Preguntes i respostes sobre risc radiològic dels aliments
1. Com arriba la radioactivitat als
aliments?
a) De forma natural
La població està exposada quotidianament a la radiació natural. La radiació natural procedeix de l’espai (en forma de raigs còsmics) i del material radioactiu present de forma natural en el sòl, l’aigua i l’aire.
La radioactivitat natural de les roques i els minerals presents en el sòl es pot transferir als cultius. L’aigua potable pot recollir la radioactivitat natural de la terra, i el peix i el marisc poden captar la radioactivitat de l’aigua o el sòl del mar. El marisc és l'aliment que més radiació natural concentra, de tal manera que una persona que habitualment mengi molts musclos, ostres, cloïsses i cargols marins, pot rebre fins a un 50% més radiació per l’alimentació que la mitjana de la població.
La radioactivitat també es pot trobar de manera natural en els aliments; per exemple, un component de potassi, anomenat 40 que forma 0,012% en pes de tots els naturals de potassi i es produeix en les cèl·lules de tots els éssers vius.
b) De forma accidental
Els aliments poden contaminar-se amb materials radioactius com a resultat de fuites accidentals per un incident nuclear o radiològic. La superfície d'aliments com les fruites i verdures o els pinsos poden esdevenir radioactius pel dipòsit de materials radioactius procedents de l'aire o l'aigua de pluja.
Els radionúclids passen a través de la cadena alimentària de la mateixa manera que la radioactivitat natural. Al cap del temps també es pot detectar radioactivitat a l'interior dels aliments, ja que els radionúclids passen del terra als cultius per les arrels i de les plantes poden passar als animals. La radioactivitat dels rius, els llacs i el mar pot ser captada pels peixos i el marisc. La gravetat del risc depèn de la combinació de radionúclids i de la quantitat de contaminants emesos.
2. Quins efectes té el consum d’aliments contaminats amb radioactivitat sobre la salut?
Els aliments contaminats amb material radioactiu no tenen mal aspecte, però el consum augmenta la quantitat de radioactivitat a la qual està exposada la persona i pot augmentar els riscos per a la salut derivats de l'exposició. Per exemple, pot augmentar la prevalença de certs càncers en el futur. Els efectes exactes en cada òrgan dependran del tipus de radionúclids que s'hagin ingerit i de la quantitat.
No obstant això, els aliments contaminats haurien de consumir-se durant un llarg període de temps per arribar a suposar un risc per a la salut de les persones.
3. Com es determina la radioactivitat en els aliments?
La radioactivitat és una propietat de certs elements químics els nuclis atòmics dels quals són inestables: amb el temps, per a cada nucli arriba un moment en què assoleix la seva estabilitat en produir-se un canvi intern, anomenat desintegració radioactiva, que implica un despreniment d'energia conegut de forma general com "radiació".
Aquesta “radiació” és mesura en els aliments amb l’unitat de mesura anomenada Becquerel (Bq). El Becquerel indica el nombre de desintegracions nuclears que ocorren en una certa quantitat d'una substància durant un segon. Els límits màxims de contaminació radioactiva en aliments que estableix la normativa vigent estan expressats en Bq/kg o Bq/l.
D’altra banda, la perillositat de les radiacions que podem absorbir nosaltres o els animals depèn del tipus d’energia i de la naturalesa de les partícules emeses. Aquesta dosis de radiació absorbida en funció del tipus de partícula es mesura en Sieverts (Sv). Una dosi de radiació s'anomena Sievert, però normalment com la radiació en el medi ambient és molt petita, les mesures s’expressen en mil.lèsimes (milisievert), o fins i tot milionèsimes (microsievert) de la unitat.
4. Hi ha normativa que reguli la radioactivitat als aliments?
Hi ha uns límits aprovats internacionalment per a la concentració de radionúclids als aliments que són objecte de comerç internacional posteriorment a una emergència nuclear o radiològica:
Aquestes límits màxims poden aplicar-se quan la Comissió rep informació d'un accident nuclear que posi de manifest que és probable que s'assoleixin o s'hagin assolit els límits màxims de contaminació radioactiva dels aliments i els pinsos, d'acord amb la Decisió 87/600/Euratom del Consell, de 14 de desembre de 1987, sobre acords comunitaris per al ràpid intercanvi d'informació en cas d'emergència radiològica o de la Convenció de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) sobre la prompta notificació d'accidents nuclears de 26 de setembre de 1986.
Mentrestant, és procedent utilitzar aquests límits màxims preestablertes com a valors de referència per determinar si és acceptable la comercialització de pinsos i aliments.
