|
Per primera vegada, els pacients d’arreu d’Europa
poden fer ús de serveis fronterers d’eSalut, i entre
ells, els de Catalunya. El projecte europeu epSOS (European
Patients Smart Open Services) permet als estats que hi participen
oferir una assistència sanitària homogènia als
ciutadans que es desplacin fora del seu territori, ja sigui per
qüestions de turisme, negocis, estudis o feina. El projecte
epSOS té com a finalitat, doncs, desenvolupar una
infraestructura de les TIC que permeti l’accés segur
dels pacients a la seva informació, sobretot a la
història clínica i a la recepta electrònica,
independentment del sistema sanitari europeu que els estigui
atenent.
 |
|
La Classificació Internacional de Malalties, 9a
revisió. Modificació Clínica (CIM-9-MC) és el
sistema requerit a Catalunya per notificar a
l’Administració sanitària l’activitat que es
duu a terme a tots els hospitals i altres establiments sanitaris
públics. És una eina bàsica per a la
codificació de les malalties i les intervencions, que permet
recollir de manera homogènia les dades bàsiques per a
l’obtenció d’informació sanitària. El
govern dels Estats Units revisa anualment la versió original
en llengua anglesa i, des de l’any 1991, el Departament de
Salut s’encarrega de la seva traducció al català i
de fomentar-ne l’ús entre els professionals
sanitaris.
|
|
Reduir els temps d’espera, incrementar
l’eficiència en la gestió de les malalties
cròniques, millorar l’accés a
l’assistència en comunitats rurals i evitar els
esdeveniments adversos. Tot i que l’ambiciós full de
ruta de la sanitat pública canadenca contempla tots aquests
punts, Canada Health Infoway, una corporació independent
creada pel govern, centra els seus esforços en l’impuls
de la Història Clínica Electrònica (EHR) al
país i pretén estendre-la al 100% de la ciutadania pel
2015. L’objectiu de planificar la implantació de les TIC
en l’àmbit de la Salut respon a la necessitat de
traçar estratègies per aconseguir un sistema més
eficient i segur.
|
|
El Conseller de Salut, Boi Ruiz, va presidir conjuntament amb
l’alcalde de Mataró, Joan Mora, la presentació del
Mapa de Tendències 2011 de les TIC en els serveis de Salut de
Catalunya en un acte celebrat el passat 16 de desembre. El Mapa de
Tendències és una publicació de caràcter anual
que duu a terme la Fundació TicSalut des de l’any 2007,
per encàrrec del Departament de Salut, amb l’objectiu de
conèixer el nivell de desenvolupament de les TIC a les
organitzacions sanitàries de Catalunya i fer un anàlisi
prospectiu de les tendències nacionals i internacionals sobre
aquest tema.
|
|
“Som davant d’una veritable revolució
tecnològica que posa el ciutadà al centre del sistema de
salut”, assegura Joan Cornet, president executiu de la
Fundació Tic Salut, a l’article Nous paradigmes
científics i tecnològics (R+D; TIC), inclòs en el
darrer número de la revista Referent, de la Unió Catalana
d’Hospitals. El món occidental ha consolidat sistemes de
salut de gran complexitat i eficàcia, que avui
s’enfronten a un problema de sostenibilitat. Sens dubte, les
TIC seran part de la solució si s’assoleixen cinc
reptes: passar de la informació al coneixement, garantir la
confidencialitat de les dades, assolir sistemes integrats,
gestionar el canvi organitzacional i avaluar-ne els
resultats.
|
|
Fins ara, els metges d’atenció primària
demanaven opinió sobre casos concrets als especialistes en
trobades informals als passadissos de l’hospital o, fins i
tot, a la cafeteria. Així es derivaven molts pacients a
l’especialista de forma poc coordinada i, en alguns casos,
innecessàriament i amb un cost que s’hauria pogut
estalviar. La consulta electrònica o eConsulta, una nova
aplicació de les TIC a l’àmbit de la salut, resol
aquests problemes i millora la qualitat de la resposta. La
nord-americana The Commonwealth Fund ha revisat recentment
l’experiència dels pioners de l’eConsulta.
|
|
La Fundació TicSalut ha signat un conveni de
col·laboració amb HIMSS Analytics Europe (HAE) per
obtenir el posicionament EMRAM (Electrònic Medical Record
Adoption Model) segons el nivell de TIC dels hospitals de Catalunya
a partir del Mapa de tendències d’aquest any. El Mapa de
tendències és la publicació de caràcter anual
que realitza la Fundació TicSalut des de l’any 2006 i
que permet conèixer objectivament el nivell de desenvolupament
de les TIC a les organitzacions sanitàries de Catalunya.
|
|
Cinc mesos després del inici del servei, l’Hospital
General de Granollers ha realitzat un estudi per a quantificar
l’estalvi aconseguit i identificar beneficis associats a la
posada en marxa del servei de comunicacions per SMiS a
l’àrea de Consultes Extermes. L’estudi conclou que
l’Hospital ha reduït en 11.000 € les despeses de
les comunicacions i que ha obtingut un augment de la capacitat de
servei equivalent a uns 5.000 € addicionals en cost de
metge.
|
|
El canvi en l’organització és la clau per
l’èxit en la implantació de l’eSalut.
L’estratègia es basa en aplicar sis conceptes de manera
encertada per augmentar les possibilitats d’èxit. La
corporació Canada Health Infoway, del Ministeri de Salut
canadenc, insisteix en el valor i la importància de cadascuna
d’aquestes sis claus pel que fa als recursos humans i als
processos. Així, doncs, la governança i el lideratge
són el primer pas per a la implementació de
l’estratègia, junt amb l’anàlisi del flux de
treball i la integració, la formació,
l’aprenentatge, el seguiment i l’avaluació.
|
|
El proper dimarts 15 de novembre se celebrarà a Barcelona
la Trobada de Centres de Promoció de Negocis organitzat per
ACC1Ó. La Trobada té una durada de tres dies i
combinarà seminaris i entrevistes amb els directors i els
professionals de les oficines d'ACC1Ó al món. La
Fundació TicSalut participarà a la jornada inaugural
col·laborant en la conferència Alemanya i Suïssa:
Oportunitats de negoci en el sector de les tecnologies
mèdiques i e-Health.
|
|
El passat 29 de setembre se celebrà a Barcelona la
primera sessió de debats i conferències sobre El paper
de les TIC en l’atenció i la prevenció de la
cronicitat, organitzada per la Fundació Cercle
Tecnològic de Catalunya, Barcelona Digital Centre
Tecnològic i la Fundació TicSalut. Els models de
col·laboració entre sector públic i privat, la
possibilitat d’incorporar més funcionalitats a la
targeta de salut o l’exposició de
l’experiència danesa com a cas d’èxit van ser
alguns dels punts rellevants d’una sessió que, a
més a més, va gaudir d’un ampli seguiment
també a les xarxes socials.
|
|
La Fundació TicSalut i el Departament de Salut han
participat en el WHO-FIC Network Meeting que s'ha celebrat del 29
d'octubre al 6 de novembre a Ciutat del Cap, Sud-àfrica. La
reunió va propiciar que els participants gaudissin d'un espai
de treball estructurat en reunions cara a cara per a cada un dels
grups de referència i comitès, amb l’objectiu de
definir un marc conceptual de consens i estandarditzat que
afavoreixi la comunicació entre governs de la salut,
proveïdors i usuaris.
|
|
El proper dia 9 de novembre a l’Hospital de Sant Pau i
de la Santa Creu de Barcelona se celebrarà el III Workshop UK
& Catalunya: Technologies for health. La jornada, organitzada
per la Fundació TicSalut i que combinarà
conferències i sessions de treball especialitzades,
constitueix un espai únic de col·laboració i
transferència de coneixement en matèria d’eSalut i
consolida la bona entesa entre el sector sanitari de tots dos
països.
|
|
El Canal Salut posa a disposició de la ciutadania i els
professionals tot el conjunt de recursos electrònics del
Departament de Salut en una sola plataforma multicanal, de manera
coherent, a fi de millorar i incrementar l’oferta de serveis.
L’eina neix amb l’objectiu de corresponsabilitzar els
ciutadans en la seva salut mitjançant l’educació,
la informació i la participació, tot fomentant la
prevenció i la promoció de la salut. Així mateix,
millora l’accés de professionals i entitats als recursos
més rellevants segons les directrius del pla de Govern.
|
|
La revista The New England Journal of Medicine ha realitzat un
estudi sobre la utilització de les històries
clíniques electròniques, de manera que s’han
obtingut resultats molt favorables. L’anàlisi, que
treballa sobre dades actualitzades, ha tingut en compte criteris de
medició, com ara la capacitat econòmica dels sistemes de
salut que han implementat el recurs o la utilització
d’eines de millora de la qualitat en la coordinació de
l’atenció a pacients.
|
|
Les Conselleries de Salut i de Benestar Social i Família
de la Generalitat de Catalunya posen en marxa el Programa de
prevenció i atenció a les malalties cròniques. La
iniciativa, que aborda la qüestió des d’una
perspectiva sociosanitària, considera les TIC un element clau
a l’hora d’afrontar el problema. Les estratègies
basades en aquestes tecnologies poden donar solucions tant des de
la vessant preventiva com en el telemonitoratge del pacient
crònic.
|
|
Catalunya formarà part del projecte més important
d’eSalut a nivell europeu. Es tracta d’un programa
pilot per compartir en el marc territorial de la Unió Europea
la Història Clínica Electrònica i la Recepta
Electrònica¸ de manera que es garanteixi un accés
segur a les dades de salut de tot ciutadà europeu que es trobi
fora del seu país habitual de residència, superant totes
les barreres idiomàtiques i tècniques que comporta aquest
fet. La participació catalana en el projecte, que vehicularan
la fundació Tic Salut i Agència d'Informació,
Avaluació i Qualitat en Salut, ha estat possible gràcies
a l’alt grau d’implantació i interoperabilitat
assolits en el desenvolupament de la Recepta Electrònica i la
Història Clínica Compartida.
|
|
La darrera enquesta de la Comissió Europea sobre eSalut
ha servit per identificar què s’està fent bé i
en quins aspectes cal continuar treballant en aquest àmbit.
Concretament, els resultats assenyalen que si bé la
dotació en TIC dels hospitals és bona, s’ha de fer
un esforç perquè aquesta tecnologia faci els centres i la
informació de salut més accessibles a la ciutadania.
L’EU eHealth Task Force, comissió encarregada de
determinar els objectius de salut i terminis per a l’Agenda
Digital Europea, ha fixat el 2015 com a data per a que els centres
europeus posin a disposició dels ciutadans la seva
informació en línea.
|
|
La institució HIMSS Analytics Europe ha guardonat
l'Hospital Municipal de Badalona, gestionat per Badalona Serveis
Assistencials (BSA), pel seu nivell de tecnificació dels
sistemes d’informació. Es tracta d’un
reconeixement al nivell de desenvolupament informàtic del
centre, que engloba des de la Història clínica
electrònica, als diferents aplicatius informàtics,
passant pels sistemes de peticions i d’informació o les
aplicacions informàtiques que s'utilitzen als serveis de
Laboratori, Farmàcia, Diagnòstic per la Imatge,
etc.
|
|
El Grup Connect-EU neix amb l’objectiu
d’incrementar l’impacte del sector català de les
tecnologies mèdiques en la definició de programes marc
europeus d’R+D+I. L’acte de presentació del Grup,
que va acollir l’Agència d’Informació,
Avaluació i Qualitat en Salut de la Generalitat i va anar a
càrrec d’Alejandro Frangi, director del CISTIB, va
servir entre d’altres coses per orientar les línies
estratègiques de treball cara al 7è Programa Marc de la
Comissió Europea.
|
|
Les TIC milloren la qualitat de l'atenció alhora que
redueixen costos: màquines per fer electrocardiogrames a casa,
consultes per videoconferència, farmàcia a domicili, etc.
