La Subdirecció General de
Protecció de la Salut ha sol·licitat a aquesta
Agència dades sobre equivalències del binomi
temperatura/temps referents a tractaments de congelació que
assegurin la mort de les larves d’anisakis i les
referències bibliogràfiques dels estudis que ho
documenten.
Revisió de la literatura sobre els efectes de la
congelació en la viabilitat de les larves de nematodes en el
peix
L’eficàcia de la
congelació per eliminar els paràsits vius
depèn de diversos factors, com ara la temperatura durant el
procés de congelació, el temps necessari per assolir
aquesta temperatura en els teixits del peix, el temps que es
manté el peix en congelació i el contingut de greix
del peix. Alguns autors citen també com a variables en els
seus estudis, el tipus de congelador utilitzat, la mida del peix,
l’edat i el tipus de larva i l’hoste infestat. La
temperatura i el temps d’exposició a les temperatures
de congelació, així com la mida del peix semblen ser
els factors més importants.
Un nombre elevat d’estudis
demostra l’eficàcia que el peix cru es congeli i
s’emmagatzemi posteriorment congelant-lo durant un temps
suficient a l’hora d’inactivar les larves
d’anisakis.
Gustafson (1953) 1 va estudiar els
efectes de la congelació en les larves d’Anisakis sp.
a -5 i -10°C, cosa que va causar la mort de la majoria de
nematodes en les primeres 24 hores; però alguns van
sobreviure durant diversos dies. Després de dotze dies a
-10°C, 38 de les 1.029 larves encara estaven vives. Totes les
larves van morir dins de les 24 hores a -17°C, mentre que totes
van ser destruïdes al cap de 5 minuts a -30°C.
Bier (1976) 2 i Karl (1988) 3 van
presentar les dades que es detallen a continuació en les
taules 1 i 2 referents als temps de supervivència/mort
d’a nisakis sp. sotmesos a temperatures de
congelació:
| Temperatura (°C) |
Gènere |
Temps màxim de supervivència larval (h) |
| -20 |
Pseudoterranova |
16.5 |
| -17 |
Anisakis |
10 |
| -10 |
Pseudoterranova |
7 |
| -10 |
Anisakis |
288 |
| -5 |
Pseudoterranova |
96 |
| -5 |
Anisakis |
144 |
| Taula 1. Temperatura i supervivència
d’ Anisakis spp. Bier (1976) |
| Substracte |
Temps d’emmagatzematge en congelador de CO 2 (-60°C)
(min) |
Temperatura interna(°C) |
Nombre total de larves d’Anisakis |
Larves viables després de 24 h* |
| Filets d’arengada |
10 |
-20 |
245 |
0 |
| Filets d’arengada |
15 |
-30 |
306 |
0 |
| Arengada sencera |
20 |
-22 |
475 |
0 |
Taula 2. Temperatura (-30 a -20°C) i
supervivència/mort d’ Anisakis spp
*La viabilitat es va comprovar per motilitat en àcid
acètic (1%), fluorescència i tinció verd
malaquita. Karl (1988) |
L’estudi de Deardorff et al . (1984) 4 es refereix als
efectes de l’emmagatzematge a temperatures de
congelació en el comportament i la supervivència de
les larves d’anisakis en tercer estadi d’ Anisakis
simplex (tipus I) i Terranova sp. (tipus HA) enquistades en la carn
de peixos de la família Lutjanidae de les costes de Hawaii i
peixos importats a Hawaii procedents de la costa oest del
Pacífic ( Sebastes spp.).
Mentre que en els peixos hawaians ambdós tipus de larves van
morir després de 4 dies a -5°C i dins de les 24 hores a
-10, -15 i -20°C, en els peixos importats es va observar que
les larves d’anisakis (tipus I) van sobreviure per
períodes més llargs a -5, -10, -15 i -20°C (la
mort de les larves es va produir després de 5 dies a
-20°C) [figures 1 i 2].
 |
|
Figura 1. Comparativa de la
supervivència (%) de larves de Terranova sp. (tipus HA)
després de diversos dies d’exposició a diverses
temperatures de congelació. Deardoff et al . (1984)
|
 |
|
Figura 2. Comparativa de la
supervivència (%) de larves d’anisakis (tipus I) en
peixos hawaians i en peixos importats després de diversos
dies d’exposició a diverses temperatures de
congelació. Deardoff et al . (1984)
|
Wharton i Aalders
(2002) 5 van estudiar la resposta de les larves d’anisakis a
la congelació controlant la congelació de peixos en
congeladors comercials i sota condicions que simulen les d’un
congelador domèstic.
Van observar que les larves 3 d’anisakis (L3) poden
sobreviure a congelació a temperatures per sota de -10°C
durant més de 4 hores i a -5°C durant 5 hores. Pot
contribuir a aquesta habilitat la producció de trehalosa que
pot actuar com a crioprotector. No obstant això, aquests
autors van observar que cap a L3 va sobreviure a una
exposició de 10 minuts a -15°C.