5. Com es controla la seguretat radiològica dels aliments?
Si hi ha hagut un accident nuclear, el control d’aliments i aigua és una de les primeres mesures dels protocols internacionals d’actuació, tant per a l’exportació com per al consum.
De totes maneres, es fa un control rutinari de totes les mercaderies que entren de països tercers a la UE. Aquest control es fa a les duanes, on es controla qualsevol tipus de producte. Segons els codis aranzelaris, els productes se sotmeten a un o altre tipus de control, incloent-hi els de tipus sanitari o econòmic.
Els Estats membres informen a la Comissió de tots els resultats analítics a través del Sistema d'Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF) i del Sistema Comunitari d'Intercanvi d'Informacions Radiològiques Urgents (ECURIE).
6. En cas d’accident nuclear, s’estableixen controls específics?
A l'article 53 del Reglament (CE) núm. 178/2002 s'estableix la possibilitat que la Unió Europea adopti mesures d'emergència adequades en relació amb aliments i pinsos importats d'un país tercer que constitueixin un risc greu per a la salut pública o dels animals o per al medi ambient, i el risc esmentat no pugui controlar-se satisfactòriament mitjançant mesures adoptades separadament pels estats membres.
L’11 de març de 2011 es va produir un accident a la central nuclear de Fukushima (Japó) i s’han dictat normes europees destinades a limitar els possibles riscos per a la seguretat de la cadena alimentària dels aliments i els pinsos que s’exporten de la zona afectada (Reglament d'execució (UE) núm. 297/2011, de la Comissió de 25 de març de 2011, pel qual s'imposen condicions especials a la importació de pinsos i a aliments originaris o procedents del Japó arran de l'accident a la central nuclear de Fukushima).
Tota la informació necessària en relació a l’accident sofert a la central nuclear de Fukushima es pot trobar a la pàgina web de l’ACSA, seguint el següent enllaç:
a) De forma natural
La població està exposada quotidianament a la radiació natural. La radiació natural procedeix de l’espai (en forma de raigs còsmics) i del material radioactiu present de forma natural en el sòl, l’aigua i l’aire.
La radioactivitat natural de les roques i els minerals presents en el sòl es pot transferir als cultius. L’aigua potable pot recollir la radioactivitat natural de la terra, i el peix i el marisc poden captar la radioactivitat de l’aigua o el sòl del mar. El marisc és l'aliment que més radiació natural concentra, de tal manera que una persona que habitualment mengi molts musclos, ostres, cloïsses i cargols marins, pot rebre fins a un 50% més radiació per l’alimentació que la mitjana de la població.
La radioactivitat també es pot trobar de manera natural en els aliments; per exemple, un component de potassi, anomenat 40 que forma 0,012% en pes de tots els naturals de potassi i es produeix en les cèl·lules de tots els éssers vius.
b) De forma accidental
Els aliments poden contaminar-se amb materials radioactius com a resultat de fuites accidentals per un incident nuclear o radiològic. La superfície d'aliments com les fruites i verdures o els pinsos poden esdevenir radioactius pel dipòsit de materials radioactius procedents de l'aire o l'aigua de pluja.
Els radionúclids passen a través de la cadena alimentària de la mateixa manera que la radioactivitat natural. Al cap del temps també es pot detectar radioactivitat a l'interior dels aliments, ja que els radionúclids passen del terra als cultius per les arrels i de les plantes poden passar als animals. La radioactivitat dels rius, els llacs i el mar pot ser captada pels peixos i el marisc. La gravetat del risc depèn de la combinació de radionúclids i de la quantitat de contaminants emesos.
2. Quins efectes té el consum d’aliments contaminats amb radioactivitat sobre la salut?
Els aliments contaminats amb material radioactiu no tenen mal aspecte, però el consum augmenta la quantitat de radioactivitat a la qual està exposada la persona i pot augmentar els riscos per a la salut derivats de l'exposició. Per exemple, pot augmentar la prevalença de certs càncers en el futur. Els efectes exactes en cada òrgan dependran del tipus de radionúclids que s'hagin ingerit i de la quantitat.
No obstant això, els aliments contaminats haurien de consumir-se durant un llarg període de temps per arribar a suposar un risc per a la salut de les persones.
3. Com es determina la radioactivitat en els aliments?
La radioactivitat és una propietat de certs elements químics els nuclis atòmics dels quals són inestables: amb el temps, per a cada nucli arriba un moment en què assoleix la seva estabilitat en produir-se un canvi intern, anomenat desintegració radioactiva, que implica un despreniment d'energia conegut de forma general com "radiació".
