Et presentem el joc interactiu basat en el conte La Laura i en Joan fan recerca a tota potència. Entra-hi i esdevindràs protagonista d'una apassionant recerca climàtica amb molts enigmes i sorpreses.

Ja has llegit el conte? Et recomanem que ho facis: t’ajudarà a prendre decisions durant el joc. Si no el tens, el pots descarregar aquí:

Un cop premis la fletxa, començarà el joc: mou-te lliurement pels diferents escenaris i realitza les activitats que hi trobaràs. No totes les activitats seran accessibles d’entrada, de vegades et caldrà haver-ne superat una altra prèviament per poder-hi entrar.

Et recomanem que tinguis a mà paper i llapis, els necessitaràs.

A punt? Doncs endavant!

L’any 1970 un equip científic va detectar mesures estranyes a l’estació meteorològica deKanton,una petita illa al sud de l’oceà Pacífic. Les prediccions que feien del clima de la zona no els quadraven. Algun fenomen desconegut estava pertorbant els càlculs. Per tal de comprendre el que estava passant, van començar a acumular dades per estudiar-les i van demanar ajuda a equips de recerca d’arreu del món.

Kanton Island

Ressegueix els passos de la seva recerca des de les instal·lacions delCentre deRecerca Matemàtica.Interpreta les dades per descobrir tot el que sabem sobre aquest fenomen i descobreix com les matemàtiques ens poden ajudar a millorar les prediccions climàtiques.

CRM

El Centre de Recerca Matemàtica (CRM) de Bellaterra fa servir les matemàtiques per comprendre com funcionen els fenòmens meteorològics i climàtics. Navega pels seus espais perrecopilar la informacióque necessites per comprendre el fenomen que s’ha descobert a Kanton.

CRM
Comença
la recerca!

Estació meteorològica

Continua
la recerca!

L’estació meteorològica de l’illa té molts aparells per mesurar variables com la temperatura, el vent o la pluja. Saber com es comporten aquestes variables ens permetrà comprendre el temps atmosfèric i el clima del lloc on som. Per exemple, quan la pressió atmosfèrica és alta ens indica que farà bon temps, però quan disminueix és un senyal que indica que probablement plourà.

Continuar

Per accedir a les mesures de l’estació i comprendre què està passant, has de saber com funciona una estació i quina informació ens dona. Arrossega les mesures atmosfèriques per casar-les amb l’aparell corresponent.

Fantàstic, ara que saps com funciona l’estació meteorològica, ja pots accedir a les dades atmosfèriques per continuar la recerca!

Analitzar les dades

Després d’analitzar les dades de l’illa de Kanton, observes quecada 30-60 diesaproximadamentla velocitat del vent augmenta molt i la pressió atmosfèrica disminueix.

A més, cada vegada que això passa es repeteix la seqüència següent: primer hi ha uns dies amb fortes tempestes (més intenses del que seria normal), i després uns dies en què el temps és sec i assolellat (i també més sec del que seria normal).

Aquest tipus de comportament es pot definir com unaoscil·lacióen el temps atmosfèric.

L’equip científic que va detectar aquest fenomen per primer cop estava format pels dos investigadors Roland Madden i Paul Julian. Per això l’oscil·lació s’anomena «oscil·lació de Madden-Julian».

En resum, l’oscil·lació de Madden-Julian té lloc cada 30-60 dies. Apunta’t aquesta dada,perquè la necessitaràs més endavant.

Continuar

Per poder fer aquesta activitat necessites saber cada quan té lloc l’oscil·lació de Madden-Julian (en trobaràs la resposta a l’estació meteorològica):

Cada i dies:
* Compte! Tens una sola oportunitat; si no l’encertes, hauràs d’esperar un minut per tornar-ho a provar.