Avenços fonamentals per fer front a l'envelliment de la
població i el creixement del nombre de pacients amb malalties
cròniques a Europa. Avui, la col·laboració entre
regions es presenta com la via més adequada per al seu
desenvolupament i implantació definitius. En aquest context,
Catalunya hi té molt a dir amb programes punters com ara
Teleictus.
|
|
Els dies 4 i 5 de maig se celebrà a Girona la II Jornada R+D+i en TIC i
Salut, fruit de la col·laboració entre el Parc Científic i
Tecnològic de la Universitat de Girona, la Fundació TicSalut i Ubifrance. Com a
novetat, l’edició d’ enguany ha comptat amb una
destacada participació d’empreses i entitats franceses
que ha permès promoure la interacció dels diversos agents
clau en TIC i salut dels territoris, obrint un escenari de noves
oportunitats per a Catalunya i França, en el context de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània.
|
|
L’Oficina d’Estandards i Interoperabilitat de la
Funcació TicSalut ha definit un nou estàndard per a la
digitalització de les proves d’espirometria
forçada. El format escollit, basat en la versió 3 de
l’HL7, permetrà la interoperabilitat amb qualsevol
Sistema d’Informació hospitalari i farà possible
l’explotació de dades orientades a la recerca. Aquest
llançament s’emmarca en el Pla per a la
Digitalització de la Imatge Mèdica i ha estat validat des
del Pla Director de Malalties de l’Aparell Respiratori.
|
|
Canada Health Infoway ha desenvolupat una estratègia per
assolir amb èxit una infoestructura comú al conjunt del
sistema de salut canadenc que garanteixi i faci viable el
subministrament de cures. Gràcies a aquest sistema es
pretén instaurar un model de sanitat de més qualitat,
optimitzant alhora el consum de recursos econòmics.
|
|
La relació entre els diversos sistemes d'informació
dels centres sanitaris fins a dia d'avui s'ha anat resolent cas per
cas i de manera específica. La realitat present, però,
planteja unes necessitats que van en contra d'aquesta solució;
per aquest motiu, el projecte WFIS avança en la generació
d'un estàndard per a tots i d'una plataforma central que posi
en ruta el conjunt de peticions externes.
|
|
La Infermera Virtual és el recurs web del Col·legi
Oficial d’Infermeria de Barcelona al servei de la ciutadania
per a la promoció de la salut i que dóna suport a la
important tasca que du a terme aquest col·lectiu professional
dins el sistema sanitari. El funcionament de la plataforma respon a
una idea de salut relacionada més amb el benestar general que
amb una mera absència de malaltia. A més,
l’estructura de la informació al portal, la seva
presentació per temàtiques i fitxes, facilita la
funció d’acompanyament a les cures infermeres i és
força accessible per a l’usuari.
|
|
És habitual que tant proveïdors com metges es deixin
guiar per la pròpia experiència a l’hora
d’administrar medicaments per a usos diferents a
l’indicat, pel fet que avaluar-ne de nous és un
procés car i lent, i molt sovint no hi ha assaigs clínics
tutelats per investigadors. Aquest estudi tracta de quina manera
les plataformes a Internet que acumulen dades sobre pacients poden
complementar altres mètodes per establir conclusions en aquest
sentit.
|
|
El mes passat, l’Ismael Cerdà Calafat ens explicava
el funcionament de la Capeta Personal de Salut i com es va efectuar
el seu desplegament en fase pilot a la ciutat de Calella. En
aquesta edició de FlashTicSalut us parlarem de com avança
el projecte i de la seva recent implantació a dues poblacions
més, Malgrat de Mar i Palafolls.
|
|
Des de fa unes setmanes l’apartat de salut de la web de
l’Ajuntament de Mataró contribueix a
l’adquisició d’hàbits saludables amb la
incorporació d’itineraris de ciutat que
s’ofereixen en línia mitjançant la plataforma
Google Maps. A més, la web també ha incorporat
informació general sobre els serveis de salut a Catalunya i,
més específicament, a la ciutat.
|
|
La manca de comunicació entre els diferents actors
implicats en el procés assistencial no contribueix a la
provisió d’una assistència sanitària
integrada. Els professionals de la salut, la indústria
tecnològica, els polítics i els pacients han
d’entendre que juguen un paper determinant en el desplegament
i l’ús dels sistemes d’intercanvi de dades i que
només treballant de manera conjunta s’aconseguirà
assolir les fites marcades. Per resoldre aquesta situació, la
iniciativa SmartPersonalHealth proposa de manera consensuada amb
els principals implicats una sèrie de recomanacions a nivell
europeu.
|
|
L’Organització Mundial de la Salut ha publicat
recentment l'Atlas of eHealth Country Profiles 2010, on es recullen
dades sobre el desenvolupament de l’aplicació de les TIC
a l’àmbit sanitari de 114 països d’arreu del
món. El document es basa en informació recopilada a
través de l’enquesta del Global Observatory for eHealth,
en la qual han participat més de 800 experts en la
matèria.
|
|
El president executiu de la Fundació TicSalut, Joan
Cornet, realitza en aquest article una revisió a fons de la
situació que viuen avui en dia els sistemes de salut. Cornet
fa balanç del moment actual i traça un horitzó
d’oportunitats on el pacient ha de jugar un rol central. Cal,
però, que els principals actors del sector avancin cap a un
model més flexible de provisió de serveis; un camí
que passa necessàriament per l’aplicació
intel·ligent de les TIC.
|
|
Facebook ja fa temps que ha superat els 500 milions
d’usuaris i Twitter presenta uns nivells de creixement
espectaculars arreu del món. Recentment, fins i tot Google ha
decidit canviar els criteris per indexar les cerques al seu motor
donant preferència als continguts publicats a les xarxes
socials. A dia d’avui, doncs, no pot plantejar-se la
presència en aquestes plataformes com una opció; és
imperatiu entrar en la discussió que els milions
d’usuaris que hi participen han decidit començar.
L’Institut Català de la Salut explica en aquest document
en què consisteixen els seus nous grups de Facebook i Twitter,
i quin tipus d’informació hi podran trobar els seus
amics i seguidors.
|
|
iSOFT, multinacional especialitzada en tecnologies de la
informació per al sector salut, ha obtingut per PAT-Win el
certificat de conformitat d’interoperabilitat per part de la
Fundació TicSalut . Aquesta certificació el converteix en
el primer i únic sistema d’informació per a
Anatomia Patològica homologat i, per tant, recomanat per
l’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la
Fundació en l’àmbit català.
|
|
Avanade, proveïdor de serveis tecnològics per a
l’empresa, ha implementat a la Fundació TicSalut la
solució Microsoft Dynamics CRM per optimitzar la gestió
de les relacions amb els seus clients. Aquesta nova aplicació
té com a objectiu relacionar l’oferta tecnològica
del mercat —proveïdors— amb les necessitats
tecnològiques del sistema sanitari català i oferir punts
de trobada mitjançant els quals trobar les solucions més
adequades a cada cas.
|
|
L’acord signat recentment entre la Universitat Pompeu
Fabra i l’Hospital Clínic de Barcelona pren forma en la
Fundació INSIGNEO, un grup de recerca multidisciplinari que
neix amb l’objectiu d’innovar en el camp de la imatge
mèdica, els sistemes aplicats a la intervenció
mínimament invasiva i la gestió de la informació
biomèdica. Aquesta línea de treball, que compta amb
l’expertesa acumulada pels recercaires de la UPF, consolida
la posició de Catalunya al capdavant d’Europa en
matèria de TIC aplicades a la salut com és la iniciativa
Virtual Physiological Human. Per a poder-nos fer una idea de la
seva labor, oferim als lectors de FlashTicSalut una descripció
del projecte @neurIST, que ha estat una de les apostes més
interessants de la fundació.
|
|
L’ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació revolucionarà el nostre concepte de sistema
de salut, repercutint positivament en la capacitat del pacient per
assumir el control de les seves dades sanitàries i prendre
decisions en conseqüència. Per aprofitar les innovacions
derivades de la informació, la recollida de dades és un
procés clau que implica al professional de la salut i pot
alliberar els centres nacionals del control dels governs. Aquest
document del National Health Service marca l’estratègia,
defineix les responsabilitats i proveeix l’agenda perquè
el pacient gaudeixi d’un millor servei sanitari a nivell
global.
|
|
La Universitat Pompeu Fabra, l'Hospital del Mar, l'Hospital
Vall d'Hebró, i tres entitats més en col.laboració
amb la Fundació Tic Salut van presentar en el marc de la V
jornada de rehabilitació de l’Ictus: Hemiplegia 2010, un
conjunt d’iniciatives per a la rehabilitació de pacients
d’aquesta malaltia basats en la utilització de noves
tecnologies. Particularment interessant va ser el
“Rehabilitation Gaming System”, tota una
demostració de com la Realitat Virtual pot contribuir a
l’èxit d’aquest procés.
|
|
El passat dia 17 de desembre se celebrà a
l’auditori del CaixaForum la presentació del Mapa de
Tendències 2010, on s’exposaren les fites de l’any
a Catalunya en matèria de TIC aplicades a la salut. Joan
Cornet, president executiu de la fundació TicSalut,
dirigí un acte que va destacar per la qualitat de les
iniciatives presentades i on es va posar un èmfasi especial en
l’avaluació dels resultats obtinguts, símptoma clar
de l’etapa de maduresa que travessa el sector a
Catalunya.
|
|
L’assistència mèdica a distància redueix
costos i allibera els professionals de la sobrecàrrega de
feina. Un informe de l’Oficina Europea de
l’Organització Mundial de la Salut analitza diverses
pràctiques de telemedicina a Europa: monitoratge de malalts
amb problemes cardíacs, comunicació a distància
entre professionals, sistemes de registre únic de dades
mèdiques, anàlisi de paràmetres vitals des del
domicili, etc. Encara queda algun obstacle per superar abans que
s’aconsegueixi un ús generalitzat d’aquestes
tecnologies, tot i així les experiències dutes a terme
fins a dia d’avui no deixen de demostrar-ne
l’eficàcia.
|
|
La salut electrònica és el futur de la medicina i,
per integrar-la de manera eficient en els sistemes sanitaris,
és necessari establir models de negoci que generin valor i
siguin sostenibles. Per a la Unió Europea és especialment
interessant atesa la maduresa del seumercat sanitari i el paper
preponderant (via provisió tecnològica) que pot jugar a
l’escenari mundial. Aquest estudi analitza quatre casos
actuals de models de negoci i postula una sèrie de mesures que
implementen els models existents amb l’objectiu
d’oferir millores socioeconòmiqes i sanitàries tant
als pacients com als professionals de la salut.
|
|
Els nous sistemes de prescripció electrònica no es
limiten només a un arxiu digital d’emmagatzemament de
receptes, ara permeten consultar bases de dades de fàrmacs,
amb les seves característiques, dosis i tractaments, preu al
mercat, etc. A més a més, permeten l’accés a
l’historial clínic del pacient, la qual cosa vol dir que
els professionals, a l’hora de receptar, poden calcular els
riscs en funció de malalties prèvies o interaccions amb
altres medicaments que ja s’estiguin subministrant. Un equip
de professionals ha realitzat un primer estudi sobre
l’impacte real d’aquests sistemes al Regne Unit.
|
|
La identificació per radiofreqüència (RFID)
permet la transmissió d’informació etiquetada sense
necessitat de contacte. Per aquest motiu, la implantació
d’un sistema d’etiquetatge amb tecnologia RFID ha
esdevingut una de les apostes més decidides del sector
sanitari. Aquesta eina —que no substitueix sinó que
complementa els codis de barres— permet controlar de forma
més segura tant els pacients com els seus tractaments, de
manera que ha de contribuir a reduir significativament els efectes
adversos generats per errors, per exemple, en la medicació. La
RFID ja no és, per tant, una qüestió de futur,
sinó de present.
|
|
La Comissió Europea ha llançat l'ESTRATÈGIA
2020 per al desenvolupament de noves tecnologies, que se centra
especialment en la telemedicina: des de la comunicació via
satèl•lit o l’ús de robòtica per a
operacions quirúrgiques a distància, fins a accions
més senzilles com ara la teleconsulta i la creació de
bases de dades d’imatge mèdica. Oferim a
continuació els aspectes més interessants de
l'edició de juny-juliol del 2010 de European Files, dedicada
exclusivament a l'ESTRATÈGIA 2020 i les seves múltiples
implicacions en els sistemes de salut europeus.
|
|
Les TIC estan revolucionant la relació metge-pacient.
Diversos investigadors han creat una eina per realitzar
pronòstics gràfics del sistema cardíac dels
pacients. Són els autors d’un article publicat a
plosmedicine.org, on s’assenyalen els beneficis de la
telemedicina en el tractament de malalties cardiovasculars. A
més, les TIC també poden ajudar a corregir comportaments
de risc, com és el cas del programa Text2quit per deixar de
fumar a través d'un sistema d'alertes al mòbil.
|
|
En el marc de les nacions desenvolupades, Nova Zelanda és
un dels països que més ús fa de les TIC en el
terreny de la salut pública; els seus 1.100 centres
d’assistència primària disposen d'història
clínica electrònica, que permet:
l’administració de la llista de problemes del pacient i
la introducció de notes sobre el seu progrés clínic,
peticions d’anàlisi, proves de laboratori i raigs X,
gestió de cures cròniques i l'emissió de receptes
electròniques. L’objectiu d’aquest informe de la
Commonwealth Fund és extreure per a altres països una
lliçó del cas neozelandès, tot explicant-ne els
èxits i reptes en l’aplicació de les TIC.
|
|
El paradigma de l’era industrial, en el qual els
professionals de la salut eren vistos com a font exclusiva de
coneixement mèdic, dóna pas gradualment a l’era de
la informació, on els pacients, els familiars i els sistemes i
xarxes que generen són considerats cada vegada més com a
recursos fonamentals de l’assistència sanitària.
