| Mapa web | Contacte | Castellano | English | ||
|
|
|
| Inici |
| Protocols de cerques bibliogràfiques: cap a una sistematització en la recuperació de la literatura Antoni Parada
Publicat a l'Informatiu AATRM, número 42, febrer de 2008 La gran accessibilitat a les fonts d'informació bibliogràfica de què gaudim actualment ha possibilitat que qualsevol usuari pugui efectuar cerques per si mateix, però el fet de poder consultar més recursos d'informació no implica accedir a la literatura més rellevant d'una manera òptima i eficient. L'elaboració de bones estratègies de cerques bibliogràfiques està esdevenint cada cop més una necessitat i un repte, tant per als bibliotecaris i documentalistes com per als mateixos investigadors. Així, tothom que ha fet alguna vegada una cerca bibliogràfica segurament s'ha plantejat interrogants com els que es proposen a continuació: Haurem estat encertats a l'hora de seleccionar les fonts d'informació més adequades d'acord amb la nostra necessitat d'informació? En tindrem prou amb efectuar una cerca a la base de dades Medline? Quantes fonts d'informació hauríem de consultar per trobar tota la informació rellevant? Fins a quin punt la inclusió de més recursos d'informació pot provocar un procés més ineficient en haver de revisar centenars o milers de cites bibliogràfiques irrellevants? Què passa si hi ha fonts d'informació que no podem consultar perquè el seu ús resta limitat als subscriptors o perquè no disposem del temps suficient per elaborar complexes estratègies de cerca en múltiples fonts d'informació? A aquesta i a d'altres preguntes tracten de donar resposta els anomenats protocols de cerques bibliogràfiques. Aquests es poden definir com a documents on de manera sistemàtica s'expliquen i expliciten els següents elements que guarden relació amb l'execució d'una cerca bibliogràfica:
Els protocols de cerques bibliogràfiques són, de fet, plans de treball en què s'indica el camí que s'ha de seguir per afrontar una cerca bibliogràfica d'una certa complexitat. El seu objectiu no és donar resposta a qualsevol tipus de pregunta o necessitat d'informació sinó procedir a l'abordatge de qüestions relacionades amb la recerca o l'avaluació que siguin susceptibles de rebre una aproximació sistemàtica i exhaustiva a tota la informació i documents que puguin ser rellevants. D'aquesta manera, tant la medicina basada en l'evidència com l'avaluació de les tecnologies sanitàries, en haver assolit durant els darrers anys un elevat grau de complexitat i sofisticació metodològica, unida a la tendència de sistematitzar i homogeneïtzar els mètodes a emprar, han estat disciplines determinants en donar origen a protocols per procedir a la cerca de la informació. La Col∙laboració Cochrane (1) i el Center for Reviews and Dissemination del Regne Unit (2) han estat pioners a estandarditzar els processos de cerques bibliogràfiques per a la realització de revisions sistemàtiques de l'evidència científica. En aquest procés ha influït fortament la necessitat d'elaborar síntesis de l'evidència científica procedent de múltiples fonts d'informació i que requereixen de cerques exhaustives que evitin o minimitzin la pèrdua o omissió de referències rellevants. Aquestes iniciatives ràpidament van donar lloc a d'altres de similars dins el món de l'avaluació de tecnologies sanitàries. No és l'objectiu d'aquesta contribució enumerar-les totes, però sí que en destacaríem dues. D'una banda, hi ha el protocol anomenat COSI (3) , acrònim procedent del nom COre-Standard-Ideal. El protocol COSI classifica diverses tipologies de fonts d'informació dins de tres categories que poden ser seguides de manera optativa i seqüencial, segons l'exhaustivitat pretesa en l'objectiu de la revisió i el rendiment que s'esperi obtenir de la font d'informació en funció de l'esforç realitzat. En aquest protocol es manifesta, a més, la idea que els protocols són eines que han d'estar dotades d'una certa flexibilitat. Per exemple, és obvi que una cerca sobre salut mental requerirà de fonts d'informació específiques, que potser no seran les més idònies a l'hora de valorar les característiques d'un fàrmac per a l'esclerosi múltiple. La inclusió també de fonts d'informació local seria un altre exemple de què el protocol no pot ser un instrument seguit de manera rígida i dogmàtica. L'altre document que volíem destacar és el publicat pel Servei d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries (OSTEBA) del País Basc (4) , el qual aprofitava el protocol COSI per fer una adaptació més propera al nostre entorn. Consideracions sobre els protocols i les cerques bibliogràfiques
Una de les crítiques que poden rebre els protocols és que bona part d'aquests han estat redactats com a resultat de l'experiència dels seus autors. Això està canviant i pròximament es publicaran els resultats definitius d'un estudi, liderat per Güemes Careaga y Gutiérrez Ibarluzea, que ha tingut per objectiu la definició dels avantatges i desavantatges de fer servir protocols de cerques bibliogràfiques (5) , al qual seguiran els resultats referents a la valoració d'una sèrie de criteris per ajudar a prioritzar els recursos d'informació que es poden considerar més idonis d'acord amb el tipus de pregunta o necessitat d'informació. Els protocols vénen a sumar-se a d'altres iniciatives i a una forta tendència investigadora en l'àmbit de les fonts d'informació de les ciències de la salut que tracten d'incrementar el coneixement en aquest camp. Un treball recent de Sampson et al. (6) revisa la recerca duta a terme en relació amb l'avaluació dels factors associats amb la precisió i l'exhaustivitat de les estratègies de cerques bibliogràfiques. L'InterTASC Information Specialists' Sub-Group britànic ha desenvolupat una excel∙lent pàgina web (7) on s'hi poden trobar múltiples informacions i documents relacionats amb els filtres de cerca metodològics, entenent per aquests la combinació de termes clau per recuperar determinats tipus d'estudis d'acord amb el seu disseny, com per exemple assaigs clínics aleatoritzats. Finalment, també cal destacar la proposta d'uns criteris homogenis per reportar les estratègies de cerques bibliogràfiques utilitzades en els processos d'avaluació o recerca com ara els STAndards for Reporting LITErature Searches (STARLITE) (8) . Així mateix, els centenars d'estudis originals poden ser coneguts i localitzats a través de les bases de dades més tradicionals com MEDLINE o d'altres més específiques com The Cochrane Methodology Register o la Library and Information Science Abstracts (LISA). En definitiva, aquest article tracta de mostrar les diferents iniciatives dutes a terme en l'apartat de les cerques bibliogràfiques i el seu intent de protocolització. Així, cal recordar que els protocols de cerca bibliogràfica són un instrument que serveix com a marc de referència en el disseny i l'execució d'estratègies de cerques bibliogràfiques. Són especialment útils per tal de millorar el treball de documentalistes i investigadors, en mostrar-los tècniques i procediments per dur a terme aquesta tasca. Així mateix, els protocols ajuden a conèixer quines fonts d'informació hi ha disponibles i en quina mesura poden ser útils. També els protocols tenen el seu interès de cara a documentar les cerques i fer-les més transparents i reproduïbles. Bibliografia
|
| Data d'actualització: 20/05/2008 13:30:06 | © 2009 Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques |
| Avís legal | Sobre el web | |