Per poder comprendre com funcionen les prediccions del temps necessites saber quins tipus de fenòmens existeixen. Selecciona el canvi atmosfèric per a cadascuna de les frases següents:

Ahir va ser el dia més xafogós
i amb humitat més alta de la setmana

  • Canvi atmosfèric
    a curt termini
  • Canvi atmosfèric
    a llarg termini

A l’estiu les temperatures són més altes i fa molta calor

  • Canvi atmosfèric
    a curt termini
  • Canvi atmosfèric
    a llarg termini

El pròxim hivern es preveu més fred i sec que el d’enguany

  • Canvi atmosfèric
    a curt termini
  • Canvi atmosfèric
    a llarg termini

Demà baixaran de 5 a 10 °C les temperatures a l’interior
i farà molt fred

  • Canvi atmosfèric
    a curt termini
  • Canvi atmosfèric
    a llarg termini

És més probable que nevi a la muntanya que no a la platja

  • Canvi atmosfèric
    a curt termini
  • Canvi atmosfèric
    a llarg termini

A la primavera acostuma a ploure més i tot està més verd i florit

  • Canvi atmosfèric
    a curt termini
  • Canvi atmosfèric
    a llarg termini

El cap de setmana es preveuen pluges intenses

  • Canvi atmosfèric
    a curt termini
  • Canvi atmosfèric
    a llarg termini

Els pròxims dies el vent bufarà amb força del mar cap a la costa.
Els ports marítims ja han activat les alertes

  • Canvi atmosfèric
    a curt termini
  • Canvi atmosfèric
    a llarg termini

Les previsions meteorològiques es fan amb pocs dies d’antelació; per exemple, per saber si demà plourà o farà sol. Les previsions climatològiques, en canvi, són a llarg termini i tenen molt a veure amb les estacions (més de 3 mesos, un any o més d’un any): per exemple, cada estiu a Catalunya fa calor.

Continuar

Canvis atmosfèrics a curt termini. Meteorologia, estudia el temps atmosfèric. Canvis atmosfèrics a llarg termini. Climatologia, estudia el clima.
Ahir va ser el dia més xafogós i amb humitat més alta de la setmana. A l’estiu les temperatures són més altes i fa molta calor.
Demà baixaran de 5 a 10 °C les temperatures a l’interior i farà molt fred. El pròxim hivern es preveu més fred i sec que el d’enguany.
El cap de setmana es preveuen pluges intenses. És més probable que nevi a la muntanya que no a la platja.
Els pròxims dies el vent bufarà amb força del mar cap a la costa. Els ports marítims ja han activat les alertes. A la primavera acostuma a ploure més i tot està més verd i florit.

A l’estació meteorològica has vist que l’oscil·lació que estudies passa cada 30-60 dies; per tant, es tracta d’un fenomen…

  • Meteorològic
  • Climatològic
  • Cap dels dos

Ja has començat a saber coses sobre l’oscil·lació.
Per poder predir com afectarà el clima de la zona, has de continuar investigant!

Continuar

Clima i fenòmens
meteorològics i climàtics.

Continua
la recerca!

Les dades de l’estació meteorològica ens diuen que l’oscil·lació està pertorbant el clima de la zona. Per poder saber com l’està modificant, abans has de descobrir quin tipus de clima hi ha a Kanton i quins fenòmens atmosfèrics hi tenen lloc.

Continuar

Llegeix les explicacions i fixa’t en les icones que surten en cada cas.
Selecciona l'explicació que correspon a les àrees indicades sobre el mapa:

Molt bé! Ja has col·locat les diferents zones climàtiques. Recordes quantes estacions tenia cadascuna? Selecciona les icones que corresponguin a cada zona:

El fet que hi hagi zones amb climes diferents segons la latitud on es troben, es deu a la inclinació de l’eix de la Terra. Aquesta inclinació determina la quantitat de sol que reben i fa que el clima sigui més calorós o fred o menys. A més de tenir un nombre d’estacions diferent, algunes d’aquestes zones pateixen fenòmens com els huracans o les sequeres. L’illa de Kanton està situada en una d’aquestes zones.

Descobreix alguns dels fenòmens meteorològics que trobem en aquestes zones i com els afecta l’oscil·lació.

Continua la recerca

Cercle polar
àrtic Equador Cercle polar
antàrtic
Zona freda
Zona freda
Zona temperada
Zona temperada
Zona tropical
Zona tropical
Zona equatorial
Illa de
Kanton
Llum
solar

Zona sense estacions

El clima sempre és càlid i les precipitacions són constants durant tot l’any.

Zones amb 2 estacions

Les zones tropicals tenen climes càlids. Hi ha una estació plujosa (estiu) i una de seca (hivern).

Zones amb 4 estacions

El clima va canviant de forma suau cada 3 mesos donant lloc a les estacions.

