Accés al contingut
Accés al menú de la secció
 

Preguntes i respostes sobre la contaminació de certs productes alimentaris amb colorants Sudan

 

Què són els colorants Sudan?

Els colorants Sudan pertanyen a una família de colorants industrials que normalment s’utilitzen per tenyir plàstics i altres materials sintètics. Recentment, quatre d’aquests tipus de colorants han estat detectats en certs productes alimentaris, que en concret són el Sudan I, II, III i el Sudan IV (o vermell escarlata).

Estan autoritzats com a colorants alimentaris?  

El marc legal europeu sobre additius alimentaris estableix a Europa una llista positiva de colorants autoritzats per a usos alimentaris, amb l’exclusió de tota la resta. Els colorants Sudan no estan inclosos en aquesta llista i, per tant, la seva utilització en els aliments no està permesa.

Quins són els efectes potencials dels colorants Sudan en la salut?

D’acord amb l’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer, el colorant Sudan I pot tenir un efecte genotòxic i els Sudan I a IV poden ser potencialment carcinogènics. Conseqüentment, l’adulteració dels productes alimentaris amb colorants Sudan constitueix un risc per la salut pública.

Quan es va detectar originalment la contaminació de certs productes alimentaris per colorants Sudan?

La presència de Sudan I va ser detectada el maig de 2003 per un laboratori oficial a França, testant trameses de pebre vermell en pols i productes de pebre vermell. Des d’aquell moment, s’han adoptat mesures legislatives a la UE per prevenir-ne la contaminació i localitzar i retirar els productes contaminats que encara es trobaven a la cadena alimentària. Les autoritats de control dels estats membres han dut a terme tests analítics i retirades del mercat dels aliments contaminats. El Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos és la xarxa que es fa servir per informar a la Comissió i als estats membres de la presència en el mercat de lots d’aliments contaminats.

En quins productes alimentaris s’han detectat els Sudan?

Originalment, la contaminació per Sudan I va ser detectada en el pebre vermell i els productes fets a base d’aquest. No obstant això, el reforç del control dels aliments en els estats membres va revelar que altres espècies, com la cúrcuma i l’oli verge de palma han estat també contaminats. També s’han detectat en altres aliments en els que s’han utilitzat ingredients contaminats amb Sudan.

Per què s’utilitzen aquests colorants en l’alimentació?

En el cas del pebre vermell, es creu que l’ús fraudulent del Sudan I té la finalitat d’incrementar i mantenir el color del producte. El preu del pebre vermell en pols està lligat a la intensitat del color i el seu manteniment. De forma natural els productes vegetals perden el seu color a mesura que passa el temps, llavors són menys preuats pels consumidors.

Quines mesures s’han adoptat per abordar el problema?

Al juny de 2003,  la Comissió Europea va adoptar la Decisió 2003/460/CE, que obliga a les companyies alimentàries a importar només pebre vermell i productes derivats d’aquest que tinguin un certificat del país d’origen que demostri que no contenen Sudan I. En absència d’aquest certificat, les obliga a analitzar els productes importats, amb l’objecte de demostrar que els productes alimentaris no n’estan contaminats. La Comissió també va demanar als estats membres que testessin els productes del mercat per avaluar l’extensió del problema.

Posteriorment, es va adoptar una segona Decisió (2004/92/CE), al gener de 2004, estenent les mesures existents a altres productes alimentaris i a altres colorants de la família Sudan.

Quin va ser el problema detectat al Regne Unit?

Al febrer de 2005, les autoritats del Regne Unit van realitzar una retirada de productes alimentaris, després de descobrir una remesa de salsa Worcester en la qual s’havia fet servir pebre vermell contaminat d’una partida del 2002. La traçabilitat dels aliments, que és un principi bàsic de la legislació europea, va permetre identificar els productes en què s’havia utilitzat l’ingredient contaminat.
 

 
 

Data de publicació: 10/05/2005
Data de modificació: 20/04/2010

Comparteix: Facebook Twitter Delicious
Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya