Escòcia

El procés de descentralització i devolució de poders a les nacions minoritàries britàniques, convertint-les en regions nacionals autònomes, ha estat seguit amb molt d’interès des de Catalunya.

Ja abans de l’Scotland Act es van establir contactes entre ambdues nacions, començant amb la visita a Catalunya del secretari d’Estat per Escòcia el 1998 i continuant amb la visita del president de la Generalitat a Escòcia.

Les similituds entre Catalunya i Escòcia van ser motiu d’estudi d’una sèrie de seminaris organitzats per la Universitat d’Edimburg entre el 1999 i el 2001. Aquesta anàlisi profunda va permetre augmentar el coneixement mutu així com establir uns trets comuns: una llarga tradició industrial, unes societats civils fortes i una voluntat de construir un model nacional civil i no excloent.

Després de la “devolution”, Escòcia ha esdevingut un soci clau per a Catalunya, atès que comparteix les mateixes reivindicacions pel que fa al paper de les regions en la Unió Europea. Les relacions institucionals entre les dues nacions autònomes s’han establert formalment l’abril del 2002, mitjançant la signatura d’un Acord de Cooperació per part del primer ministre de l’Executiu Escocès, Jack MacConnell, i el conseller en Cap, Artur Mas.

Els camps de cooperació comprenen l’agricultura i els afers rurals, l’arquitectura, l’ensenyament, la recerca per al desenvolupament de la innovació i la política social: sanitat, habitatge i regeneració urbana. Per tal d’assegurar l’eficàcia d’aquest acord, el març del 2002 es va adoptar un Programa de Treball.