L'eBook de Tom Fergusson, publicat per Acor.org el 2010, analitza
aquestes i altres qüestions en 7 capítols d'accés
obert.
|
|
El nou sistema de Leap Faith Technologies per telemonitorar
els tractaments contra la leucèmia mieloide crònica
basats en Gleevec ha resultat ser un èxit en totes les proves
realitzades. Aquest sistema basat en un smartphone i en la
identificació per radiofreqüència permet millorar la
qualitat de vida dels pacients alhora que se sotmeten a un
seguiment més estricte de la teràpia.
|
|
Fins a quin punt s'implica el pacient en els avenços TIC?
Són veritablement efectives aquest tipus de mesures? Una
mostra de ciutadans de set països de la Unió Europea
consultats entre l’abril i el maig de 2007 respongueren al
seu ús d’Internet a l’hora d’obtenir una
recepta, concertar una visita i demanar un diagnòstic.
També se'ls preguntà sobre les expectatives personals
respecte a les conseqüències que suposarà Internet
en les relacions metge-pacient.
|
|
Per primera vegada a Europa s’instal·la un
escàner MRI. La fusió de la ressonància i de la
tomografia per emissió de positrons a la mateixa sala permet
l’obtenció de diagnòstics més precisos i
més confort per al pacient. El professor Ratib, director de la
unitat de medicina nuclear del HUG i el seu equip han aconseguit
una sèrie de resultats molt prometedors, inclosos en el
document publicat el maig del 2010 a European Hospital que oferim a
continuació.
|
|
Aquest informe de l’editorial ICT Results mostra com
l’aplicació de les noves tecnologies de la
informació i la comunicació està revolucionant
l’atenció sanitària a tota Europa. ICT Results
és un servei online de la Direcció General de la Societat
de la Informació de la Comissió Europea. Diversos
projectes s’han endegat per donar als pacients més
autonomia en l’atenció a la seva salut i ajudar els
professionals a prendre la millor decisió en cada cas.
L’objectiu és obtenir resultats més precisos, en
menys temps i una major cooperació entre països.
|
|
Torbjørn Nystadnes, del Centre Noruec per la
Informàtica de la Salud (KITH) va redactar, el 2009, una
història de l’e-Salut on analitza la situació i
realitza algunes previsions de futur. La reglamentació i
creació d’estàndards està reglada pel
comitè europeu CEN/7251, però la difusió i
l’ús depenen de cada estat. Amb la implantació
creixent d’aquests estàndards es presenten problemes
legals i de sintaxi a la seva programació. Al mateix temps, el
desenvolupament dels patrons en l’àmbit local ha fet que
es perdi la interoperabilitat entre estats.
|
|
Las tecnologías de la información y la
comunicación presentan grandes posibilidades a la hora de
mejorar la eficiencia del sector sanitario. En este estudio de la
Secretaría General de la Organización para la
Cooperación y el Desarrollo Económico de la Comisión
Europea se identifican las oportunidades que las TIC ofrecen al
sector de la salud y las principales dificultades que encuentran
los diferentes sistemas sanitarios a la hora de aplicarlas.
|
|
La sanitat francesa avença definitivament cap a la
implantació de la telemedicina: després de considerar
l’actual com el moment més propici, França posa en
marxa el desplegament d’una planificació que se
centrarà en l’èxit de projectes pilot
d’àmbit local per a definir els patrons del sistema
nacional. La complexitat tecnològica i la gran quantitat
d’actors que hi estan implicats han motivat la creació
d’una delegació interministerial que coordinarà el
procés de manera centralitzada.
|
|
PatientsLikeMe és un web dedicat a l’intercanvi
d’informació entre pacients amb malalties cròniques
i complicacions degeneratives, com ara l’esclerosi
múltiple, la fribromàlgia, el Parkinson o la sida.
L’estudi, realitzat pel mateix lloc web durant el 2009,
arriba a una sèrie de conclusions interessants sobre la
millora del benestar dels usuaris en contacte amb pacients de
característiques similars a les seves i el perill de la
desinformació i l’autodiagnòstic associats a aquest
tipus de pàgines a Internet.
|
|
El Ministeri Suís de Salut i Assumptes Socials ha dut a
terme a través de Gartner Inc. un estudi a sis països de
la Unió Europea per avaluar com ha millorat
l’assistència sanitària amb l’ús de les
noves tecnologies. La telemedicina ha demostrat, com queda patent
en els balanços econòmics, que pot ajudar a assolir els
objectius polítics estudiats amb una incorporació
tecnològica inferior al 30%.
|
|
L’exercici físic es vincula a la reducció del
risc de patir nombroses malalties. Per estudiar-ne els efectes
preventius fan falta mètodes de recollida de dades més
fiables que els actuals, limitats generalment a qüestionaris
en paper de caràcter retrospectiu. Poden les noves tecnologies
ajudar a aconseguir aquest objectiu? Investigadors suecs de
l’Institut Karolinska i la Universitat de Linköping,
encapçalats per Christin Bexelius, han utilitzat telèfons
mòbils amb tecnologia Java per fer-ne la recollida, obtenint
resultats molt positius.
|
|
Decidir com s’ha de realitzar l’adaptació de
les històries clíniques electròniques en
l’àmbit de la gestió de dades mèdiques és
un difícil repte per als gestors d'informació
sanitària. Un estudi realitzat per diversos membres de la
Universitat de La Trobe, a Austràlia, recull la
informació obtinguda entre els anys 2000 i 2008 sobre el
registre basat en arquetips, un sistema que pot arribar a ser la
pedra angular d’aquesta transició.
|
|
Les noves tecnologies faciliten i personalitzen el seguiment
dels hàbits de salut dels consumidors, que poden controlar a
llarg termini el seu pes, el ritme cardíac, els patrons del
son, etc., sense necessitat d’anar a veure
l’especialista ni de sotmetre’s a costosos estudis. Tot
des de casa amb l’ajuda d’Internet. Sean Duffy, editor
associat de MedGadget.com, ens parla dels nous productes que
llancen al mercat companyies tecnològiques tradicionals i de
com millorar-ne l’efectivitat al seu article del Medical
Devices eBulletin d’abril del 2010.
|
|
Els canvis demogràfics han modificat el panorama
sociosanitari dels gestors dels sistemes de salut. Així,
doncs, la gestió de les cures d'aquestes malalties s'està
convertint en un camp molt important i en imminent
transformació. Aquest article presenta i detalla un nou model
de gestió per a les cures, al mateix temps que ofereix els
passos per desenvolupar-lo. El nou model, anomenat Copernican
Attitude, té com a objectiu centrar-se en el pacient, en
l'estadi de la malaltia en què es troba i en els plans de
cures de cada malalt.
|
|
És possible aconseguir la unificació del sistema que
gestiona els historials mèdics electrònics? La revista
mèdica electrònica European Journal of Practices ha
definit en sis punts els principals reptes que cal abordar per
fer-ne viable la interoperabilitat.
|
|
Els sistemes de salut personals representen una de les actuals
tendències en la transformació del procés de
prestació de serveis de salut i de gestió dels elements
de la cadena de valor, especialment per la importància
creixent del paper de l'usuari en la gestió de la seva salut.
Chilmark Research presenta una anàlisi de mercat del segment
dels sistemes de salut de plataforma web i recopila les principals
tendències i reptes del sector.
|
|
Què aporta l’iPad al camp de la medicina? Quines
possibilitats té de triomfar on tants altres han fracassat?
Health Care Blog publica la contribució de Thomas Goetz, Why
the iPad Matters for Healthcare, on reflexiona de manera optimista
sobre les possibilitats de la nova eina d’Apple. Goetz
assenyala com a punts forts de l'iPad el seu maneig intuïtiu,
l’harmonia entre programari i maquinari i la demostrada
acceptació del seu antecessor, l’iPhone.
|
|
La telemedicina s’ha convertit en els darrers anys en la
solució més viable per reduir els costos que produeixen
les cada vegada més requerides cures a domicili. El que en un
principi es va plantejar com a solució provisional al problema
econòmic, ha donat lloc a uns resultats millors del previst i,
gràcies a aquesta tècnica, milers de pacients han
millorat la seva qualitat de vida.
|
|
¿Controlar i realitzar un seguiment de la diabetis
mitjançant el telèfon mòbil, un mesurador de glucosa
en sang i un comptador de passos? L’article del Norwegian
Centre for Integrated Care and Telemedicine (NTS), publicat el
passat mes de gener, explica el desenvolupament a Noruega
d’un sistema fàcil de fer servir i basat en tecnologies
accessibles a tots els pacients.
|
|
El monitoratge a llarg termini de determinats problemes de
mobilitat o de disfuncions motrius molt sovint està
condicionat pels errors en la recopilació de la
informació. Avui en dia, mitjançant la utilització
de dispositius portàtils de monitoratge a distància, es
pot realitzar un seguiment a temps real del pacient, fet que, entre
altres avantatges, permet ajustar el tractament a les seves
necessitats específiques.
|
|
EMix obre una nova etapa a la interoperabilitat en
l’intercanvi de radiografies. Més ràpid i
econòmic, aquest sistema ha estat escollit per
l’Organització pel Moviment d’Imatge de Montana,
format per més de 30 organitzacions sanitàries, per
realitzar un beta testing en tres centres nord-americans.
|
|
Top 10: Health Care és la llista dels deu imprescindibles
del panorama mèdic. Consultes virtuals, el Facebook mèdic
o metges robot, tots semblen tenir un objectiu comú: la
tecnologia com a millora d’un món ja existent. Fast
Company ha aconseguit crear una llista dinàmica i actual de
les millors innovacions del 2009 en matèria de salut.
|
|
xperts en economia i salut de la Universitat de Miami,
s’han reunit per crear unes directrius que ajudin el govern
dels EUA a estandarditzar la telemedicina. Aquesta tècnica
representa una important solució que ajudaria a reduir
l’elevada despesa que està produint actualment la
implementació de la reforma de la sanitat.
|
|
Per què quan pensem en el desenvolupament de les noves
tecnologies aplicades en l’àmbit de la salut no pensem
globalment? És a dir, més enllà del sistema sanitari
local de cada país, hauríem de treballar per un
autèntic progrés a nivell planetari en aquest sentit. Els
sistemes de registre electrònic de dades mèdiques, la
seva implantació, els seus costos i els seus beneficis
són un punt important de la qüestió. David C. Kibbe
i Brian Klepper ens parlen sobre això en un article publicat a
www.thehealthcareblog.com.
|
|
L’eHealth és un dels àmbits que més
està creixent en el darrers anys al sector salut. Conscient
del seu potencial en la transformació dels serveis i sistemes
sanitaris, l'OMS (Organització Mundial de la Salut) va
llançar el 2005 el Global Observatory for eHealth. Presentem
aquí la seva recopilació d’articles del febrer de
2010: una vintena de publicacions corresponents a articles
científics, estudis de cas de diferents països i articles
d’opinió. Acomplint els objectius anunciats el 2005,
l'OMS ofereix en aquesta compilació, informació
estratègica i resultats concrets, continguts de qualitat i
sempre actualitzats que seran de gran utilitat a governs i altres
entitats.
|
|
La incidència de malalties cròniques augmenta
notablement i el seu seguiment esdevé un punt crític per
a la indústria de la salut a nivell mundial. Estan capacitats
els processos assistencials i la tecnologia per respondre a les
necessitats específiques d’aquest tipus de malalties?