Així mateix, quant als patrons de congelació del
peix, que es mostren a continuació en les taules 3 i 4, van
observar que la pell es congela primer, seguida del filet i de les
vísceres i que el temps que tarda el peix a congelar-se i
arribar a la temperatura del congelador depèn de la massa
del peix.
 |
| Taula 3. Paràmetres de congelació per la lluerna
pogona a -20°C . Wharton i Alders (2002) |
|

|
|
Taula 4. Paràmetres de
congelació per diversos peixos congelats (bacallà
blau, llenguado i rap) en un congelador comercial (-35ºC a
-38ºC) . Wharton i Alders (2002)
|
Segons l’estudi d’Adams et al . publicat l’any
2005 6 , la supervivència de les larves d’ Anisakis
simplex es relaciona directament amb el gruix o el pes del filet de
peix. La mort de les larves es relaciona directament amb la
temperatura de congelació. El temps necessari per matar les
larves de nematodes decreix a mesura que decreix la temperatura
d’emmagatzematge.
En l’estudi es va determinar la supervivència de les
larves d’ Anisakis simplex en filets d’halibut del
Pacífic ( Atherestes stomia ) després de
l’emmagatzematge per períodes específics en
quatre temperatures de congelació.
Totes les larves van morir en 96, 60, 12 i 9 hores a les
temperatures de -15, -20, -30, i -40°C, respectivament, mentre
que els percentatges mitjans de larves vives per filet van ser els
següents en aquests altres períodes: 72 hores a
-15°C, 0 al 3%; 48 hores a -20°C, 11 al 30%; 9 hores a
-30°C, el 5%; i 6 hores a -40°C, 0 al 3% [taula 5].
| Temperatura (°C) |
Temps (hores) |
Percentatge de supervivència larval |
| -15 |
72 |
0-3 |
| -15 |
96 |
0 |
| -20 |
48 |
11-30 |
| -20 |
60 |
0 |
| -30 |
9 |
5 |
| -30 |
12 |
0 |
| -40 |
6 |
0-3 |
| -40 |
9 |
0 |
|
Taula 5. Supervivència de les
larves d’ Anisakis simplex en filets d’halibut del
Pacífic ( Atherestes stomia ) durant l’emmagatzematge
a temperatures de congelació.
Els mateixos autors assenyalen que, en un frigorífic
domèstic, per assolir una temperatura de -20ºC en
filets d’halibut del Pacífic van ser
necessàries 9,5 hores.
|
Els experiments mostren que una petita proporció de larves
poden sobreviure als processos de congelació, però
l’emmagatzematge posterior sota congelació a una
temperatura de -20°C durant diversos dies és
letal.
Normativa
-
El Reglament (CE) núm.
853/20048, pel qual s’estableixen normes específiques
d’higiene dels aliments d’origen animal, especifica que
els productes de la pesca que es vulguin consumir crus o
pràcticament crus, es congelin a una temperatura igual o
inferior a -20°C en la totalitat del producte, durant un
període d’almenys 24 hores. Aquest tractament
també s’ha d’aplicar a productes procedents de
certes espècies (arengada, verat, amploia i salmó
salvatge de l’Atlàntic o del Pacífic) sotmesos
a un procés de fumat en fred en què la temperatura
central del producte de la pesca no sobrepassi els 60°C i a
productes de la pesca en escabetx o salats quan aquests processos
no siguin suficients per destruir les larves de nematodes.
-
La Food and Drug Administration (FDA)
9 especifica:
- Congelació i emmagatzematge a una temperatura
≤-20°C durant 7 dies (temps total) en un congelador
domèstic ;Congelació a ≤-35°C fins que
solidifiqui i emmagatzematge a la mateixa temperatura durant 15
hores;
- o congelació a ≤-35°C fins que solidifiqui i
emmagatzematge a ≤-20°C durant 24 hores.
S’entén en congeladors comercials .
Altres documents de referència
-
La norma Codex per a l’arengada
de l’Atlàntic salada i l’amploia salada 10
menciona que un tractament de congelació a -20°C durant
un temps no inferior a 24 hores en totes les parts del producte
és suficient per eliminar els nematodes vius.
-
L ’International Commission on
Microbiological Specifications for Foods (ICMSF) recull, en el
capítol 9 de la publicació Microorganisms in Foods 5
de 1996 11 , dades de diversos treballs sobre la
supervivència i la mort de les larves de la família
Anisakidae en el peix a temperatures de congelació
(Gustafson, 1953; Bier, 1976; Deardoff et al ., 1984; Karl, 1988).
Pel que fa al control, especifica que cal aplicar tècniques
de processament que inactivin els paràsits. En aquest
sentit, cita dos reglaments (la del govern holandès de 1968
i l’ordenança alemanya en higiene del peix, publicada
al Bundesgesetzblatt I el 31/03/1994), en les quals
s’estableix com a requisit en el processament del peix, la
congelació a -20ºC durant 12 hores i
l’emmagatzematge posterior a la mateixa temperatura almenys
durant 24 hores.
