microones o les de telefonia mòbil) no en són capaces i el que fan és provocar l'escalfament del cos sobre el qual incideixen, quan la densitat de potència supera de molt els límits marcats a l'ICNIRP.
• Radiació: És l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones, que poden ser electromagnètiques, o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, ions, etc.).
• Immissió : És la recepció d'energia d'ones, en aquest cas de les antenes de telefonia mòbil, en un lloc determinat.
• Freqüència: La freqüència és la mesura del nombre de vegades que transcorre un esdeveniment per unitat de temps. En unitats del Sistema Internacional d'Unitats, el resultat es mesura en Hertz, anomenat així pel físic alemany Heinrich Rudolf Hertz. 1 Hz vol dir que un esdeveniment es repeteix una vegada cada segon. En el cas que ens ocupa, és el numero d'ones que passen per un punt en un segon.
• Paral·lelepípede de protecció: Es tracta de l'espai de protecció al voltant de l'antena en el qual no es recomana presència humana per un principi de precaució. Aquesta distància es multiplica per 5 en els espais amb nens en edat escolar.
• Cobertura: Un telèfon mòbil té cobertura quan es troba dins del radi de cobertura d'una antena de telefonia mòbil i pot, per tant, rebre i realitzar trucades.
• Zona d'ombra: Una zona d'ombra és una àrea on un terminal de telefonia mòbil no pot realitzar ni rebre trucades perquè no té cobertura. Això passa quan l'ona electromagnètica que emet o rep una d'aquestes antenes topa amb un objecte físic, normalment un edifici o una muntanya, i rep un senyal tan baix que el telèfon mòbil no té la capacitat d'interpreta-lo.
• Densitat de potència S (W/m²): La potència, mesurada en Watts, per unitat d'àrea, en aquest cas, en un m². És a dir, quants watts incideixen en un metre quadrat (aquesta és la mesura amb la que ho expressa el Sistema Internacional). És la potència que incideix de manera perpendicular sobre una superfície, dividida per l'àrea d'aquesta superfície, expressada en W/m².
• Densitat de potència i distància: La densitat de potència és inversament proporcional al quadrat de la distància. Així, a mesura que s'incrementa la distància disminueix la densitat de potència de forma quadràtica.
• Radioenllaç:S'utilitza per connectar les diferents estacions base a la xarxa amb un senyal directe entre dues antenes parabòliques, sense radiar a l'exterior.

• Catalunya: Decret 148/2001 d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil.
• Espanya: Reial Decret 1006/2001 sobre emissions radioelèctriques.
• Europa: Recomanació 1999/519/CE relativa a l'exposició del públic, en general, a camps electromagnètics.

• Departament de Medi Ambient i Habitatge
• Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. Departament de Governació i Administracions Públiques.
• Centre de Telecomunicacions Tecnologies de la Informació
• Direcció General Qualitat Ambiental

Agraïm als propietaris dels emplaçaments on s'han instal·lat les sondes, la seva disponibilitat.