Joan Cornet i Prat, President executiu de la Fundació TicSalut

Enginyer tècnic i Llicenciat en psicologia. Desprès d’ exercir uns anys com a Psicòleg clínic, l’any 1979 va ser elegit alcalde de Manresa, càrrec que va ocupar fins 1987, En aquest període va ser promotor i primer President del Consorci Hospitalari de Catalunya, vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya i coordinador de la Comissió de Sanitat i Serveis Socials de la FEMP. Membre de la comissió redactora de la Llei General Sanitat. Al 1988 es va incorporar com a alt funcionari a la Comissió Europea de Brussel•les a on va ser responsable de la posta en marxa del programa europeu d’ocupació EURES. Secretari Grup Socialista al Parlament Europeu. Brussel·les / Estrasburg (1994-1999). Després va ser Conseller de Política Social a la D.G. d’Ocupació i Afers Socials i durant quatre anys Responsable del programa MEDA / Governabilitat. El juny del 2004 va ser nomenat Secretari General del Departament de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya. El setembre 2005 el Govern li va encarregar la posta en marxa de la Bioregió de Catalunya i des de Gener 2007 per encàrrec del Departament de Salut està al front de la Fundació TicSalut.

Entrevista a Joan Cornet

Com definiria el concepte de "Tecnologies de la Informació i la Comunicació" (TIC) aplicades a la salut?

Nosaltres, en el món occidental, vivim un procés molt important d’implementació de les tecnologies de la informació i la comunicació en molts àmbits, un dels quals és el de la salut. Una gran part del que anomenem salut és un procés de comunicació; quan tenim una malaltia, anem al metge, li expliquem què ens passa, el metge demana informació, fa exàmens complementaris i finalment fa un diagnòstic i ens diu el que hem de fer. Tot això avui dia pot tenir el suport de tecnologies com Internet, la Història Clínica Compartida, la recepta electrònica, etc., de manera que apliquem els instruments que hi ha actualment en l’àmbit de la salut, com ho han estat fent la banca, les agències de viatges o les administracions públiques.

Com valoraria el nivell actual d’implantació de les TIC en l’àmbit de la salut a Catalunya?

Catalunya és un cas particular perquè tenim un sistema sanitari complex, amb una enorme diversitat de titularitat de les institucions que gestionen els centres, cadascun d’ells amb diferents sistemes d’informació. Disposem d’una bona base de treball, de molta experiència, però ens manca un context interoperatiu de comunicació entre els diferents centres que ens permeti apropar-nos més al ciutadà.

Quina regió o país del món està a la capdavantera de l’aplicació d’aquestes TIC i per què?

És difícil de dir. Podríem dir que hi ha diferents models, com, per exemple, el model de Canadà, a la regió del Quebec, on tenen un sistema que ens sembla molt interessant. També a Finlàndia i a Anglaterra. Aquests podrien ser els nostres referents, però en tot cas no es pot dir que hi hagi un país que sigui el millor en tot.

La Fundació TicSalut

La Fundació Privada Centre Tic i Salut ha estat creada recentment, el 9 d’octubre de 2006; quin és el balanç d’aquests primers mesos de trajectòria?

Haig de dir que avui per avui el balanç és positiu. Al començament és difícil, perquè s’ha de posar en marxa tota l’estructura organitzativa, endegar iniciatives, donar-se a conèixer al sector i reunir les voluntats dels diferents patrons de la Fundació per tal d’elaborar i aprovar un pla de treball que estableixi prioritats.

Quins serien els principals objectius de la Fundació?

Enguany, el primer és el d’actuar com a Observatori, és a dir, saber tant en quantitat com en qualitat les actuacions concretes que s’estan duent a terme en relació a les TIC en l’àmbit de la salut a Catalunya. Un segon objectiu és crear l’Oficina d’Estàndards, per tal de facilitar la interoperabilitat i aconseguir una autèntica compatibilitat entre els diferents sistemes i formats que s’utilitzen arreu de Catalunya. Un tercer és el de donar a conèixer les innovacions que es porten a terme en l’àmbit de les TIC i la salut. I un quart és el d’elaborar un pla estratègic de les aplicacions de la telemedicina a Catalunya i, finalment, treballar en l’àmbit de la formació tant a nivell de professionals com d’usuaris dels serveis de la salut.

I els serveis que ofereix?

Com a Fundació, nosaltres oferim assessorament i suport a estratègies concretes als nostres socis, als hospitals i centres de salut. Alhora, donem servei al sistema de salut català, és a dir, al Departament de Salut.

Quin valor afegit té per a la Fundació el fet de comptar dins el patronat amb administracions i entitats representatives de l’anomenat model català de salut (entitats planificadores, compradores de serveis i també entitats proveïdores)?

En el context que tenim a Catalunya, on hi ha una gran riquesa d’iniciatives en l’àmbit tecnològic, cal lideratge i una forta coordinació. La nostra situació com a Fundació, on hi som tot el sector salut, el sector empreses (CIDEM), el tecnològic (CTiTI) i els servei d’atenció al ciutadà (Departament de Presidència) ens ha de permetre treballar tots junts de manera coordinada i poder portar a terme amb consens i negociació els objectius comuns.