-
El Comitè Científic de
l’AESA va aprovar el passat 9 de febrer de 2005 un document
en relació amb les mesures de prevenció aplicables
per reduir el risc associat amb anisakis 12 . El document determina
que l’eficàcia de la congelació per inactivar
les larves d’anisakis és inqüestionable,
però destaca que en la restauració col·lectiva
i en les llars , on no s’utilitzen sistemes ràpids de
congelació, caldria considerar separadament el procés
de congelació, fins que s’arriba als -20ºC en un
equip domèstic, i l’emmagatzematge a
congelació. En aquest sentit, recomana sotmetre els
productes de la pesca crus, fumats en fred, marinats, en vinagre,
ceviche , sushi , o processament de qualsevol altra manera que no
garanteixi la inactivació del paràsit, a una
temperatura de -20ºC durant una setmana en frigorífics
de 3 o 4 estrelles.
Conclusions
La bibliografia consultada indica que
la congelació és un tractament eficaç per
inactivar les larves d’anisakis.
Els factors més importants que
influeixen en l’eficàcia de la congelació a
l’hora d’eliminar els paràsits vius són
la temperatura durant el procés de congelació, el
temps necessari per assolir aquesta temperatura en els teixits del
peix, el temps que es manté el peix sota congelació i
la mida del peix.
El peix tarda un temps a congelar-se i
arribar a la temperatura del congelador on es troba. Això,
junta amb la tolerància moderada de les larves a la
congelació, emfatitza la necessitat que el peix cru es
congeli a una temperatura prou baixa i que passi un temps suficient
perquè els peixos siguin segurs per al consum.
D’acord amb les darreres
referències publicades, el control de la congelació
de peixos sota condicions que simulen les d’un
congelador domèstic, indica que calen més de 24 hores
perquè s’inactivin les larves de nematodes en totes
les parts del peix .
En la restauració col·lectiva
i en les llars, on no s’utilitzen sistemes ràpids de
congelació i, per tant, cal més temps per arribar a
la temperatura de congelació inactivant, cal tenir en compte
aquest aspecte especialment.
Agència Catalana de Seguretat
Alimentària
Barcelona, 22 de març de 2006
Referències bibliogràfiques
1.Gustafson, P.V. 1953. The effect of
freezing on encysted Anisakis larvae. Journal of Parasitology
39:585-8.
2. Bier, J.W. 1976. Experimental anisakiasis: cultivation and
temperature tolerance determinations. Journal of Milk and Food
Technology 39(2):132-7.
3. Karl, H. 1988. Untersuchungen zur Ueberlebensfaehigkeit von
Nematodenlarven bei der kommerziellen Verarbeitung.Verhandlungen
des Ernaehrungswissenschaftlichen Beirats der deutschen
Fischwirtschaft. FIMA Schriftenreihe Band 13,
Bremerhaven:Fischwirtschaftliches Marketing Institut.
4. Deardoff, T.L., Rayborne, R.B. and Desorwitz, R.S. 1984.
Behaviour and viability of third-stage larvae of Terranova sp.
(type HA) and Anisakis simplex (type I) under coolant conditions.
Journal of Food Protection 47 (1):49-52.
5. Wharton, D.A, Aalders, O. 2002. The response of Anisakis larvae
to freezing. Journal of Helminthology 2002, 76:363-368.
6. Adams, Ann M., Ton, MY N., Wekell, Marleen M., MacKenzie, Alan
P., Dong, Faye M. Survival of Anisakis simplex in Arrowtooth
Flounder ( Atherestes stomia ) during frozen storage. Journal of
Food Protection 2005, 68:1441-1446.
7. Dong, F.M., Ton, M. N., Adams, A. M., MacKenzie, A. P., Wekell,
M. M. Survival of Anisakis simplex in Arrowtooth Flounder (
Atherestes stomia ). Institute of Food Tecnologists.2000 IFT Annual
Meeting, June 10-14, Dallas, TX. Abstract #51A-35.
8. Reglament (CE) núm. 853/2004 del Parlament europeu i del
Consell de 29 d’abril de 2004, pel qual s’estableixen
normes específiques d’higiene dels aliments
d’origen animal. DOUE L 226 de 25/06/2004.
9. Food Code, capítol 3, part 4, i Fish and Fisheries
products hazards and controls guidance, 3a. edició juny
2001, capítol 5.
10. Standard for Salted Atlantic Herring and salted sprat.Codex
Stan 244-2004.
11. ICMSF. Microorganisms in Foods 5. Microbiological
Specifications of Food Pathogens. Blackie
Academic&Professional. London, 1996.
12. Opinión del Comité Científico de la AESA
sobre una cuestión presentada por la Presidencia, en
relación con los factores favorecedores de la
aparición de alergia a Anisakis, así como de las
medidas de prevención aplicables.Documento aprobado por el
Comité Científico en sesión plenaria el 9 de
febrero de 2005.