Zona temperada

Zona tropical

Zona equatorial

Comprova-ho

Abans de seguir la recerca,
cal que coneguis el clima de l’illa de Kanton.

Una de les observacions que ha fet l’equip científic de l’illa és que l’oscil·lació afecta els fenòmens meteorològics i climàtics que es produeixen en aquesta zona.

Continuar

Emparella cada fotografia amb la seva descripció i descobreix què passa quan cadascun d’aquests fenòmens s’encreua amb l’oscil·lació!

Molt bé! Ara ja coneixes els fenòmens meteorològics i climàtics que es produeixen a la zona equatorial. A continuació, estudiarem què passa quan els afecta l’oscil·lació que estem estudiant.

Mostra què passa

Com pots veure, l’oscil·lació Madden-Julian pot intensificar els diferents fenòmens quan s’hi encreua. Els equips científics han vist que també en pot ser l’origen.

Saber més coses sobre l’oscil·lació Madden-Julian ens servirà per prendre mesures per afrontar possibles inundacions i sequeres, i així evitar pèrdues de cultius, de fauna o de vegetació i humanes.

Continuar

  • Monsons, vents que provoquen pluges torrencials i inundacions.

  • El Niño, pluges i fortes inundacions, i La Niña, sequera.

  • Huracà, tempesta circular que es forma en el mar.

  • Sequera, llarg període de temps sense pluges.

Comprovar
Oscil·lació
Madden-Julian
Sequera:Sequera molt extrema
El Niño
i La Niña:Grans inundacions i sequera extrema
Monsons:Pluges torrencials i inundacions
Huracà:Vents de força extrema i destrosses

Recorregut i velocitat
de la pertorbació.

Continua
la recerca!

Si esbrinem cap a on es mou l’oscil·lació, els territoris podran estar preparats per a quan arribi. Al següent mapa podràs veure la situació dels llocs on s’han pres mesures.

Continuar

Les coordenades s’expressen en graus i es diferencia si són al nord (N), al sud (S), a l’est (E) o a l’oest (O).
Clica sobre el punt del mapa format per les coordenades dels graus que indica cada localització:

Genial, has colocat les coordenades correctament!
En quina direcció avança l’oscil·lació?

Recorda-ho: cap a l’EST!
Apunta-t’ho!

Continuar

Dilluns 05 de març:
10ºN 80ºE
Dimecres 07 de març:
3ºN 96ºE
Divendres 09 de març:
–9ºS 112ºE
Diumenge 11 de març:
–1ºS 152ºE
  • Nord
  • Sud
  • Est
  • Oest
Dilluns 05
Dimecres 07
Divendres 09
Diumenge 11

En quina direcció avança l’oscil·lació?
Per saber-ho, fes l’altre joc de l’escenari.

En quina direcció avança l’oscil·lació?
Selecciona el punt cardinal correcte:

L’oscil·lació avança cap a l’est.
A quina velocitat?

Continuar

Aquí tens el calendari del temps que ha fet a Kanton i a Medellín:

Illa de Kanton Agost

Medellín Setembre

La pertorbació que passa per l’illa de Kanton a l’agost arriba al continent americà?

  • Sí
  • No

Amb quants dies de diferència ha aparegut la pertorbació a Medellín respecte al seu inici a l’illa de Kanton? ?

Amb dies de diferència.

Molt bé! Saber la velocitat de l’oscil·lació ens permetrà saber on anirà, i quin dia arribarà. Acabes de desbloquejar l’últim escenari, en el qual trobaràs informació molt valuosa per a la recerca que estàs fent!

Continuar

Llei de potències


Al Centre de Recerca Matemàtica fan servir les matemàtiques per comprendre el món que ens envolta, per poder fer prediccions. Construeixen models matemàtics que, per exemple, ens ajudin a predir quan serà més probable que es produeixi un fenomen extrem i amb quina intensitat.

Construeix models matemàtics

Continua
la recerca!

Per comprendre com ho fan i com ho apliquen a la meteorologia, abans estudiarem un parell d’exemples sobre altres temes. Mirarem de quina manera la durada dels embarassos o la intensitat dels terratrèmols es poden ajustar a models matemàtics.

Continuar

Quant dura un embaràs?
Per fer-nos una idea de com s’analitzen aquestes dades, farem un exemple amb 44 embarassos.

  • 260 dies
  • 270 dies
  • 280 dies
  • 290 dies
  • 300 dies

Escriu el nombre d'embarassos que han durat 260 dies:

Escriu el nombre d'embarassos que han durat 270 dies:

Escriu el nombre d'embarassos que han durat 280 dies:

Escriu el nombre d'embarassos que han durat 290 dies:

Escriu el nombre d'embarassos que han durat 300 dies:

Això és una gràfica que s’anomena «de campana» o «normal». Serveix per veure que és més probable que passin coses en els valors del mig que no en els extrems. Així, és molt més probable que un embaràs duri 280 dies que no pas 300 dies.

Hi ha moltes coses a la natura que segueixen aquest model: l’alçada de les persones, altres variables mèdiques com la pressió arterial o els nivells de sucre, els errors quan fem algunes coses, com per exemple en la fabricació d’una peça, etc.

Continuar

Hi ha fenòmens, però, que no encaixen en la gràfica normal. Mireu aquestes dades sobre el nombre de terratrèmols segons la potència que tenen.

  • No es perceben
  • Lleugers
  • Forts
  • Devastadors

Escriu el nombre de terratrèmols que no es perceben:

Escriu el nombre de terratrèmols d'intensitat lleugera:

Escriu el nombre de terratrèmols d'intensitat forta:

Escriu el nombre de terratrèmols d'intensitat devastadora:

Aquest gràfic és molt diferent de l’anterior. Aquí el més probable és trobar fenòmens «suaus» i molt poc probable trobar-ne de «devastadors». A aquest tipus de gràfic se l’anomena «llei de potències».

Com hem vist per als terratrèmols, hi ha molts altres fenòmens a la natura que segueixen aquest model, com ara les pluges o els huracans. Però encara hi ha més coses! La llei de potències també la trobem quan estudiem poblacions (el 80 % de les persones viu al 20 % de les ciutats més poblades) o paraules (el 80 % de les paraules que diem són el 20 % de les paraules del diccionari).

Continuar

I els efectes de l’oscil·lació Madden-Julian?
Segueixen una distribució normal o una llei de potències?

  • Llei normal
  • Llei de potències

Cada cop que l’oscil·lació està activa, se’n classifica la intensitat.

  • Intensitat baixa
  • Intensitat mitjana
  • Intensitat gran

Es tenen observacions de molts anys, un registre històric. A continuació farem servir les observacions de tres anys per analitzar la intensitat de l’oscil·lació.

Continuar

Compta el nombre de vegades que l’oscil·lació és més o menys intensa i després utilitza la gràfica per representar els resultats.

Correcte! Aquest gràfic ens parla de la freqüència i la intensitat en la qual apareix una oscil·lació. Les dades de baixa intensitat són les més freqüents, i altres més intenses ho són menys.

Escriu el nombre de vegades que l’oscil·lació és d'intensitat baixa:

Escriu el nombre de vegades que l’oscil·lació és d'intensitat mitjana:

Escriu el nombre de vegades que l’oscil·lació és d'intensitat gran:

A quin model s’ajusta la forma del gràfic?

  • Llei normal
  • Llei de potències

Molt bé! L’oscil·lació Madden-Julian segueix la Llei de Potències.
L’equip del CRM està analitzant si les oscil·lacions Madden-Julian sempre s’ajusten a la llei de potències. Si ho demostren, podran modelar el comportament de l’oscil·lació i millorar les prediccions del clima a les zones on es produeix.

Continuar

Felicitats! Has arribat al final del recorregut! Amb tota la informació que has trobat, l’equip científic actual de l’estació meteorològica de l’illa de Kanton pot millorar les prediccions meteorològiques de l’illa:

Fenomen observat Oscil·lació Madden-Julian.
És un fenomen subestacional.
Cada quant es produeix? Cada 30-60 dies
En quina direcció es mou? Est
A quina velocitat es mou? 18 km/h
Què provoca? Intensifica fenòmens meteorològics i climàtics propis de la zona equatorial

A més, amb la recerca que es fa al CRM les matemàtiques ens ajudaran a millorar les prediccions d’oscil·lacions futures.
Gràcies per la teva contribució!

La recerca continua!