Quins avantatges suposa pels projectes impulsats per aquesta Fundació el fet d’haver-se creat en el marc del parc tecnològic TecnoCampusMataró?

Estem davant d’una aposta política important. La consellera Marina Geli té una gran sensibilitat respecte al fet que els grans serveis de salut no estiguin només a Barcelona capital. Vol que hi hagi una descentralització progressiva. Va ser una coincidència que a Mataró hi hagués aquest projecte empresarial d’innovació i tecnologia que és el TecnoCampus. A proposta de l’Alcalde de Mataró, la Consellera va accedir a què la Fundació TicSalut fos part del TecnoCampus; estem convençuts que és un projecte d’un gran impacte a tota l’àrea del Maresme i una gran aposta per la tecnologia i el coneixement com a motors de l’economia.

Quin és el pressupost de la Fundació i com es finança?

Tenim un pressupost reduït, a l’entorn d’un milió d’euros l’any. La Fundació no és un organisme que subvencioni ni financi, sinó que fem de node de xarxa, aprofitant recursos que ja existeixen. D’alguna manera som intermediaris i ens nodrim dels coneixements i l’experiència del nostres col·laboradors i associats.

Per esdevenir un centre de referència, la investigació i la recerca són un element clau; com l’estructuren a la Fundació? Tenen vinculació amb el món universitari?

Hem establert tres consells assessors. Un consell d’empreses del sector TicSalut, un segon consell científic d’experts, tant d’empreses privades, d’organitzacions de la salut i d’universitats, i un tercer consell de professionals i usuaris en l’àmbit de la salut. En aquests tres consells potenciem iniciatives en relació a la investigació i recerca per, entre altres coses, facilitar tant a empreses com a entitats universitàries i hospitalàries que puguin accedir a projectes i subvencions, ja sigui de la Generalitat, com del Govern de Madrid o de la Unió Europea.

Les TIC a Catalunya

La varietat de proveïdors i de nivells d’atenció en salut al territori ha suposat sovint una gran heterogeneïtat en la informació amb la que es treballava. En aquest context, com poden les TIC contribuir a homogeneïtzar i fer que sistemes d’informació diferents "es parlin" per tal de millorar l’atenció sanitària al ciutadà?

El fet que hi hagi diversitat no és un problema, és bo que hi hagi pluralitat, diferents tipus d’hospitals, d’organitzacions de la salut, etc. Per això neix la Fundació, per coordinar-ho, per trobar estàndards, comunicació, interoperatibilitat, i permetre que, sigui on sigui l’usuari/ciutadà, aquest pugui rebre l’atenció adequada. Parlem, per exemple, de la Història Clínica Compartida (HCC), que permetrà solucionar situacions tan diverses com casos de gent gran que pot no recordar la medicació que pren, accidentats que es troben inconscients, al·lèrgies, etc. Amb la HCC, els metges podran accedir ràpidament a la informació del pacient per poder-lo tractar immediatament evitant les confusions que d’altra manera poden dificultar fatalment la diagnosi i la cura.

Quins són els principals projectes que desenvolupa actualment la Fundació?

En aquests moments ens trobem en un procés de constitució del projecte i per tant no podem donar visibilitat a totes les accions que hi ha per desenvolupar. Hem començat amb el que en diem el Mapa de Tendències. Es tracta d’una macroenquesta que hem realitzat a tots els hospitals i als centres de salut més importants de Catalunya per tal de saber què fan actualment en tecnologia i salut. Aquest mapa es va presentar el dia 21 de juny i ha de permetre tenir el pols del desenvolupament de les TIC, saber quin tipus de tecnologia s’aplica, com s’aplica i quin impacte té a cada centre. També es fa una anàlisi exhaustiva de les webs dedicades a la salut a Catalunya, de les quals n’hem seleccionat una setantena. L’altre gran projecte és la Telemedicina i la innovació; properament se’n publicarà un article per tal d’informar-ne abastament.

Qui són els principals beneficiaris de les TIC: els planificadors, els professionals sanitaris, els ciutadans? I qui ha de fer el major esforç per adaptar-s’hi?

El beneficiari més important és el ciutadà/usuari, per temes de seguretat i eficàcia. Però també ho són els professionals i gestors de salut. En aquest segle XXI viurem un gran canvi, ja que el ciutadà és cada vegada més conscient de la seva salut i vol ser més autònom, procurant-se una bona nutrició, fent exercici, etc. També està més preparat per entendre les malalties i per fer un seguiment de la seva salut, i això indubtablement millorarà la qualitat de la comunicació i del servei.

Quin és el paper específic que poden jugar les TIC en l’atenció a les persones amb dependència?

Fa pocs dies vàrem presentar una experiència pilot a Catalunya amb gent gran depenent que viu sola a casa a partir d’un canal de Televisió TDT que permet la comunicació des d’un "Call Centre". Això facilita realitzar un seguiment diari d’aquestes persones, saber com es troben, observar el seu aspecte físic, saber si els cal ajuda. Aquí doncs, s’obre un camp enorme de possibilitats, de mecanismes de suport i seguiment per part dels professionals de la salut, així com per intercomunicar aquestes persones depenents creant noves possibilitats per a la convivència .

Enllaç relacionat:
Tecnovisions: Parlem amb Joan Cornet (Diari de Barcelona)