Intel Digital Group explica en aquest document com la nova
generació de tecnologies de telesalut pot ajudar a resoldre la
qüestió.
|
|
La terminologia mèdica i les seves classificacions formen
una part essencial en el desenvolupament i l’evolució de
la medicina: són la base dels informes de salut pública i
permeten mesurar els rendiments, realitzar informes de qualitat,
facturació i pagaments. L'American Health Information
Management Association i l'American Medical Informatics Association
han unit esforços per resoldre definitivament el problema de
la diversitat de criteris terminològics als EUA.
|
|
És possible utilitzar entorns virtuals amb finalitats
mèdiques? Un estudi realitzat per professionals americans i
suïssos revela l’efectivitat d’un programa pilot
en el qual van intervenir 14 metges i que va consistir en una
conferència virtual a Second Life sobre el correcte
subministrament d’insulina a pacients amb diabetis de segon
tipus. Els resultats indiquen que aquest mètode podria
imposar-se en breu a la formació presencial.
|
|
Diversos experts analitzen el possible impacte del nou
producte d’Apple en la indústria mèdica. A mig
camí entre l’iPhone i un ordinador portàtil,
l’iPad pot millorar la formació, l’atenció al
pacient i l’accés a dades mèdiques arxivades
electrònicament; per contra, destaca la manca de webcam i de
funció multitasca. En aquest article de MobiHealthNews, el seu
editor, Brian Dolan, recull les opinions dels professionals de la
salut, amb els punts a favor i en contra de l’aplicació
de l’iPad al sector
|
|
Aquest informe de la Comissió Europea avalua
l’avantguarda europea en aplicació de les TIC al sector
salut; s'han analitzat onze casos reals per elaborar un estudi que,
més enllà de l’estat de la qüestió,
esbossa les claus de l’èxit per a les iniciatives
eHealth en l’àmbit de la història clínica
electrònica, la recepta electrònica i la
interoperabilitat entre sistemes.
|
|
La mobilització de recursos per al desenvolupament de
l'assistència sanitària en àrees poc afavorides ha
estat una preocupació creixent durant la darrera dècada.
Nyaya Health presenta una estratègia d’actuació
basada en la tecnologia de lliure accés i la web 2.0, emprada
en el funcionament d’un centre de salut nepalès.
|
|
En els darrers temps, els esforços del sector salut als
EUA s’han centrat en la posada a punt a nivell nacional
d’un sistema únic d’història clínica
electrònica. El següent estudi analitza el risc que
sectors de la societat com ara les rendes baixes i els grups de
major edat puguin quedar exclosos d’una iniciativa tan
vinculada als recursos TIC.
|
|
Aquest estudi, realitzat als Països Baixos, analitza la
implantació d’un programa pilot electrònic per
complementar i ampliar l’atenció habitual que les
llevadores proporcionen a la dona embarassada; el programa permet a
les dones registrades rebre, mensualment i a través del correu
electrònic, enllaços a qüestionaris i
informació addicional sobre formes de vida saludables,
adequades al seu estat de gestació. El punt fort de
l’estudi és que la qüestió s’aproxima
tant des de la perspectiva del professional sanitari (les
llevadores), com des del punt de vista de l’usuària (les
dones embarassades).
|
|
Internet s’ha convertit en el principal proveïdor
de segones opinions mèdiques per a la majoria de pacients.
Bona part de les recomanacions de la Xarxa, tanmateix, no
compleixen amb uns requisits mínims de qualitat i
pràcticament mai no s’adeqüen a les
característiques particulars de l’usuari. La plataforma
Keas promet resoldre bona part d’aquestes
carències.
|
|
Progressivament, Internet i en especial les xarxes socials
estan trobant el seu lloc al sector salut, bé complementat els
serveis de la medicina tradicional, bé desplaçant-la.
L’article de Kru Research repassa les principals
tendències del sector, parant especial atenció al marc
legal que ha de regular la promoció dels serveis mèdics i
la industria farmacèutica.
|
|
SemanticHEALTH project és un projecte integrat
principalment per investigadors de diferents universitats europees
i finançat per la Unió Europea. L'estudi, resultat d'una
llarga recerca, conté la seqüència d'iniciatives
clau que han de permetre avançar, en un futur pròxim, cap
a una interoperabilitat real en tota la cadena de valor de
l'àmbit sanitari. No obstant això, la interoperabilitat
no és una finalitat en si mateixa, sinó que constitueix
el mitjà per focalitzar l'atenció mèdica en les
necessitats dels pacients, facilitar la continuïtat
assistencial, i donar un millor suport a la seva mobilitat dins el
territori de la UE.
|
|
L'article "Demostrating Meaningful Use of Health IT for 2011
and Beyond" publicat per Markle Foundation, parteix de la
celebració de l'American Recovery and Reinvestment Act el
2009. El document té un objectiu doble: d’una banda,
fomentar l’ús sensat de les tecnologies de la
informació en l’àmbit de la salut; de
l’altra, brindar als professionals del sector les eines
necessàries per mesurar i validar-ne
l’aplicació.
|
|
Aquest article descriu una part important de la història
de l’eHealth, des dels seus primers anys, abans que es
creessin els rètols al segment, i constata el punt on ens
trobem avui —èxits, fracassos, errors de
comprensió, acceptació estratègica i lliçons
apreses. Un cop establert el context, aproxima un escenari de futur
per a la propera dècada, tot qüestionant el que pot
esperar-se de l’evolució de l’eHealth al món
real, el perquè de la seva importància i determinant els
factors crítics per al seu èxit.
|
|
La incorporació a la vida diària de la tecnologia
digital s’ha vist accelerada en els darrers anys gràcies
al ràpid desenvolupament dels dispositius mòbils. Els
mòbils ofereixen, cada vegada més, aplicacions de
connexió a Internet i possibiliten, per tant, que des de
qualsevol racó del món puguem moure’ns en un entorn
en línia. La realitat del sector salut és similar:
actualment, un 64% dels metges als Estats Units disposen d'un
telèfon intel·ligent o smartphone i es preveu que el 2012
aquesta xifra augmenti fins al 81%.
|
|
La proposta del president Barack Obama de connectar en xarxa
metges i hospitals ha encès el debat als Estats Units.
¿Estaran segures les dades dels pacients? ¿Amb quina
finalitat seran tractades? ¿Quin nivell de confiança
tenen els nord-americans en les seves institucions
sanitàries?, i en les TIC? Aquestes i d’altres
inquietuds qüestionen la viabilitat de la reforma
tecnològica del sistema sanitari americà.
|
|
El Dr. Ramon Roman, és doctor en Ciències
Físiques per la Universitat de Barcelona i actualment ocupa el
lloc de director del Centre de Serveis TICSalut del Departament de
Salut de la Generalitat de Catalunya.
|
|
L’NGA Center (National Governors Association Center for
Best Practices) ha publicat una guia per donar suport als estats en
la circulació en el nou entorn legal i polític implicat
en el procés d’adopció tecnològica. Aquest
mapa de carreteres per a la implementació d'HITECH (Health
Information Technology for Economic and Clinical Health) és un
valuós document d’assistència a
l’elecció d’un model adequat a la realitat de cada
estat: proposa solucions i defineix un conjunt d’accions clau
per assolir el 2014 l’impacte esperat en matèria
d’intercanvi electrònic d’informació sobre
salut.
|
|
HealthTech, organització sense ànim de lucre
dedicada al desenvolupament de previsions sobre tecnologies amb
aplicacions sanitàries, prediu les tendències del sector
en relació amb l’atenció de les persones grans: un
escenari de futur on guanyen força l’autogestió de
la salut, els programes de prevenció, les xarxes socials, les
aplicacions mòbils i les tecnologies aplicades a la persona
dependent.
|
|
Més de 700.000 usuaris utilitzen ja aquest eficaç
sistema de prescripció en 12 milions de receptes. La recepta
electrònica, que s'està implantant des de fa tres anys en
les diferents comunitats autònomes, ja és d'ús
comú en el sistema públic de salut. Aquest sistema, que
opera en temps real, està guanyant terreny a la recepta
tradicional. Ja no fa falta desplaçar-se fins a l'ambulatori
només per recollir la prescripció mèdica. La recepta
mèdica es gestiona des de qualsevol farmàcia. És
especialment útil per a persones grans o amb problemes de
mobilitat i els pacients amb patologies cròniques.
|
|
Durant l’ultima dècada s’ha produït un
increment notable de la seguretat en el procés de
medicació mitjançant la utilització de les noves
tecnologies. No obstant això, hi ha obstacles importants per a
la seva acceptació, implantació i sostenibilitat. Al
fòrum de discussió del Center for Safety and Clinical
Excellence dels Estats Units, s’ha analitzat minuciosament la
qüestió, posant una atenció especial al seu impacte
en els sistemes de salut i a l’establiment de reptes de
futur.
|
|
La sociedad se transforma y plantea nuevas exigencias a los
sistemas de salud. En este cambio, la incorporación de la
tecnología es un aspecto clave para asumir retos. El informe
eHealth for a Healthier Europe, elaborado por el gobierno sueco en
colaboración con la agencia Gartner, ofrece resultados
reveladores sobre cómo la adopción de las nuevas
tecnologías ha contribuido a optimizar los recursos y a
reducir el gasto de cinco estados miembros de la Unión
Europea.
|
|
El sector empresarial ha tingut en compte les possibilitats de
desenvolupament comercial que ofereixen les noves eines
d’interacció social a Internet. Estudis recents
demostren que en l’àmbit hospitalari la seva
implantació pateix encara un retard considerable; posar en joc
prestigi, privacitat i confidencialitat desperta una certa
desconfiança en unes institucions sanitàries que,
tanmateix, tenen molt a dir en un terreny farcit
d’oportunitats de negoci.
|
|
L'ús i el desenvolupament de les noves tecnologies ajuda
a fer front a les conseqüències de diferents malalties,
com per exemple la pèrdua progressiva de la parla.
Anteriorment a que desaparegui la capacitat de modular sons de
forma intel·ligible, és possible registrar la pròpia
veu a fi de fer-la servir en el futur. Aquest article realitza una
descripció global de l'estat de l'art en relació amb la
síntesi de veu i incorpora les principals referències
disponibles al sector. Ofereix a més, una sèrie de
recomanacions per optimitzar el registre d'un banc de veus
destinades a tothom qui bé per necessitat, bé per
interès, necessiti o vulgui aprofundir en l'esmentat
àmbit de coneixement.
|
|
Durant centenars d'anys, la recepta escrita a mà ha sigut
l'únic mètode de comunicació entre metges,
farmacèutics i pacients. Avui en dia, les tecnologies de la
informació i la comunicació aplicades en aquest context
ofereixen bones oportunitats de desenvolupament. La
introducció de la recepta electrònica a
l'assistència sanitària ambulatòria ha demostrat un
impacte positiu en els processos de prescripció mèdica i
dispensació farmacèutica, i en la millora de la seva
seguretat, qualitat, eficiència i cost - eficàcia.
L'objectiu del present estudi es avaluar la qualitat de les
receptes electròniques, comparant la proporció de
receptes electròniques i de receptes no electròniques que
requereixen un contacte d'aclariment (corregir, completar o canviar
alguna dada) amb el metge prescriptor en el moment de la
dispensació.
|
|
Fins a dia d'avui, prendre un medicament ha significat esperar
pacientment a percebre els seus efectes. En un futur proper, la
comunió de les noves tecnologies i la medicina podria fer
possible el monitoratge dels efectes d'un medicament a temps real.
Una companyia biomèdica ha creat un sistema per incorporar
sensors minúsculs en certs medicaments. Aquests sensors
estaran connectats a un telèfon mòbil o a Internet a fi
de supervisar l'eficàcia del medicament a tota prova. Aquest
article descriu amb detall aquest tipus de píndoles, encara en
fase de prova, creades per l'empresa Proteus Biomedical, als Estats
Units.
|
|
El tractament avançat mitjançant l'ús d'imatges
mèdiques ha passat de ser un luxe a ser una necessitat en la
pràctica de la medicina. L'adopció de tècniques
sofisticades d'imatge 3D per part dels hospitals exigeix encara
diversos passos importants abans de poder considerar-se encertada.
