Com pot ajudar la telemedicina a la
prestació d'una atenció sanitària integrada?
| L’assistència mèdica a distància redueix costos i allibera els professionals de la sobrecàrrega de feina. Un informe de l’Oficina Europea de l’Organització Mundial de la Salut analitza diverses pràctiques de telemedicina a Europa: monitoratge de malalts amb problemes cardíacs, comunicació a distància entre professionals, sistemes de registre únic de dades mèdiques, anàlisi de paràmetres vitals des del domicili, etc. Encara queda algun obstacle per superar abans que s’aconsegueixi un ús generalitzat d’aquestes tecnologies, tot i així les experiències dutes a terme fins a dia d’avui no deixen de demostrar-ne l’eficàcia. |
En els últims anys, l’avenç
de les TIC ha ajudat de forma decisiva al desenvolupament
d’una assistència sanitària integrada. Els serveis
mèdics a distància o telemedicina és on més
incidència ha tingut. La millora de les condicions de vida i
el descens progressiu de la taxa de natalitat han provocat un
progressiu envelliment de la població a Europa.
D’aquesta manera, s’han vist incrementades també
les malalties cròniques relacionades amb l’edat, com la
demència i certs tipus de càncer. Altres malalties
reflecteixen l’impacte del canvi d’estil de vida
(nivells més elevats d’obesitat i sedentarisme), com ara
la diabetis i algunes malalties cardiovasculars. Es tracta de
pacients necessitats de cures contínues, per als quals la
telemedicina i especialment els sistemes de seguiment a
distància poden ser de gran ajuda.
No obstant això, la implantació d’aquestes noves tecnologies presenta diversos problemes: la selecció de pacients per a determinats tipus de prestacions l’ús de les quals encara no s’ha normalitzat, la privacitat de les dades mèdiques i de la seva gestió, la transparència en els processos, el consentiment informat del pacient, etc. No existeix un marc legal adaptat a les peculiaritats dels nous serveis, ni una normativa professional consensuada. Fins ara només es pot parlar d’aplicacions concretes on s’han utilitzat les noves tecnologies amb diferents objectius. Comparant els diferents codis d’actuació adoptats en aquests casos, es poden identificar les millors pràctiques a fi de facilitar una reforma legislativa coherent sobre el tema. Sense unes garanties de seguretat, ni els usuaris ni els professionals estaran disposats a obrir-se a l’ús de les noves tecnologies.
Un altre obstacle que cal superar és la reticència al canvi dels professionals i la poca capacitat d’innovació de les organitzacions on treballen. Si les parts interessades participen activament en la reforma, es desenvolupa un sentit de propietat sobre els resultats, que al seu torn facilita l’adopció de noves estructures. D’altra banda, la inversió necessària en equipament i formació dels professionals pot frenar les aspiracions de modernització dels centres sanitaris, restringits pels seus pressuposts. Malgrat tots aquests obstacles, diverses aplicacions de telemedicina a Europa han demostrat la seva eficàcia en millora de l’atenció al pacient i en la reducció de costos:
Dinamarca. Integració entre hospitals i centres d’atenció primària
Quan a Dinamarca un pacient ingressa en un hospital es notifica automàticament amb un missatge a les autoritats locals competents en atenció mèdica a domicili. Quan el pacient és donat d’alta, s’envia automàticament un altre missatge amb totes les cures que necessita. S’informa igualment el metge de família, amb un document electrònic, a fi que pugui organitzar el tractament mèdic o pla de rehabilitació més adequat per al pacient.
Andalusia, Espanya.
Un sistema únic de registre de dades: Diraya Diraya és un sistema de registre electrònic d’històries clíniques, accessible a tots els proveïdors d’atenció mèdica, en qualsevol moment i des de qualsevol punt d’Andalusia: hospitals, centres d’atenció primària, farmàcies. Des del 1999 s’han centralitzat més de 1.000 bases de dades. S’han reduït en un 15% les visites de pacients amb malalties cròniques a metges generalistes, i en un 10% l’absentisme en consultes de metges especialistes.
La Llombardia, Itàlia.
