És un
conjunt de tècniques i de models organitzatius destinats a
crear connectivitat i col·laboració entre els
sistemes destinats a guarir ( salut ) i els destinats a cuidar (
social ) .
Concepte d’unitat assistencial d’atenció
integrada (Kodner)
La metodologia que utilitza és la integració per
processos, de professionals, de sistemàtiques i
d’eines ja existents implicant-los i alineant-les.
Més que desenvolupar nous projectes es desplegarà
sobre processos preexistents.
L’Atenció Integral de Salut ha de garantir
l’atenció continuada de la malaltia crònica (
llarga durada ) i aguda ( nous problemes, re aguditzacions, etc.)
que presenten necessitats diverses durant un període de
temps mig/llarg. S’orienta, especialment, a
l’atenció de persones grans i fràgils integrant
diverses experteses professionals
El mecanisme de funcionament es basa en la lògica dels
Sistemes Integrats de provisió de serveis:
coordinació de serveis; cada organització
manté la seva personalitat i estructures, totes acorden
treballar sota un paraigües comú, adaptant el seu
funcionament de manera coordinada amb els altres
proveïdors.
Sistemes Integrats de provisió de serveis seguint
(Leutz).
L’equip incorpora professionals hospitalaris i
d’assistència primària procedents de
proveïdors diversos: gestora de casos, Infermeria
d’enllaç, assistent social.
L’aplicació global del criteri la du a terme el
‘propietari’ del procés ( per identificar ) i
l’executa, gestió directa i del cas concret, el nucli
dur del procés: metge + gestora de casos + treballadora/a
social.
El Factor crític d’èxit d’aquest model
és l’existència i el manteniment
d’una única visió i un únic propietari,
amb la funció de coordinar
- les diferents experteses
necessàries
- tot el procés assistencial
i social
- l’Equip avaluador qui fa
l’avaluació de necessitats, l’assignació
de cada recurs, així com el seguiment en el
temps.
La funció del ‘propietari’ del procés
incorpora la capacitat de decidir