Com qualsevol nou programa de l'hospital, el post-processament 3D
s'ha d'introduir amb un procés de planificació
estratègic. Ha d'incloure administradors, metges i
tecnòlegs per a dissenyar i executar un programa escalable
—que redueixi al mínim els costos inicials i proporcioni
alhora un servei de nivell superior. Aquest article resumeix els
passos per a la planificació, la posada en pràctica i el
creixement d'un programa avançat d'imatge mèdica.
|
|
La telemedicina és la prestació de serveis
d'assistència sanitària, per mitjà de les TIC, en
situacions en que el professional sanitari i el pacient (o dos
professionals sanitaris) es troben en llocs diferents. Els seus
beneficis van més enllà de la millora en
l'assistència als pacients i la contribució en
l'eficiència dels sistemes sanitaris. La telemedicina pot
suposar també una important contribució a l'economia de
la Unió Europea. La finalitat de la present Comunicació,
emesa per la Comissió Europea, és animar als Estats
membres i donar-los suport per afrontar els principals obstacles
lligats a l'ampliació de l'ús de la telemedicina,
aportant proves i dades que contribueixin a fer créixer la
confiança en aquests sistemes i la seva acceptació.
|
|
La digitalització dels registres mèdics i
l'aplicació de les tecnologies de la informació en
l'àmbit de la salut continuen generant un encès debat
entre els diferents actors implicats. El punt més polèmic
es troba a determinar l'evidència real de l'impacte dels
registres electrònics en la millora de l'atenció
mèdica. Això implica analitzar el nivell de complexitat
que suposa digitalitzar la informació mèdica i assegurar
una interoperabilitat entre centres, una atenció eficaç i
eficient i, en última instància, una menor mortalitat
dels pacients atesos. Bona part de l'estudi de The Economist es
centra en la realitat d'Estats Units, incorporant l'opinió de
distints experts. Entre les temàtiques tractades es troben: el
preocupant augment dels costos mèdics; la dificultat de dur a
la pràctica la digitalització i, per tant, de demostrar
els seus beneficis; les fases que han de portar-se a terme per a la
seva implantació; finalment, es determina el millor enfocament
per a les estratègies d'implantació.
|
|
Un dispositiu wireless pot ajudar a prevenir un infart de
miocardi? Les tecnologies de la informació i comunicació
(TIC) estan revolucionant l'assistència sanitària. Quan
s'ha d'actuar amb rapidesa, la tecnologia actual permet informar i
actualitzar en temps real al seu metge d'una crisi imminent des de
qualsevol lloc del planeta. Aquest post del bloc Singularity Hub
descriu les característiques d'un pioner dispositiu
cardiovascular sense fil, així com les seves implicacions en
la millora de l'assistència sanitària i la salut dels
pacients.
|
|
Sovint les malalties poc comunes són també les que
disposen de teràpies menys estandarditzades. Establir
sinergies entre especialistes en aquestes patologies pot ajudar a
combatre-les d'una manera més eficient. El següent
article, de HealthTech Wire, descriu els objectius i les
possibilitats de la plataforma europea Health-e-Child, una xarxa
tecnològica que interconnecta diverses institucions europees
per posar en comú les seves experiències en el tractament
de pacients pediàtrics.
|
|
Com es poden compartir coneixements radiològics a milers
de quilòmetres de distància? El coneixement i expertise
radiològic està distribuït molt desproporcionadament
a Europa. Mentre que certs països estan ben proveïts de
radiòlegs, d'altres pateixen una gran manca d'especialistes.
Per equilibrar la balança s'ha iniciat el projecte R-Bay, que
ofereix una plataforma tecnològica segura per a l'intercanvi
d'imatges DICOM, tant entre països com entre regions d'un
mateix país. A continuació es recullen les principals
qüestions en relació al projecte R-Bay a Europa,
tractades a l'entrevista realitzada per HealthTech Wire a Ulf
Anderson, director de marketing i desenvolupament de Carestream
Health ―empresa als Estats Units amb gairebé 8.000
treballadors a tot el món i dedicada a oferir serveis d'imatge
mèdica i dental, sistemes d'imatge molecular i sistemes
informàtics d'imatge.
|
|
El terme telestroke fa referència a l'aplicació de
la telemedicina per al tractament de l'ictus cerebral. Aquesta
modalitat facilita la cura de pacients amb ictus cerebral aguda en
els hospitals que tenen menys facilitats, per a ser tractats per
especialistes de centres especialitzats en aquest tipus de
malalties. En aquest article es descriu la tecnologia que fa
possible la telestroke, els professionals que han de ser inclosos
en un equip de consulta, les característiques d'una xarxa de
telestroke i el format d'una consulta típica als Estats Units.
A més, els autors parlen dels obstacles comuns per a la seva
pràctica —metges-legals, econòmics i de mercat.
També s'aborden les oportunitats de futur en la pràctica,
la recerca, i l'educació del telestroke.
|
|
La recerca i l’accés d'informació mèdica
a Internet tant de pacients com d'usuaris en general s'està
consolidant com un procés irreversible, eficient i d'alt valor
afegit. S'espera que aquest procés impacti significativament
en la provisió de serveis sanitaris a l’hora de situar
el pacient al centre o focus d'atenció del sistema mèdic,
habilitant-lo per conèixer totes les opcions possibles a fi de
prendre les millors decisions en la cura i la millora de la seva
salut. Aquest article especial publicat a The economist, advoca per
considerar aquelles eines englobades en el concepte de Web 2.0 com
a maneta de canvi davant els futurs reptes de l'àmbit
sanitari. D'una banda, permetran fer front a la cada vegada
més nombrosa població de pacients crònics del primer
món i, d'altra banda, ajudar els sistemes de salut dels
països del tercer món a abordar la lluita contra aquelles
malalties que actualment són mortals.
|
|
En el context actual, on les malalties cròniques afecten
més de 600 milions de persones a tot el món, on més
de mil milions presenten excés de pes i on el nombre de majors
de 60 anys arribarà a 1,2 milions el 2025, ha arribat el
moment d'utilitzar les tecnologies de la informació per
promoure una atenció sanitària personalitzada. En aquest
article es descriu la col·laboració entre IBM, Google i
Continua Health Alliance per desenvolupar un nou programari que
permetrà pacients i professionals sanitaris accedir i
compartir informació en temps real d'una forma ràpida i
senzilla. L'objectiu és avançar en l'àmbit de la
gestió personal de la salut i contribuir a la millora de la
salut i qualitat de vida.
|
|
L'envelliment de la població ha de suposar un repte per
al sector sanitari als països desenvolupats. Al Regne Unit es
preveu que l'any 2050 una de cada quatre persones superi els 65
anys. Moltes d'aquestes, en algun moment, arribaran a necessitar
una atenció crònica, que suposarà un increment en la
demanda d'un sistema de salut prou ajustat a dia d'avui. Per
encarar la qüestió, la sanitat nacional anglesa i les
autoritats locals necessitaran reconfigurar el sistema, posant
més èmfasi en l'atenció primària i en un
ús més efectiu de les tecnologies. Científics de
l'Imperial College London i del St. Mary´s Hospital a
Paddinton, estan explorant amb el robot RP6 el potencial d'integrar
la robòtica en la medicina i els processos quirúrgics.
Aquest article descriu els possibles beneficis dels robots
integrats a l'assistència sanitària i el seu esperat
paper en el futur.
|
|
Actualment, l'adquisició d'imatges mèdiques de gran
resolució permet al metge realitzar un diagnòstic
clínic més precís. El nombre de proves
radiològiques d'un pacient es molt variable, i la manera
d'emmagatzemar les imatges associades al pacient està canviant
gràcies a l'ús de les TICs. Avui dia, molts hospitals
treballen per digitalitzar totes les imatges mèdiques
obtingudes, la qual cosa facilita l'accés i, sobretot,
assegura estalvis significatius al sistema sanitari. En aquest
informe de la Canada Health Infoway, s'expliquen els resultats de
la recent avaluació realitzada sobre els beneficis que aporta
la digitalització de les imatges mèdiques. Segons aquest
informe, la digitalització no tan sols representa un estalvi
de costos, sinó també l'augment de la productivitat dels
professionals en serveis de radiodiagnòstic.
|
|
Els avenços en les tecnologies de la informació i
comunicació (TIC) obren un ampli ventall de possibilitats en
l’atenció sanitària, revolucionant alhora el
concepte d'atenció mèdica i la relació
metge-pacient. “My Health Manager”, servei ofert per
Kaiser Permanente als Estats Units, n’és un exemple ben
clar. En aquest article, Laura Landro, del The Wall Street Journal,
recull el testimoni de pacients i professionals sanitaris dels
Estats Units sobre el paper rellevant que estan jugant les TIC en
l'atenció mèdica. Destaca tant els avantatges de les
anomenades "teràpies informatives", com el seu principal
inconvenient: l’elevat cost que suposa la seva
implantació, difícilment assumible per les petites
organitzacions sanitàries.
|
|
La gestió de la informació pot convertir-se en un
aspecte diferencial entre les organitzacions sanitàries del
nostre entorn. Diversos estudis sobre l’adopció de noves
tecnologies de la informació (TI) mostren que avui en dia els
serveis en línia que ofereixen els hospitals són
pràcticament inexistents i que tampoc es consideren serveis
d'alta prioritat en la llista estratègica
d’implantació de noves TIs. En aquest article, la
presidenta de Margret\A Consulting, als Estats Units, afirma que la
implantació d'un portal per als pacients, a més de
proporcionar informació i formació en línia,
ofereixi la possibilitat de realitzar determinades accions
relacionades amb el procés assistencial, permetent optimitzar
la gestió dels hospitals amb beneficis tant per pacients com
per a metges i organitzacions sanitàries.
|
|
El tractament personalitzat per a un pacient depèn de la
seva condició i història mèdica. Aquest tipus de
tractaments ja s'estan impulsant, però per accelerar la seva
evolució és necessari un lideratge al més alt nivell
polític. La medicina personalitzada necessita una
renovació en diferents àmbits de les polítiques
públiques: la regulació governamental dels assaigs
clínics, els drets de propietat intel·lectual, la
privacitat, les pràctiques de concessió de
llicències i reemborsaments de l'assistència
sanitària; tots aquests adaptats a les exigències de la
medicina moderna. En aquest article, Edgard Abrahmans, director
executiu de la Coalició de Medicina Personalitzada
(Personalized Medicine Coalition), ens mostra la seva visió
sobre el panorama polític de la medicina personalitzada i la
seva viabilitat com a estratègia de negoci.
|
|
La ressonància magnètica és una modalitat
d'imatgeria mèdica que utilitza un camp magnètic i polsos
de radiofreqüència que provoquen que els àtoms
d'hidrogen que formen part del cos reaccionin a aquest camp, la
qual cosa permet l’obtenció d’imatges
d'òrgans i estructures del cos analitzades a l'ordinador. Un
estudi recent de la Universitat de York, al Regne Unit, va
demostrar que un nou mètode de transferència de gir
magnètic pot amplificar mil vegades la sensibilitat de les
imatges de ressonància magnètica (RMN). Això pot
significar que la informació sobre les estructures del cos
humà pot ser encara més detallada, més ràpida i
més barata. En aquest article de la revista Technology Review,
Michael Day parla sobre aquesta nova tècnica que pot
representar un salt tan revolucionari per a la medicina com va ser
el de la creació de la ressonància magnètica fa 30
anys.
|
|
L’ús extensiu de les tecnologies de la
informació en l’àmbit de la telemedicina —tot
i que encara no es realitza amb la celeritat que molts pacients i
professionals desitjarien— està més a prop del que
pot semblar. En aquest article es presenta una entrevista amb el
Dr. Michels —CEO de l’empresa Interactive Medical
Solutions i codirector de telemedicina del Centre de Medicina
Regional de Payson, a Arizona— on es donen algunes claus per
entendre com les eines de la telemedicina poden ajudar la comunitat
mèdica a superar els obstacles inherents a la provisió de
serveis mèdics en àrees rurals o aïllades.
|
|
El terme 'pacient expert', en anglès anomenat e-patient,
s'utilitza per a fer referència a un nou tipus de consumidor
dels serveis sanitaris, el qual fa ús d'Internet per recopilar
informació sobre una condició mèdica en particular.
El terme agrupa no només el pacient que cerca orientació
online, sinó també els seus familiars o amics que ho fan
per informar-se i ajudar-lo a superar la malaltia. A Espanya, l'any
2006, va començar la implementació del 'Programa pacient
expert', una iniciativa de la Fundación Educación, Salud
y Sociedad que té el suport d'institucions públiques i
privades en l'àmbit nacional i dirigit a pacients i als seus
familiars, cuidadors i professionals. En aquest article es presenta
una breu anàlisi del text publicat pel metge, però
també pacient expert, Tom Ferguson, d'e-patients.net, el qual
permet entendre com l'anomenat 'pacient expert' ha estat capaç
de transformar poc a poc el sistema sanitari actual.
|
|
Els líders de les tecnologies de la informació
sanitària tenen un nou repte. Fins fa poc, forces externes,
com ara les sol·licituds clíniques, les limitacions de
pressupost i les errades en els sistemes, eren els reptes més
grans. No obstant això, actualment el personal i la mà
d'obra dels líders de les tecnologies de la informació
(TI) sanitàries arriben a ser cada vegada més
difícils de gestionar, ja que abasten quatre generacions
diferents. En aquest article de Walt Zywiak, investigador de CSC,
consultora en sistemes informàtics a Waltham (Massachussets,
Estats Units), explica quins són els reptes principals per
disposar d’un equip multigeneracional als departaments de TI
dins el sector sanitari i com treure el màxim benefici i
potencial de cada membre de l'equip de treball. Zywiak creu que, a
més d'aconseguir benefici sobre el coneixement i
l’experiència dels professionals de TI que estan a punt
de jubilar-se, s'ha de sotmetre el personal a un alt entrenament
per aconseguir un sistema integrat en benefici del sistema sanitari
actual.
|
|
La imatgeria mèdica és una de les àrees de la
medicina que ha experimentat un creixement sobtat sobre el seu
ús en l'última dècada. És potser per això
que és una de les despeses mèdiques que més
ràpid ha crescut en els darrers anys als Estats Units, amb una
ràtio de creixement anual del 9%, quasi un terç més
que l'increment anual en despeses mèdiques generals
(aproximadament el 6%). Per aquesta raó, els gestors sanitaris
exigeixen, cada vegada més, dades basades en l'evidència
que justifiquin la utilització de diferents tipus de
tècniques d'imatgeria mèdica. Aquest article, de Jonathan
Batchelor, explica el valor de les diferents tècniques
d'imatgeria mèdica i el per què val la pena la seva
inversió dins d'aquesta àrea del sector sanitari i dels
assaigs clínics que donin suport als resultats.
|
|
La implantació de noves tecnologies als hospitals dels
Estats Units continua creixent per tal d'aconseguir digitalitzar
tant la prescripció com la història mèdica dels
pacients. Amb la finalitat d'aconseguir que aquesta
implantació tingui èxit, és necessari que els
professionals facin ús de les noves tecnologies i en tinguin
el coneixement adequat per arribar a comprendre l'impacte que
té l'ús diari de nous equips per a la seva feina. En
aquest article es fa una avaluació dels beneficis obtinguts a
partir de la implantació dels EMR (Electronic Medical Records)
en alguns hospitals dels Estats Units. La posada en marxa d'una
prova pilot al centre mèdic de la Universitat de
Califòrnia, a San Francisco, mostra com l'ús d'un nou
dispositiu mòbil utilitzat per infermeres té un gran
impacte en la millora del treball realitzat dia a dia i com el
pacient es beneficia amb aquest sistema rebent un tractament
més eficient i de millor qualitat.
|
|
Utilitzem les tecnologies de la informació (TI) com a
eina o com a meta? Un dels obstacles més grans per expandir la
utilització de les TI en l’àmbit de la salut
és un enfocament inadequat a l’hora d’adoptar-les.
El repte d’entendre les TI com una eina per millorar la
qualitat assistencial requereix una transformació dels
sistemes de salut com una entitat única, en lloc de,
simplement, computar-los. Els defensors de les TI haurien de
resistir-se a pensar que la tecnologia és capaç de
transformar sistemes defectuosos per art de màgia. Aquest
article ens presenta una ruta alternativa per adoptar amb èxit
les TI en els sistemes de salut.
|
|
En aquesta edició presentem una recerca realitzada de
forma conjunta per diferents autors en la qual s’analitza de
forma extensa i detallada l’estat de situació en
relació amb el conjunt d’estudis existents als Estats
Units sobre l’impacte de les tecnologies de la
informació en la millora de la qualitat,
l’eficiència i els costos del sector de la salut. Un
dels aspectes més significatius és el que s'exposa a les
conclusions de l’estudi, on hi ha un seguit de recomanacions
per superar les carències que s’han detectat: calen
més estudis i que aquests englobin més aspectes
d’anàlisi; cal definir i desenvolupar estàndards
que permetin descriure i comparar millor els estudis
d’investigació realitzats, i, finalment, cal aprofundir
també en aspectes com el de la interoperabilitat i els
registres electrònics de salut.
|
|
En anteriors articles s'ha destacat la importància de la
detecció primerenca de malalties com el càncer, per a la
qual les tècniques d'imatge mèdica com la
ressonància magnètica (MRI), l’ultrasò (3DUS),
la tomografia computada (CT), entre d'altres, exerceixen un rol
fonamental. Totes aquestes tècniques han tingut un gran
avenç tecnològic i conseqüentment la seva
"presència" als hospitals són la clau per brindar una
bona qualitat al pacient en els serveis sanitaris, detectar de
manera primerenca les malalties i oferir tractaments amb tecnologia
avançada. En aquest article es mostren els beneficis que
oferirà al pacient el nou acord entre l'Hospital Clínic
de Barcelona i la companyia Siemens Healthcare, el qual pretén
integrar l'ús del laboratori de diagnòstic, imatge
mèdica i els sistemes d'informació per tal de millorar el
maneig de la cura dels pacients.
|
|
Aquest mes continuem centrant l'atenció sobre els
avenços que es segueixen impulsant als Estats Units en
l'aplicació de les tecnologies de la informació a
l'entorn sanitari. L'article ens fa un recordatori de les
institucions —així com també de les funcions
concretes que desenvolupen— que treballen en pro de l'impuls
envers un model d'interoperabilitat entre oganitzacions
mèdiques i pacients. A la segona part de l'article l'autor
—Rod Piechwski— presenta l'estat de situació i
aquells aspectes que, segons la seva opinió, resten pendents
d'assolir.
|
|
La constant preocupació actual per obtenir millors
resultats i reduir els costos derivats de l'assistència
sanitària impulsen el gegant americà Wal-Mart a posar en
marxa una iniciativa digital que ajudarà a contenir el cost en
l'assistència sanitària. Wal-Mart, en
col·laboració amb Dossia, una organització sense
ànim de lucre que compta amb la participació de grans
companyies americanes com Wal-Mart, Intel, AT&T,
llançarà a començament de 2009 una iniciativa
digital perquè els seus empleats puguin emmagatzemar,
descarregar i emplenar els formularis de salut requerits per
atendre una consulta mèdica. Com a resultat d'aquest
programa, el pacient no sols rebrà una millor atenció
sanitària, sinó que, a més, s'estalviarà temps
en les consultes mèdiques. El continu avenç de les TIC
permetrà Wal-Mart aprofitar-se dels beneficis d'aquesta
iniciativa, preservant a tothora la privacitat del pacient.
|
|
Els canvis tecnològics en la gestió
d'informació sanitària alteren la forma en la qual els
pacients i els proveïdors de serveis sanitaris mantenen, usen,
controlen i revelen informació mèdica. Això ha
portat com a conseqüència un increment en la
implementació de la història mèdica electrònica
personal (PHR per les seves sigles en anglès) en tots els
hospitals d'Europa, els Estats Units i altres països. Si
aquesta implementació té èxit, els esforços
realitzats fins ara per moltes companyies podrien transformar el
sistema sanitari. Tanmateix, l'increment en la implementació
de la PHR pot representar una oportunitat per revolucionar el
sistema sanitari, però també un risc si la
informació mèdica perd confidencialitat. En aquest
article de l'Associació Americana d'Advocats especialitzats en
temes sanitaris es presenta una anàlisi dels problemes que
poden sorgir amb l'increment en l'ús i l’adopció de
les PHR.
|
|
En el context actual, els adults que romanen hospitalitzats
llargs períodes de temps poden arribar a sofrir els efectes
negatius de la rígida rutina hospitalària, tals com:
desmotivació, convalescència emocional, aïllament,
etc., així com els posteriors problemes en la reinserció
a la vida normal i laboral. Aprofitar aquestes estades
hospitalàries per desenvolupar noves capacitats i millorar
l'estat d'ànim i ocupació d'aquests pacients és
l'objectiu principal del projecte que es presenta en aquest
article. eHospital, un projecte europeu pilotat durant els
últims tres anys, ha posat de manifest el gran potencial de
les TIC en aquest àmbit acostant, a través de programes
informals d'aprenentatge electrònic, l'aprenentatge a aquests
pacients i dotant-los de nombrosos beneficis.
|
|
En els darrers 18 mesos, legisladors dels Estats Units
d'Amèrica han introduït més de 370 lleis
relacionades amb les tecnologies de la informació al sector
sanitari. D'aquestes lleis, 132 van ser promulgades en sis estats
d'aquest país. Això és un clar exemple de com, cada
vegada més, s'està apostant per legislar la
informatització de tot el sistema sanitari. En aquest article
es descriuen breument els esforços dels legisladors als Estats
Units per promoure la idea de l'expansió i l’accés
a la cura de la salut i així fer els serveis sanitaris
assequibles a tot aquest país. Mes enllà d'això, la
importància d'aquest article rau en el fet entendre l'impacte
que té la feina dels gestors i legisladors per aconseguir que
al sector sanitari es puguin optimitzar al màxim els serveis
utilitzant les tecnologies de la informació, així com
també millorar-ne la qualitat.
|
|
En aquest article, el Dr. Jason Bhan del Medical College of
Virginia i cofundador de Ozmosis, es presenta una
anàlisi de l'impacte de la coneguda Salut 2.0, la qual
té actualment més de 60 milions de consumidors als Estats
Units. Tots aquests consumidors fan servir les xarxes socials,
blocs o vídeos per interactuar i compartir les seves
experiències en línea.
La importància d'aquest article es basa a conèixer com el consumidor dels serveis sanitaris està canviant dia a dia el sistema, a més de la gran influència que té el pacient sobre la forma en què s'ofereixen els serveis, els quals evolucionen a causa de l'impacte que ha tingut l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TICs) al sector sanitari. |
|
Els mitjans socials a Internet permeten cridar l'atenció
i educar els consumidors i proveïdors en la cura de la salut.
Aquest moviment, conegut com a Salut 2.0, pot ser definit com a
ús d'aplicacions socials i la seva capacitat per promoure la
col·laboració entre pacients, assistents, professionals
de la medicina i altres actors de la salut. Dins l'àmbit de la
Salut 2.0 pacients crònics comparteixen les seves
vivències amb d'altres pacients. Es tracta d'una
experiència satisfactòria no només pel suport
emocional, sinó també pel coneixement clínic que
adquireixen quan interactuen amb
PatientsLikeMe (pacients com jo) de la comunitat virtual. Els metges es troben en línia per compartir dilemes sobre casos difícils i solucions efectives. En aquest article apropem la mirada a la Salut 2.0 sobre, qui l'està usant? de quina manera? amb quin impacte? com s’hi poden implicar les organitzacions? Finalment, mirarem cap a un horitzó més llunyà, on la Salut 3.0 s’esdevindrà. |
|
En articles anteriors s'han presentat els avantatges que
representen les diferents tècniques d'imatge mèdica com a
eina de prevenció i detecció primerenca de malalties com
el càncer. A més de ser tècniques de prevenció
i tractament, aquestes tècniques, com la ressonància
magnètica (MRI, per les seves sigles en anglès) o
ressonància magnètica funcional (fMRI) són una
potent eina en el camp de la neurociència. En aquesta
àrea, el desenvolupament tecnològic permet obtenir una
imatge del cervell i del seu patró d'activitat.
Però què passaria si fos possible llegir la ment del pacient i els seus pensaments exactes a través d'aquests patrons d'activitat? Quines serien les conseqüències i aplicacions d'aquest desenvolupament tecnològic? En aquest article es presenta un resum del podcast Discovery, de la British Broadcasting Corporation (BBC), en el qual Pamela Rutherford explica com els ràpids avenços en les tècniques d'escaneig del cervell han començat a obrir una finestra dels nostres pensaments més íntims, a predir les nostres intencions i a interpretar el significat del que pensem. |
|
Any rere any, de forma estacional, apareixen els ja coneguts
símptomes de la grip que afecten milions de persones de tot el
món. Us imagineu poder detectar ràpidament els brots
d'aquesta epidèmia i poder-ne controlar l'afecció
mitjançant Google? Us imagineu poder aplicar el mateix sistema
a altres infeccions massives?
En aquest article, es descriu la iniciativa Google Flu Trends (Tendències de Grip de Google), una aplicació desenvolupada en col·laboració amb el Centre de Control de Malalties (CDC) d'Atlanta (EUA) que permet, en qüestió de minuts, identificar els brots de la grip a partir de les recerques realitzades pels internautes en relació amb aquest virus. Una vegada més, es posa de manifest com el continu desenvolupament en les tecnologies de la informació té un gran impacte en el camp de la salut i com aquest desenvolupament pot beneficiar milions de pacients. |
|
Un dels molts objectius de l'e-Salut és que, ni la
distància geogràfica ni el temps, constitueixin una
barrera que impedeixi assolir una atenció mèdica de
qualitat: l'accés a un determinat metge especialista, a una
guia mèdica, a la mateixa informació clínica del
pacient, a l'autorització d'un cobrament, etcètera, es
veuen potenciades pel desenvolupament paral·lel de les
targetes intel·ligents, les xarxes sense fil, els ordinadors
de mà, els dispositius de braçalet que monitoritzen
senyals vitals, entre molts altres dispositius. D'aquesta forma,
els esmentats serveis es fan accessibles tant als pacients com als
proveïdors de salut en qualsevol lloc i en qualsevol
moment.
