Els drets

Pel que fa als drets de l’usuari, la carta fa referència específica als següents:

• Dret a la igualtat i a la no discriminació: tal com especifica la Constitució, però sí contempla la possibilitat de discriminar positivament, quan les diferències i distincions entre les persones responen a la necessitat de protegir els més vulnerables. També estableix la necessitat de prioritzar l’atenció sanitària tot integrant i valorant les demandes i els interessos del conjunt de la població. Segons aquestes premisses, els criteris per prioritzar l’accés als serveis sanitaris són: la gravetat dels problemes de salut, l’efectivitat dels tractaments proposats, tot respectant el fet diferenciador dels col·lectius més vulnerables.

   

• Dret a exercir de manera voluntària la llibertat de judici i de decisió: i, per tant, de donar o no el consentiment lliure i amb coneixement a tot acte assistencial que se’ls proposi. En aquest apartat es fa menció especial a la possibilitat de redactar el document de voluntats anticipades, per tal que aquestes es tinguin en compte en el cas que les circumstàncies no els permetin expressar-les personalment.

   

• Dret a la intimitat i a la confidencialitat: de les dades que fan referència a la seva salut, a preservar la intimitat del seu propi cos i a que es respecti des de tots els punts compatibles amb l’assistència, la seva dignitat.

   

• Drets fonamentals de la persona: fent-se ressò del progrés de les noves tècniques i les investigacions sobre genètica, per tal que no es traspassin els límits èticament acceptables. Aquest apartat té continuïtat amb el que regula participació del pacient en l’experimentació científica, dins l’àmbit de la biologia i la medicina, que s’ha de fer de manera lliure, basant-se en les normes de la bona praxis clínica, i que ha d’estar d’acord amb el que estableixen els diferents convenis internacionals, i altres disposicions jurídiques que garanteixin la protecció de la persona.

   

• Dret a la prevenció i a la promoció de la salut: relaciona un conjunt de drets relatius a les mesures que permetin reduir la probabilitat d’aparició d’una afecció o malaltia, interrompre-la o alentir-ne la seva progressió, a partir d’un ventall d’intervencions d’efectivitat provada, que gaudeixen de l’acceptació dels professionals sanitaris i dels ciutadans.

   

• Dret a la informació assistencial i a l’accés a la documentació clínica: estableix el dret a conèixer tota la informació obtinguda respecte a la pròpia salut, així com el dret a disposar, en termes comprensibles per cada persona, d’informació adequada referent a la seva salut i al procés assistencial.

   

• Dret a l’accés a l’atenció sanitària: assenyala la necessitat que els serveis de salut i els dispositius assistencials s’organitzin de manera que l’atenció sanitària es porti a terme el més aviat possible i que l’usuari pugui escollir el professional i el centre sanitari. També contempla el dret de l’usuari a accedir a l’opinió d’un segon professional en el cas que vulgui obtenir informació complementària o alternativa sobre el diagnòstic i les recomanacions terapèutiques d’especial transcendència individual.

   

• Dret a la informació sobre els serveis de salut i la participació dels usuaris i el dret al funcionament correcte de tot el procés: incloent la qualificació professional, el tracte respectuós, la coordinació entre els nivells assistencials i l’atenció sanitària integral.
  
  

Els deures

A diferència de la carta vigent fins a l’actualitat, la nova Carta de Drets i deures dels ciutadans, en relació a la salut i l’atenció sanitària incorpora un apartat relatiu als deures que fan que el ciutadà sigui responsable de la seva salut, que ha de complir una sèrie d’obligacions i que cal que siguin conegudes, tant pels ciutadans com pels usuaris.

•  

• Deure de tenir cura i responsabilitzar-se de la pròpia salut

   

• Deure de fer ús adequat de les prestacions que ofereix el sistema

   

• Deure de ser solidari amb les necessitats dels altres
  
  

Altres iniciatives

La Carta de drets i deures dels ciutadans, en relació a la salut i l’atenció sanitària és la darrera iniciativa impulsada pel Departament de Sanitat i Seguretat Social en relació a la promoció dels drets dels pacients. La primera d’aquestes iniciatives va ser la presentació al Parlament de Catalunya de la Llei 21/2000 sobre els drets d’informació concernents a la salut i a l’autonomia del pacient, aprovada el 29 de desembre de 2000.

D’aquesta Llei s’han fet un conjunt de recomanacions per facilitar el seu compliment i respecte en els apartats referits a l’accés a la història clínica i el document de voluntats anticipades.

Després de la Carta de drets i deures, s’està treballant en una nova proposició de Llei que ha de modificar la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya, amb la finalitat d’incloure un nou títol específicament referit als drets i deures dels ciutadans.

Aquestes iniciatives s’emmarquen en el conjunt d’iniciatives adoptades a nivell mundial per diferents organismes internacionals, a partir de la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides (1948).

Arran aquesta declaració, les societats mèdiques i les associacions de pacients van entendre que era convenient disposar d’una carta de drets dels Pacients. Catalunya va ser pionera a l’Estat en aquest aspecte quan l’any 1983 va incloure en l’Ordre d’acreditació de centres i establiments sanitaris uns apartats dels drets que calia respectar en els pacients ingressats a l’hospital.

L’any 1984 aquesta carta es va editar en forma d’opuscle i ha estat vigent fins avui. Des d’aleshores, l’any 1994 es va promulgar la declaració per a la promoció dels drets dels pacients a Europa i l’any 1997 es va signar el Conveni sobre biomedicina i drets humans del Consell d’Europa. Recentment es va aprovar la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, publicada en el DOCE de 18 de desembre de 2000.

Aquestes iniciatives incideixen de manera molt important en el foment del respecte a l’usuari dels serveis sanitaris, de la seva autonomia de decisió davant les propostes d’intervenció en l’àmbit que afecta la seva salut, així com a la salvaguarda de la seva intimitat i confidencialitat davant les propostes d’intervenció en l’àmbit que afecta la seva salut, així com la salvaguarda de la seva intimitat i confidencialitat davant els reptes que poden representar la introducció de noves possibilitats diagnòstiques i terapèutiques.