La forma més adequada d'avaluar
l'al·lergenicitat dels aliments i els pinsos modificats
genèticament (MG) és considerar, cas per cas, el pes
de l'evidència científica. Aquest dictamen examina
diversos aspectes per augmentar la solidesa i la precisió
d'aquest enfocament, com ara els últims coneixements
relatius a aspectes clínics de les reaccions
al·lèrgiques, l'estructura d'aliments i pinsos
modificats genèticament i estudis in silico, així com
estudis d'unió d’IgE i mètodes
cel·lulars, tècniques de patrons i models animals. En
aquest context, el dictamen proporciona conclusions i una
sèrie de recomanacions per actualitzar i complementar les
actuals estratègies d'avaluació de riscos per valorar
l'al·lergenicitat de proteïnes de nova expressió
i dels aliments i pinsos modificats genèticament. En resum,
es recomana que, per buscar seqüències
homòlogues i similituds estructurals, es consideri com a
requisit mínim el mètode d'alineament local amb un
al·lergen conegut amb un llindar d'identitat de
seqüència del 35% sobre una finestra d’almenys 80
aminoàcids. Quan siguin necessari fer proves d'unió
d’IgE, per exemple quan hi hagi seqüències
homòlogues o similitud estructural amb
al·lèrgens coneguts, és preferible l'ús
selectiu de sèrums d'individus al·lèrgics. A
més de la prova de resistència a la pepsina, es
recomana avaluar la resistència a la digestió de
proteïnes de nova expressió usant altres proves de
digestibilitat in vitro que simulin condicions fisiològiques
dels éssers humans. Finalment, quan el receptor del gen
introduït sigui al·lergògen, a fi de comparar
l'al·lergenicitat de tota la planta MG amb l'anàleg
apropiat, es recomana incloure els al·lèrgens
endògens que es considerin rellevants en l'anàlisi
comparativa de la composició de la planta MG i
l'anàleg apropiat.