Aquest article contextualitza l'evolució de les cures de salut des d'un model centrat en l'atenció metgessa episòdica (és a dir, que el pacient és atès en resposta a una problemàtica concreta de salut) i en un model d'atenció preventiva integral i continuada que, a més, es basa en eines Web 2.0 i tecnologies similars per millorar l'accessibilitat als diferents serveis disponibles d‘e-Salut. |
|
Una de les característiques més importants que ha de
tenir un nou sistema informàtic per ser útil i eficient
dins el sistema sanitari és la interoperabilitat. En el cas
concret dels historials mèdics electrònics (EMR), la
manca de l'esmentada interoperabilitat els resta utilitat i provoca
que els metges continuïn utilitzant una varietat i barreja
entre paper i sistemes electrònics per entrar i recuperar
dades d'un pacient. Aquesta rutina, combinada amb la naturalesa
complexa del sistema sanitari, pot donar peu a una infinitat
d'errors.
Aquest article de l'empresa Siemens Medical Solutions descriu la importància de la interoperabilitat dels sistemes informàtics, els errors mèdics que comporta la manca d'aquesta i l'estalvi que implicaria al sistema de salut un sistema interoperable, àgil i ben connectat entre tots els seus usuaris. |
|
En aquest article es presenta una guia publicada per la
Infoway
Standards Collaborative, la qual pretén ser una eina de
referència per entendre el funcionament i els fonaments dels
estàndards de la informàtica i la seva interacció en
el dia a dia amb la cura de la salut.
Els estàndards d’aquesta guia estan definits en blocs per a l’intercanvi d’informació, que és essencial per a la interoperabilitat dels historials mèdics electrònics. A més de millorar la cura del pacient, el seguiment dels estàndards comporta beneficis per al pacient, els prestadors de serveis sanitaris i proveïdors, els quals s’aborden en aquest document. La guia també emfatitza sobre els beneficis dels EHR, incloent-hi la integració dels sistemes informàtics en els grans sistemes sanitaris, així com la definició del procés d’aprovació dels estàndards. Aquesta guia, a pesar de tractar solament el cas de l’àmbit canadenc, resulta útil ja que mostra la importància que té la interoperabilitat dels historials mèdics, imprescindible per a l’aplicació d’aquests arreu del món. |
|
En la lluita contra el càncer les noves tecnologies
d'imatge mèdica juguen un paper important, on la decisió
entre un tractament o un altre i el temps requerit que aquest
comporta són factors crítics. La detecció primerenca
i el diagnòstic són sols el començament però,
en aquests temps, el desenvolupament de les tecnologies brinda la
possibilitat d'un gran nombre d'opcions de tractaments per a cada
pacient —l'anomenat tractament personalitzat—, la qual
cosa representa un clar avantatge per als pacients en la seva
lluita per sobreviure a la malaltia.
En aquest article de la revista Password, de l'empresa Philips, es descriu quins són els avantatges de les tècniques d'imatge mèdica per a la detecció i planificació d'un tractament personalitzat. Aquestes tècniques d'imatge mèdica presenten, tanmateix, limitacions que requereixen encara més investigació per fer que el pacient tingui el tractament adequat sense necessitat d'invertir massa temps en aquest procés. A més, l'article presenta, en ordre cronològic, l'avenç de les tecnologies d'imatge mèdica des de la primera tècnica (raigs-X) creada el 1895. |
|
La recerca i el desenvolupament (R+D) de nous productes i
serveis al sector sanitari requereix no només una gran
inversió de recursos materials, sinó també
tecnològics que ajudin a fer el treball de l'investigador
més eficient. En articles previs , s'ha esmentat ja la
importància de les tecnologies de la informació i les
comunicacions (TIC) al sector sanitari, particularment en els
historials clínics, recepta electrònica i imatge
mèdica. Aquestes TIC són també presents en
investigació i desenvolupament de nous medicaments i altres
estudis realitzats per les indústries
farmacèutiques.
En aquest article, es presenta un exemple del paper de les TIC en la investigació de nous medicaments i de com facilita el maneig d'una gran quantitat de dades i l'execució d'anàlisis computacionals molt sofisticats. A més, es presenta un resum del procés d’R+D de medicaments i les aplicacions informàtiques que s'utilitzen en cadascuna de les etapes. |
|
El paper del farmacèutic comunitari ha canviat
radicalment al llarg de les últimes dècades, deixant de
ser un acurat mesclador d'ungüents i medicines a ser un
professional capaç de proporcionar l'atenció
farmacèutica requerida pel ciutadà. Aquesta canvi tan
radical es deu a diverses causes que van des de la redefinició
de les activitats desenvolupades pels professionals de
farmàcia fins als impactes causats per l'ús de les
Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) en
l'execució d'aquestes activitats. En aquest article el conjunt
d'autors analitza, a través d'un estudi qualitatiu realitzat
al costat de farmacèutics comunitaris, els impactes de la
tecnologia de prescripció electrònica (e-Rx, en
anglès) sobre la professionalització del paper del
farmacèutic.
|
|
Aquest interessant article del Medical Imaging & Techonology
Alliance ressalta el rol de la imatgeria mèdica en els
processos clínics actuals. Els autors aconsegueixen
submergir-nos en un escenari ric i variat amb una àmplia gamma
de patologies en les quals la imatgeria mèdica ha causat
revolució.
La disseminació de les tècniques d'imatge s'ha traduït tant en reducció de costos, com en augment de la supervivència i qualitat de vida dels pacients. Malgrat els evidents avantatges proporcionats per la imatgeria, les companyies d'assegurances de salut tendeixen a restringir i controlar excessivament la seva cobertura. Els autors denuncien aquest comportament i opten per realçar els avantatges econòmics generats per la pràctica oportuna de les tècniques d'imatge. En primera instància, poden reduir significativament les cirurgies innecessàries i reemplaçar-les per processos mínimament invasius. Gran varietat de modalitats d'imatge entren en joc per fer ressaltar adequadament el valor de les tecnologies d'imatge en la cura del pacient d'avui. |
|
Una de les temàtiques més recurrents en l'àmbit
de la salut és la del paper que hi poden exercir les
tecnologies de la informació.
Entre els diferents exemples que podem trobar, destaca el Pla estratègic per a la coordinació federal de les tecnologies de la informació en l'àmbit de la salut l'objectiu central del qual és el d'accelerar la interoperabilitat entre tecnologies com a mitjà per millorar la salut i aconseguir una atenció mèdica centrada en el pacient. També cal fer referència a totes aquelles experiències que pretenen intercanviar o fer accessible la informació clínica d'un centre hospitalari a la resta de metges del seu entorn extrahospitalari, a fi d'habilitar els metges que puguin revisar a l'hora del tractament un registre mèdic el més complet possible. Aquest article se centra a explorar les possibilitats d'interconnexió entre un hospital i la xarxa de metges que operen en un entorn ambulatori i, alhora, els factors que condicionen l'elecció de les diferents opcions. |
|
En edicions anteriors s'han presentat articles relacionats amb
l’e-Health, que com se sap ha representat una
transformació a la pràctica sanitària. Avui en dia
hi ha un gran nombre de portals d'Internet dedicats a
l’e-Health, cada un d'ells amb elements que els
caracteritzen pels seus continguts i que varien en el seu grau
d'especialització. En aquest article es presenta un estudi del
Grup Garner Insurance
Services, que ha identificat 5 nivells de desenvolupament de
l‘e-Health. Aquests nivells s'han determinat d'acord
amb l'evolució que han experimentat els portals d'Internet,
l'anàlisi dels elements que els formen i què és el
que els ha portat a moure's d'un lloc a un altre.
|
|
Una de les tendències en noves tecnologies dins el
sistema sanitari del 2008 publicades per la Fundació TicSalut
és el desenvolupament de la genètica, que constitueix un
pas cap a la medicina personalitzada.
Però, què és la medicina personalitzada? Quins són els principals canvis que implica en el sistema sanitari i quin el suport que necessita per créixer? La medicina personalitzada depèn de l'anàlisi molecular i cura proactiva que requerirà suport als diversos canvis que es presentin. Aquests inclouen un canvi en l'educació dels futurs metges, de nous sistemes d'informació sanitaris, de legislació per protegir-se contra la discriminació genètica, així com companyies d'assegurances que cobreixin sofisticades proves de diagnòstic molecular. En aquest article de la Personalized Medicine Coalition (PMC) experts en el tema es qüestionen sobre la importància de la medicina personalitzada i sobre si aquesta serà una tendència dominant o tan sols una fase passatgera. Ens presenten els seus beneficis i limitacions i esbossen un escenari realista de la seva evolució. |
|
En aquest article es presenta un breu resum del document
Mapa de Tendències de les Tecnologies de la Informació i
Comunicació (TIC) en els serveis de salut de Catalunya,
presentat el passat 3 de juliol de 2008 per la Fundació
TicSalut. Al document presentat es destaquen les 10
tendències més importants de l’any 2008. Joan
Cornet, president executiu de la Fundació TicSalut, va agrair
la participació de tots els directius sanitaris i responsables
per aconseguir els objectius del Pla estratègic.
|
|
Aquest article descriu les conclusions obtingudes a partir
d’una sessió de treball amb membres de l’Institut
d’Investigació en Salut de la consultora
PricewaterhouseCoopers (Health Research Institute) i
d’un grup de líders que pertanyen a diversos àmbits
del sector sanitari. El grup es va reunir amb la finalitat de
debatre sobre les possibilitats d’innovar en salut i
plantejar propostes concretes en aquest sentit.
Les principals conclusions que van sorgir d’aquest debat són primordialment que la difusió de les innovacions al sector sanitari requereixen amb freqüència la cooperació i col·laboració de més d’un sector. Tots els participants són conscients de les oportunitats per a la innovació i estan disposats a participar en els canvis que es requereixin. Tanmateix, mostren una gran frustració a causa del retard per adoptar els canvis que la innovació comporta. |
|
Fa 5 anys, Allina Hospital &
Clinics es va proposar convertir el seu sistema d’11
hospitals en un sistema comú d’historials mèdics
electrònics (EMR). Després de la inversió de 250
milions de dòlars, Allina va aconseguir la seva meta
d’“Un pacient, un historial mèdic”. El
projecte, anomenat Excellian Project, agrupa 11 hospitals i 70
clíniques que ara comparteixen una base de dades comuna en la
qual hi ha el conjunt de les principals aplicacions, com: la
gestió de farmàcia, arxiu d’imatges, registre,
planificació i facturació. En aquest article Gary
Baldwin, editor en tecnologia de HealthLeaders
Magazine, presenta l’experiència d’Allina
Hospitals & Clinics, que va aconseguir significatius
beneficis durant la implantació d’EMR. A l’article
es relaten les lliçons apreses durant el procés
d’implantació del projecte, el qual va costar molt
més que diners.
|
|
El procés de provar la seguretat i l’eficàcia
de nous medicaments és costós i complex per a les
companyies farmacèutiques. Una prova o assaig clínic pot
arribar a costar milions de dòlars i requereix la
coordinació de molts pacients, metges i agències
reguladores durant un període de fins set anys. Hi ha molt en
joc no solament perquè les companyies farmacèutiques
gasten al voltant del 10 % dels seus pressuposts operatius en
aquests assaigs, sinó també perquè obtenen enormes
beneficis en ser els primers a posar al mercat un nou tipus de
fàrmac. Aquest article descriu alguns dels problemes
enfrontats per les companyies farmacèutiques per incrementar
la productivitat del procés d’assaigs clínics i
algunes de les iniciatives que han estat preses per millorar la
productivitat, com també la forma en la qual els sistemes de
Tecnologia de la Informació i Comunicació (TIC) estan
involucrats en aquest procés.
|
|
Aquest document constitueix la sinopsi del Pla estratègic
per a la coordinació federal de les tecnologies de la
informació en l'àmbit de la salut i presenta aquells
factors considerats clau en relació amb l'avenç de les
esmentades tecnologies als Estats Units d'Amèrica. L'objectiu
central de l'esmentat pla consisteix a accelerar la
interoperabilitat entre tecnologies com a mitjà per aconseguir
les millores en salut i en les cures, i en l'atenció
mèdica centrada en el pacient.
