Va ser la joguina de més èxit del Nadal, i el seu ús, per les vies públiques d’arreu,
s’ha estès com una plaga. Més d’una entitat local ha intentat regular-ne l’ús
(o, més ben dit, mal ús) per pal·liar les molèsties que aquests aparells causen
als vianants. La normativa existent en matèria de trànsit no hi ajuda gaire. Segons
les definicions incloses en l’annex de la Llei de seguretat viària (LSV), trobem
que un vehicle és aquell aparell apte per circular per les vies i els terrenys
als quals és d’aplicació la LSV, i un conductor és la persona que maneja el mecanisme
de direcció o comanda un vehicle, o al càrrec de la qual hi ha un animal o animals
(amb les excepcions incloses en l’apartat següent, que conté la definició de vianant).
Així, són també vianants aquells que empenyin o arrosseguin qualsevol altre vehicle
sense motor de petites dimensions. Així, tot i comandar un vehicle, els usuaris
dels patinets queden exclosos de la definició de conductor.
El patinet: la joguina de més èxit del Nadal.
Més o menys encabits, doncs, en la definició de vianants, els usuaris dels patinets
han d’observar les normes de circulació aplicables als vianants: els articles
23 (sobre prioritat de pas) i 49 (normes relatives al trànsit de vianants) de
la LSV, i els corresponents articles del Reglament general de circulació, és a
dir, el 65, pel que fa a la prioritat de pas, i el 121, pel que fa a les normes
que han d’observar els vianants en el seu trànsit per les vies públiques. En aquest
article hi ha una referència expressa als patins, monopatins o aparells similars
on es prohibeix circular per la calçada als usuaris d’aquests aparells, excepte
a les zones especialment destinades, i on els prohibeixen circular a més velocitat
que el pas d’una persona per les voreres o pels carrers residencials. Tampoc es
permet que siguin arrossegats per altres vehicles. Aquestes són les úniques referències
que trobem, en la normativa de trànsit, aplicables a la circulació de les joguines
de moda avui dia.