Una xarxa telemàtica per connectar usuaris i proveïdors Aquesta xarxa ofereix serveis especialitzats de telecardiologia a pacients en condicions especials: amb malalties cardíaques cròniques, en llista d’espera per a un trasplantament de cor o per a altres tipus de cirurgia cardíaca i aquells que necessiten un seguiment multidisciplinari a domicili. Les dades dels electrocardiogrames dels pacients es transfereixen a un centre de trucades on són supervisats per un equip d’infermers, que poden, al seu torn, transmetre la informació a un equip de cardiòlegs de qualsevol part de la Llombardia. Aquesta pràctica ha suposat una reducció del 35% del nombre d’ingressos hospitalaris, un 12% menys de visites de pacients externs a la recerca d’atenció hospitalària i una reducció de 15 dies en els temps d’espera per a l’inici o la modificació de la teràpia en el 14% dels casos.
Alemanya.
La telemedicina en el control de malalties cròniques Un fons de la companyia d’assegurances mèdiques TAUNUS BKK incorpora serveis de teleassistència des del 2007. S’utilitza sobretot per al seguiment de pacients amb diabetis o amb risc d’insuficiència cardíaca. Segons les indicacions mèdiques, certs paràmetres vitals com ara el nivell de sucre a la sang, el pes corporal, la pressió arterial i els electrocardiogrames, es controlen amb una unitat d’atenció domiciliària. Les dades capturades s’emmagatzemen automàticament en un registre personal. Quan els valors registrats depassen els límits fixats, el sistema alerta un equip de personal especialitzat. A més, els pacients reben assessorament en nutrició, exercici i farmacoteràpia.
Suècia.
El servei ACTION per a persones grans i els seus assistents Aquest servei inclou l’accés a informació a distància i a programes de formació adaptats a cada cas per facilitar l’autogestió dels pacients. Els assistents poden sol·licitar suport als centres locals d’atenció sanitària quan ho necessiten. Els estudis realitzats mostren que els assistents se senten més segurs i competents en l’acompliment de les seves funcions, mentre que pacients i familiars perceben el suport rebut per una xarxa més integrada.
Per aconseguir la implantació de les noves tecnologies amb èxit, cal fomentar el diàleg entre els professionals, els diferents ens proveïdors, els pacients i els seus familiars, i els organismes oficials competents en la matèria. El procés d’innovació ha d’incloure una correcta formació del personal i una regularització de les noves pràctiques de seguretat als usuaris. Veient l’èxit dels exemples citats, la telemedicina es perfila com una pràctica ideal per alliberar els sistemes de salut pública de la sobrecàrrega que suposa una població cada vegada més envellida i sedentària.
Referència bibliogràfica
Stroetmann, K. A. , [et. al.]. How can telehealth help in the provision of integrated care?. World Health Organization. 2010 [accés 2 de desembre 2010]; 1:33. Disponible a:
http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0011/120998/E94265.pdf
No obstant això, la implantació d’aquestes noves tecnologies presenta diversos problemes: la selecció de pacients per a determinats tipus de prestacions l’ús de les quals encara no s’ha normalitzat, la privacitat de les dades mèdiques i de la seva gestió, la transparència en els processos, el consentiment informat del pacient, etc. No existeix un marc legal adaptat a les peculiaritats dels nous serveis, ni una normativa professional consensuada. Fins ara només es pot parlar d’aplicacions concretes on s’han utilitzat les noves tecnologies amb diferents objectius. Comparant els diferents codis d’actuació adoptats en aquests casos, es poden identificar les millors pràctiques a fi de facilitar una reforma legislativa coherent sobre el tema. Sense unes garanties de seguretat, ni els usuaris ni els professionals estaran disposats a obrir-se a l’ús de les noves tecnologies.
