Un enzim és una proteïna que
promou o accelera una reacció bioquímica. Els enzims
s’afegeixen als aliments per exercir una funció
tecnològica en la fabricació, la
transformació, la preparació, el tractament,
l’envasament, el transport o l’emmagatzematge. Es poden
utilitzar a fi de millorar la textura i l’aparença
dels aliments, així com d’ajudar en determinats
processos de producció d'aliments (per exemple,
l'elaboració del formatge o la fabricació de la
cervesa).
Els enzims estan regulats mitjançant el Reglament (CE)
núm. 1332/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de
desembre de 2008. Aquest Reglament estableix normes sobre els
enzims alimentaris utilitzats en els aliments, com ara les que
s'utilitzen com a coadjuvants tecnològics, a fi d'assegurar
el funcionament eficaç del mercat interior i harmonitza a
escala comunitària les disposicions nacionals relatives
a aquesta matèria.
El Reglament preveu la creació d'una llista d'enzims
autoritzats que harmonitzarà a escala europea tots els
enzims emprats com a additius alimentaris. Inclourà tots els
enzims autoritzats actualment com a additius alimentaris, com ara
la invertasa (E 1103), el lisozim (E 1105), i la ureasa i la
betaglucasana autoritzats en l'elaboració del vi.
Quant als enzims diferents dels autoritzats com a additius, la
llista s’elaborarà sobre la base de les
sol·licituds d'autorització que es presentin a la
Comissió. El procediment d'autorització comporta una
avaluació de la seguretat que ha de ser realitzada per
l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Per
facilitar el procediment d'avaluació, l’EFSA ha
elaborat un document d’orientació per a la
presentació dels expedients d’avaluació dels
enzims. S’estableix un període inicial de dos anys per
presentar la informació sobre els enzims existents.
L'etiquetatge dels productes que continguin enzims es
realitzarà d'acord amb les condicions que preveu la
Directiva 2000/13/CE en matèria d'etiquetatge,
presentació i publicitat dels productes alimentaris. Els
enzims s'han d'indicar en l'etiqueta com a ingredients i s'han de
designar en els aliments per la seva funció
tecnològica, seguida del nom específic de
l’enzim. La norma preveu determinades excepcions quan l'enzim
no exerceix cap funció tecnològica en el producte
acabat.
Normativa