Aquesta “radiació” és mesura en els aliments amb l’unitat de mesura anomenada Becquerel (Bq). El Becquerel indica el nombre de desintegracions nuclears que ocorren en una certa quantitat d'una substància durant un segon. Els límits màxims de contaminació radioactiva en aliments que estableix la normativa vigent estan expressats en Bq/kg o Bq/l.
D’altra banda, la perillositat de les radiacions que podem absorbir nosaltres o els animals depèn del tipus d’energia i de la naturalesa de les partícules emeses. Aquesta dosis de radiació absorbida en funció del tipus de partícula es mesura en Sieverts (Sv). Una dosi de radiació s'anomena Sievert, però normalment com la radiació en el medi ambient és molt petita, les mesures s’expressen en mil.lèsimes (milisievert), o fins i tot milionèsimes (microsievert) de la unitat.
4. Hi ha normativa que reguli la radioactivitat als aliments?
Hi ha uns límits aprovats internacionalment per a la concentració de radionúclids als aliments que són objecte de comerç internacional posteriorment a una emergència nuclear o radiològica:
- Reglament (Euratom) núm. 3954/87 del Consell, de 22 de desembre de 1987, pel qual s'estableixen toleràncies màximes de contaminació radioactiva dels productes alimentaris i els pinsos després d'un accident nuclear o qualsevol altre cas d'emergència radiològica.
- Reglament (Euratom) núm. 944/89 de la Comissió, de 12 d'abril de 1989, pel qual s'estableixen toleràncies màximes de contaminació radioactiva dels productes alimentaris secundaris després d'un accident nuclear o qualsevol altre cas d'emergència radiològica.
- Reglament (Euratom) núm.770/90 de la Comissió, de 29 de març de 1990, pel qual s'estableixen les toleràncies màximes de contaminació radioactiva dels pinsos després d'un accident nuclear o qualsevol altre cas d'emergència radiològica.
Aquestes límits màxims poden aplicar-se quan la Comissió rep informació d'un accident nuclear que posi de manifest que és probable que s'assoleixin o s'hagin assolit els límits màxims de contaminació radioactiva dels aliments i els pinsos, d'acord amb la Decisió 87/600/Euratom del Consell, de 14 de desembre de 1987, sobre acords comunitaris per al ràpid intercanvi d'informació en cas d'emergència radiològica o de la Convenció de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) sobre la prompta notificació d'accidents nuclears de 26 de setembre de 1986.
Mentrestant, és procedent utilitzar aquests límits màxims preestablertes com a valors de referència per determinar si és acceptable la comercialització de pinsos i aliments.
5. Com es controla la seguretat radiològica dels aliments?
Si hi ha hagut un accident nuclear, el control d’aliments i aigua és una de les primeres mesures dels protocols internacionals d’actuació, tant per a l’exportació com per al consum.
De totes maneres, es fa un control rutinari de totes les mercaderies que entren de països tercers a la UE. Aquest control es fa a les duanes, on es controla qualsevol tipus de producte. Segons els codis aranzelaris, els productes se sotmeten a un o altre tipus de control, incloent-hi els de tipus sanitari o econòmic.
Els Estats membres informen a la Comissió de tots els resultats analítics a través del Sistema d'Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF) i del Sistema Comunitari d'Intercanvi d'Informacions Radiològiques Urgents (ECURIE).
6. En cas d’accident nuclear, s’estableixen controls específics?
A l'article 53 del Reglament (CE) núm. 178/2002 s'estableix la possibilitat que la Unió Europea adopti mesures d'emergència adequades en relació amb aliments i pinsos importats d'un país tercer que constitueixin un risc greu per a la salut pública o dels animals o per al medi ambient, i el risc esmentat no pugui controlar-se satisfactòriament mitjançant mesures adoptades separadament pels estats membres.
L’11 de març de 2011 es va produir un accident a la central nuclear de Fukushima (Japó) i s’han dictat normes europees destinades a limitar els possibles riscos per a la seguretat de la cadena alimentària dels aliments i els pinsos que s’exporten de la zona afectada (Reglament d'execució (UE) núm. 297/2011, de la Comissió de 25 de març de 2011, pel qual s'imposen condicions especials a la importació de pinsos i a aliments originaris o procedents del Japó arran de l'accident a la central nuclear de Fukushima).
Tota la informació necessària en relació a l’accident sofert a la central nuclear de Fukushima es pot trobar a la pàgina web de l’ACSA, seguint el següent enllaç:
Data de publicació:
01/04/2011
Data de modificació:
06/04/2011
Comparteix: 
- més...
