Seguretat alimentària, salut, benestar animal i impacte ambiental dels animals[1] obtinguts per clonatge mitjançant la tècnica de transferència nuclear (SCNT), així com la seva progènie i els productes obtinguts d’aquests animals[2]

Comitè Científic de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA)

Resum

El 2007 la Comissió Europea va sol·licitar a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) un dictamen científic sobre la seguretat alimentària, la salut i el  benestar animal i les implicacions ambientals dels clons animals, obtinguts per la tècnica de transferència nuclear (SCNT), així com de la seva progènie i dels productes obtinguts d’aquests animals. En vista de la naturalesa multidisciplinària d’aquest tema, s’ha assignat aquesta tasca al Comitè Científic de l’EFSA. Els aspectes ètics del clonatge depassen el mandat de l’EFSA, i la Comissió Europea va sol·licitar al Grup Europeu d’Ètica en Ciències i Noves Tecnologies un dictamen sobre els aspectes ètics del clonatge.

A diferència de la reproducció sexual, en la qual l’ou fertilitzat és totipotent (capaç d’originar qualsevol varietat de les cèl·lules d’un organisme), en la SCNT l’embrió activat conté una cèl·lula somàtica diferenciada que s’ha de “reinicialitzar” primer en totipotent, de manera que segueixi el mateix camí que un embrió fertilitzat i pugui completar el desenvolupament embrionari i fetal. Aquest procés anomenat reprogramació canvia els senyals bioquímics que controlen l’expressió gènica. La ineficàcia de la reprogramació epigenètica, que pot tenir lloc en diferents graus, és la causa dels efectes adversos potencials que poden afectar els clons i produir anomalies en el desenvolupament. La producció de clons sans és l'indicador principal de l’èxit del funcionament de la reprogramació epigenètica.

El clonatge per transferència nuclear (SCNT) s’ha aplicat a diverses espècies animals. Però amb els coneixements actuals i les dades disponibles només ha estat possible fer-ne una avaluació del risc en clons de boví i porcí i la seva progènie.

?Les incerteses en l’avaluació del risc es produeixen pel nombre limitat d’estudis disponibles, la dimensió reduïda de les mostres investigades i l’absència d’un model unitari que permeti tractar tots els conceptes pertinents en aquest dictamen.

Aquest dictamen considera els aspectes de salut animal relatius a les femelles receptores, als clons i la seva progènie. Pel que fa a les femelles receptores, s’ha observat un augment en la ineficàcia de la gestació en bestiar i porcí, i s’ha detectat un increment en les freqüències d’hidropesia i distòcia especialment en bestiar. Això, juntament amb l’augment de les dimensions de la progènie (síndrome del descendent gran) fa més freqüents les cesàries en bestiar que porta un clon que en les gestacions convencionals. Aquests efectes també s’han observat en receptores amb gestacions provocades amb tecnologies de reproducció assistida que no impliquen l’SCNT, però amb freqüències molt més baixes.

S’han observat efectes adversos en una proporció significativa dels clons, principalment dins el període juvenil per a bovins i en el període perinatal en el porcí, sovint greus i amb un desenllaç mortal. La majoria dels clons que sobreviuen al període perinatal són normals i sans, com s’ha demostrat mitjançant determinacions fisiològiques i exàmens visuals i clínics. No s’han observat efectes adversos en la progènie sexualment reproduïda de bovins o de porcs clonats. Tot i així, no s’han arribat a estudiar encara els clons i la seva progènie al llarg de tota la seva vida natural.

Aquesta avaluació del benestar s’ha extrapolat de dades bàsiques de salut animal. S’ha identificat l’afectació del benestar tant de les femelles receptores com d’una proporció significativa de clons a partir de les conseqüències dels efectes adversos per a la salut observats.

?Quant a l’avaluació de la seguretat de la llet bovina i de la carn de bestiar i de porcs obtinguda de clons o de la seva progènie, s’han considerat els aspectes següents: dades de composició nutricional, probabilitat de la presència de nous components, dades de l’estat de salut dels animals, i dades disponibles de toxicitat i d’al·lergenicitat. Amb els coneixements actuals, i considerant el fet que la seqüència de l’estructura primària de l’ADN estigui inalterada en els clons, no hi ha cap indicació  de que hi hagi diferències en termes de seguretat alimentària entre els aliments originats de clons sans de bestiar i de porcs i la seva progènie, en comparació dels animals sans criats convencionalment.

Actualment no hi ha cap indicació que els clons o la seva progènie presentin riscos ambientals nous o addicionals si els comparem amb els animals criats convencionalment.

El dictamen inclou una sèrie de recomanacions al final.

• Accés al Dictamen
• Informe sobre els comentaris públics
• Taula de tots els comentaris rebuts 

__________________________________
[1] El dictamen es refereix a les espècies bovina i porcina.

[2] Per a la citació: Scientific Opinion of the Scientific Committee on a request from the European Commission on Food Safety, Animal Health and Welfare and Environmental Impact of Animals derived from Cloning by Somatic Cell Nucleus Transfer (SCNT) and their Offspring and Products Obtained from those Animals. The EFSA Journal (2008) 767, 1-49