Un altre obstacle que cal superar és la reticència al canvi dels professionals i la poca capacitat d’innovació de les organitzacions on treballen. Si les parts interessades participen activament en la reforma, es desenvolupa un sentit de propietat sobre els resultats, que al seu torn facilita l’adopció de noves estructures. D’altra banda, la inversió necessària en equipament i formació dels professionals pot frenar les aspiracions de modernització dels centres sanitaris, restringits pels seus pressuposts. Malgrat tots aquests obstacles, diverses aplicacions de telemedicina a Europa han demostrat la seva eficàcia en millora de l’atenció al pacient i en la reducció de costos:
Dinamarca. Integració entre hospitals i centres d’atenció primària
Quan a Dinamarca un pacient ingressa en un hospital es notifica automàticament amb un missatge a les autoritats locals competents en atenció mèdica a domicili. Quan el pacient és donat d’alta, s’envia automàticament un altre missatge amb totes les cures que necessita. S’informa igualment el metge de família, amb un document electrònic, a fi que pugui organitzar el tractament mèdic o pla de rehabilitació més adequat per al pacient.
Andalusia, Espanya.
Un sistema únic de registre de dades: Diraya Diraya és un sistema de registre electrònic d’històries clíniques, accessible a tots els proveïdors d’atenció mèdica, en qualsevol moment i des de qualsevol punt d’Andalusia: hospitals, centres d’atenció primària, farmàcies. Des del 1999 s’han centralitzat més de 1.000 bases de dades. S’han reduït en un 15% les visites de pacients amb malalties cròniques a metges generalistes, i en un 10% l’absentisme en consultes de metges especialistes.
La Llombardia, Itàlia.
Una xarxa telemàtica per connectar usuaris i proveïdors Aquesta xarxa ofereix serveis especialitzats de telecardiologia a pacients en condicions especials: amb malalties cardíaques cròniques, en llista d’espera per a un trasplantament de cor o per a altres tipus de cirurgia cardíaca i aquells que necessiten un seguiment multidisciplinari a domicili. Les dades dels electrocardiogrames dels pacients es transfereixen a un centre de trucades on són supervisats per un equip d’infermers, que poden, al seu torn, transmetre la informació a un equip de cardiòlegs de qualsevol part de la Llombardia. Aquesta pràctica ha suposat una reducció del 35% del nombre d’ingressos hospitalaris, un 12% menys de visites de pacients externs a la recerca d’atenció hospitalària i una reducció de 15 dies en els temps d’espera per a l’inici o la modificació de la teràpia en el 14% dels casos.
Alemanya.
La telemedicina en el control de malalties cròniques Un fons de la companyia d’assegurances mèdiques TAUNUS BKK incorpora serveis de teleassistència des del 2007. S’utilitza sobretot per al seguiment de pacients amb diabetis o amb risc d’insuficiència cardíaca. Segons les indicacions mèdiques, certs paràmetres vitals com ara el nivell de sucre a la sang, el pes corporal, la pressió arterial i els electrocardiogrames, es controlen amb una unitat d’atenció domiciliària. Les dades capturades s’emmagatzemen automàticament en un registre personal. Quan els valors registrats depassen els límits fixats, el sistema alerta un equip de personal especialitzat. A més, els pacients reben assessorament en nutrició, exercici i farmacoteràpia.
Suècia.
El servei ACTION per a persones grans i els seus assistents Aquest servei inclou l’accés a informació a distància i a programes de formació adaptats a cada cas per facilitar l’autogestió dels pacients. Els assistents poden sol·licitar suport als centres locals d’atenció sanitària quan ho necessiten. Els estudis realitzats mostren que els assistents se senten més segurs i competents en l’acompliment de les seves funcions, mentre que pacients i familiars perceben el suport rebut per una xarxa més integrada.
Per aconseguir la implantació de les noves tecnologies amb èxit, cal fomentar el diàleg entre els professionals, els diferents ens proveïdors, els pacients i els seus familiars, i els organismes oficials competents en la matèria. El procés d’innovació ha d’incloure una correcta formació del personal i una regularització de les noves pràctiques de seguretat als usuaris. Veient l’èxit dels exemples citats, la telemedicina es perfila com una pràctica ideal per alliberar els sistemes de salut pública de la sobrecàrrega que suposa una població cada vegada més envellida i sedentària.
Referència bibliogràfica
Stroetmann, K. A. , [et. al.]. How can telehealth help in the provision of integrated care?. World Health Organization. 2010 [accés 2 de desembre 2010]; 1:33. Disponible a:
http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0011/120998/E94265.pdf
Data de publicació / revisió:
13/01/2011