El pla descrit conté un conjunt d'iniciatives que s'espera que indueixin a una dinàmica de canvi, en sintonia amb l'evolució de la Xarxa Nacional d'Informació de Salut, i especialment a partir de la segona meitat del seu període de vigència (2010-2012). |
|
La tecnologia ha estat part de l'entorn hospitalari durant
dècades, però sols ara els hospitals han començat a
utilitzar la tecnologia digital per millorar les comunicacions
entre metges i infermeres, disminuir la probabilitat d'errors de
medicació i augmentar la qualitat de l'atenció prestada.
Aquest article descriu com la tecnologia digital ajuda a millorar
la qualitat de l'atenció al pacient i la reducció de
costos per mitjà dels sistemes informàtics i de la
transformació d'instal·lacions convencionals en
instal·lacions digitals.
|
|
En els últims anys, és comú llegir o sentir
parlar sobre eHealth (eSalut), un mot recent a Europa i a la resta
del món, el qual va aparèixer en la literatura al voltant
del 1999. Va ser durant principis dels anys 90 que va començar
la revolució de les tecnologies de la informació i amb la
qual la eHealth es va convertir en una realitat. La eHealth no tan
sols té a veure amb innovacions tecnológiques, sinó
també amb un canvi a la práctica diaria de la cura de
salut que involucra a metges i pacients.
Aquest informe presentat per la Comissió Europea té una gran importància perquè examina les qüestions legals que cal tenir en compte per a una correcta adopció de noves tecnologies en la cura de la salut. |
|
Aquest article presenta un estudi que té com a finalitat
l'entesa dels factors que influeixen l'aplicació del
coneixement científic per a una implementació òptima
de la e-Salut dins del sistema sanitari. L'esmentat estudi
permetrà identificar els factors que influeixen l'ús
d'evidència científica i altres tipus de coneixement pels
decision-makers que estan involucrats en el planejament,
finançament, implementació i avaluació de projectes
e-health. Es van dur a terme entrevistes amb promotors, managers i
metges per identificar els factors que influeixen la producció
i aplicació de coneixement científic. L'estudi es va
realitzar a la província de Québec, Canadà i va ser
publicat l'abril de 2008.
|
|
Amb la implementació de la prescripció mèdica
electrònica (EP, per les seves sigles en anglès) com a
part de les noves tecnologies aplicades al sector sanitari, s'ha
qüestionat la qualitat de la prescripció utilitzant un
sistema electrònic. Malgrat que es coneix que la
prescripció electrònica redueix els errors de
prescripció en hospitals dels Estats Units, se sap poc sobre
la qualitat de prescripció o la seva efectivitat en els
hospitals del Regne Unit, on la prescripció i suplement de
medicaments són molt diferents.
En aquest article es presenta un estudi realitzat per investigar els efectes de la prescripció electrònica en la qualitat de prescripció en un hospital del Regne Unit. L'estudi demostra que l'EP millora la qualitat de la prescripció en reduir els errors de prescripció i les intervencions dels farmacèutics. Els autors també descriuen nous tipus d'error en la prescripció i fan recomanacions sobre com treballar amb sistemes electrònics similars per maximitzar la seguretat del pacient. |
|
A causa del ràpid augment de l'ús de serveis
d'imatgeria mèdica, els programes de salut es centren a
administrar correctament l’ús, el manteniment i la
seguretat dels pacients. Aquestes estratègies cobreixen
diverses àrees, des d'informar el personal mèdic sobre
indicacions clíniques d'utilització fins a establir
requeriments d'acreditació del personal i els equips. Malgrat
la reacció negativa dels metges contra un servei sanitari
gestionat en els anys 90, els programes sota desenvolupament
pretenen incloure requisits poc invasius i laboriosos per als
metges. Tanmateix, alguns membres del personal clínic veuen
aquests requeriments com a agreujants i com un obstacle per tenir
cura dels pacients. Depenent del resultat en l'àrea
d'imatgeria, aquests plans de gestió poden expandir-se a
altres àrees de ràpid creixement.
|
|
El present article es centra en la presentació d’un
model per a la millora del rendiment dels organismes en el context
sanitari. Aquest model especifica els requeriments que s'haurien de
seguir per tal d'arribar a determinats nivells de qualitat, i
constitueix un punt de partida factible a l'hora de re-dissenyar
els processos i avaluar el progrés dels organismes de
l'àmbit de la salut. L'objectiu final no sinó aconseguir
fer evolucionar l'enfocament de la qualitat des d’accions de
mesurament cap a una millora proactiva d’aquesta. En
últim terme, i combinant un elevat nivell
d’informació amb la millora dels processos, es podria
arribar a aconseguir un enfocament personalitzat en la
provisió de cures, amb uns procediments de gestió
summament adaptats a les necessitats de cada individu.
|
|
Aquest article té com a objectiu comparar la
comunicació produïda entre metge i pacient en consultes
clíniques mitjançant la telemedicina o presencials. En
aquest estudi van participar cinc metges amb experiència en
medicina interna de 8 a 18 anys i vint pacients. Aquests pacients
van rebre consulta mitjançant telemedicina i de forma
presencial.
Els resultats d’aquest estudi demostren fonamentalment que els pacients van quedar satisfets amb aquella i que es van sentir obstaculitzats per les barreres de comunicació. D'altra banda, el volum d’informació mèdica recollida va ser estadísticament menor en consultes mitjançant telemedicina que en consultes presencials. Aquest estudi es va fer a l'Hospital Universitari de Gunma (Japó). |
|
La proposta d’implementació de noves tecnologies de
la informació per a la prescripció de recepta
electrònica als centres hospitalaris està donant un ampli
impuls durant els darrers anys per evitar errors mèdics i
millorar la qualitat d'atenció mèdica.
No obstant això, els errors mèdics es poden produir tot i tenint un sistema electrònic de prescripció. A aquest article es presenta un estudi per detectar i quantificar els errors de medicació produïts amb un sistema de prescripció manual comparats amb un sistema de prescripció electrònica. A aquest estudi es van analitzar i comparar els errors de medicació produïts durant el procés de transcripció mèdica, errors de transcripció i registre de l'Administració per al personal d'infermeria i error a la transcripció/validació per al farmacèutic. Durant el període de l’estudi es van detectar 3.908 errors en referència al tractament dels pacients i 129 en referència a les dades d’identificació d’aquests. |
|
Les tecnologies de la informació per a la salut (HIT, en
anglès) són un gran conjunt de tecnologies per a la
gestió i transmissió d’informacions sanitàries
per a consumidors, proveïdors, contribuents i tots els altres
grups que tinguin algun tipus d'interès en salut i cures per a
la salut. A causa del gran nombre i varietat de tecnologies
existents, aquest article descriu i explica les principals TIC que
es poden utilitzar en medicina, els beneficis i riscos de
implantació i el seu paper dins el sector sanitari en el
futur.
|
|
La finalitat d'aquest article és remarcar la
importància de la convergència entre les comunicacions i
l’administració electrònica en el camp de la salut.
L'escrit examina com s'han de fer servir eficaçment
ambdós mecanismes per tal d' aconseguir canvis a la salut de
la població, especialment en els països subdesenvolupats.
Encara que aquests països no disposen d'un fàcil
accés a les tecnologies, no limita al fet que aquesta es pugui
utilitzar per governar els sistemes d'e-Salut (e-Health),
assegurant a la vegada que la informació sanitària es
distribueixi de la forma més eficaç i eficient entre la
població que la necessita.
|
|
La necessitat actual de mantenir de forma continuada
l’excel·lència en la competència professional
i les dificultats de molts professionals per absentar-se del lloc
de treball, desplaçar-se o assumir els costos econòmics
que suposa l’aprenentatge presencial, converteixen a la
Telemedicina en un mitjà idoni en la realització
d’aquestes pràctiques formatives. En aquest article es
descriuen les aplicacions i desenvolupament que estan esdevenint a
l’àrea de Telemedicina i els esforços de la
Comunitat Europea per integrar-los en tots els sistemes sanitaris
dels països membres.
|
|
La importància de l’èmfasi a l’hora de
proveir informació correcta a la persona correcta i en
qualsevol moment va fer que la indústria de
l’atenció a la salut als EUA comencés a
encaminar-se als sistemes d’historial mèdic
electrònic (EHR, en anglès). Es va fer evident que els
sistemes d‘historial mèdic en format paper no tenen
capacitat de proveir als cuidadors amb tota la informació que
ells necessiten sobre els pacients, de manera que sigui possible
utilitzar-la.
Els estudis demostren que els sistemes d‘historial mèdic electrònic poden reduir els costos d’atenció a la salut fins a 81 milions de dòlars l’any, a més de millorar la qualitat de l’atenció a la salut. Des del punt de vista financer, sembla que hospitals i consultoris mèdics ja estan adoptant sistemes d’historial mèdic electrònic. No obstant això, alguns petits hospitals i consultoris mèdics segueixen molt per darrere en el procés d’adopció dels sistemes de historial mèdic electrònic, creant una divisió digital. |
|
Actualment, els esforços per aconseguir un sistema
informàtic d’historial mèdic uniforme a tot Europa
ha fet emergir el desenvolupament de noves tecnologies de la
informació per tal d’aconseguir aquest objectiu.
Aquest article descriu una plataforma informàtica de control d’historials mèdics personalitzats que ofereixen aplicacions dels historials mèdics personalitzats, PCHR per les seves sigles en anglès. |
|
L’estudi presentat analitza la interacció entre el
canvi entre valors culturals i els canvis tecnològics en el
sistema de salut de Catalunya. L’estudi es divideix en 5
parts, que contenen 1) l’anàlisi de les pàgines web
relacionades amb la sanitat a Catalunya, 2) l’estudi de
l’ús d’Internet en temes relacionats amb salut
entre la població, associacions de malalts i professionals del
sistema sanitari, 3) un treball de camp sobre programes pilot
conduïts pel govern de Catalunya en diferents hospitals per
integrar electrònicament l’historial mèdic dels
pacients, 4) un estudi de les implicacions que tindria la
introducció de sistemes informàtics per al maneig i
control d’hospitals i centres d’atenció
primària (CAP) a Catalunya, i per últim, 5) un estudi
dels efectes que tindria la introducció de noves tecnologies
informàtiques en un dels principals hospitals de Catalunya:
l'Hospital Clínic de
Barcelona.
|
|
Aquest article tracta les problemàtiques relacionades amb
el treball interdisciplinari, necessari en el disseny i
l’avaluació de les aplicacions en e-salut. El document
fa un èmfasi especial en les relacions entre els professionals
que desenvolupen el programari i els investigadors en tecnologies i
sistemes de salut. Segons l’autora, les diferències de
llenguatge i cultura entre aquests dos grups professionals,
ambdós implicats en el disseny i l’avaluació de
sistemes i serveis d’e-salut, són a la base d’una
problemàtica que dificulta una implantació més
generalitzada d’aquests sistemes i serveis.
|
|
En aquest document es presenta un estudi sobre les necessitats
i les estratègies prioritàries per aconseguir un sistema
d'e-salut homogeneïtzat a tot Europa. L'estudi va ser elaborat
per l'equip eHealth ERA
per a la Unió Europea (UE). El document assenyala que els
serveis sanitaris dels països membres de la UE representen una
part essencial de la infraestructura social d'Europa i es per
aquesta raó que es de gran importància establir
prioritats per a millora'ls fent ús de les noves tecnologies
de la informació i comunicació (TIC).
|
|
L’article descriu un nou sistema electrònic
desenvolupat a Suècia, basat en plantilles
(“templates”), que serveix no només per compartir
dades dels pacients, sinó també per ajudar a millorar la
qualitat de les dades arxivades. Aquest nou format permet
emmagatzemar de manera homogènia els historials clínics
electrònics dels pacients, que podran ser reutilitzats per a
qualsevol estudi clínic. Aquest nou sistema electrònic de
plantilles ajudarà a evitar l’heterogeneïtat del
format la mala qualitat de les dades clíniques.
|
|
La visió holística sobre la seguretat del pacient
té molta incidència en l’organització i la
gestió dels serveis sanitaris, així com en els riscos per
a pacients i ciutadans implicats en els sistemes sanitaris.
D’acord amb aquesta visió, l’estudi tracta de
l’optimització de la seguretat del pacient i la millora
de la qualitat del servei als ciutadans en tot el sistema de salut
(mitjançant la promoció de la salut i prevenció de
les malalties, cures personalitzades de salut, bones
pràctiques en intervencions mèdiques, cures a llarg
termini, investigació clínica i formació i
educació.
|
