(Barcelona, 1907 - 2000). Filòleg. Va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona, però es va traslladar a Madrid per ampliar els seus estudis, on va conèixer Ramón Menéndez Pidal. Professor adscrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va centrar especialment en al filologia i la bibliografia i ensenyament de la gramàtica catalana. Va arriba a la presidència honorífica de l'Institut d'Estudis Catalans entre el 1989 i el 2000. Va rebre el Premi Ramon Fuster, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium cultural, així com la Creu de Sant Jordi.
Decret (DOGC 1260, de 26 de febrer de 1990)
Descarregueu la imatge en alta resolució
Foto: Fons Eugenio del Castillo. Arxiu Nacional de Catalunya. (1990)
(Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona 1996). Cardenal. Va estudiar al seminari de Barcelona i es va ordenar sacerdot el 1939, per doctorar-se després en teologia a Comillas i en dret canònic a Roma. Va ser canonge de la catedral de Barcelona i el 1962 va participar en el Concili Vaticà II. En abandonar Barcelona, va ser nomenat bisbe de Girona el 1964 i només set anys després va substituir Marcelo González Martín a l'arquebisbat de Barcelona. El 1973, Jubany va ser normenat cardenal i en aquesta condició va participar en dos conclaves.
Decret (DOGC 1394, de 16 de gener de 1991)
Descarregueu la imatge en alta resolució
Foto: Fons Eugenio del Castillo. Arxiu Nacional de Catalunya. (1991)
(Algerri, 1906 - Monistrol de Montserrat, 2001). Sacerdot i papiròleg. Doctor en teologia, va ser ordenat sacerdot el 1928, i va ser canonge de Barcelona. Es va dedicar a la papirologia de la mà de Aristide Calderini, i posteriorment va fer estudis de crítica textual al Pontifici Institut Bíblic de Roma. Fa fer l'aplec dels fons dels Papyri Barcinonenses, entre els quals destaca el fragment més antic conegut de l'Evangeli de Sant Mateu. Va ser la primera persona a realitzar una versió catalana dels quatre evangelis a partir del text en grec. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Decret (DOGC 1769, de 12 de juliol de 1993)
Descarregueu la imatge en alta resolució
Foto: Fons Eugenio del Castillo. Arxiu Nacional de Catalunya. (1993)
(Barcelona, 1939). Tenor. Va iniciar el seus estudis musicals amb Jaume Francesc Puig, per marxar a Milà gràcies a una beca del Liceu, on va coincidir amb Vladimir Badiali. El 1963 va debutar al Teatre de La Fenice de Venècia amb l'òpera "Gerusalemme" de Verdi. Ha rebut el títol Kammersänger de la Wiener Staatsoper i la Creu de Sant jordi el 1984. El Festival de Música de Torroella de Montgrí organitza des del 1994 el Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall.
Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall
Decret (DOGC 2449, de 6 d'agost de 1997)
Descarregueu la imatge en alta resolució
Foto: Departament de la Presidència
(Xàtiva, 1940). Cantant i poeta. Més conegut com Raimon, és un dels màxims exponents del moviment de la Nova Cançó i un dels artistes en llengua catalana més coneguts. Una de les seves més conegudes cançons és "Al vent". Va guanyar el Festival de la Cançó Mediterrània amb una peça en català, "Se'n va anar". La popularitat li va arribar al 1964 amb "Diguem no", que va esdevenir una cançó emblemàtica. Raimon ha musicat i interpretat poemes de la seva creació, però també ha fet una important tasca de divulgació de poemes de Salvador Espriu.
Decret (DOGC 2449, de 6 d'agost de 1997)
Descarregueu la imatge en alta resolució
Foto: Recital a la capella de Santa Àgata. Fons Eugenio del Castillo. Arxiu Nacional de Catalunya. (1984)
Monestir i santuari. Hi viu la comunitat de benedictins de l'Abadia de Montserrat, reconeguda per l'alta significació espiritual i cultural a la història catalana. El 1947 es van realitzar les Festes d'Entronització de la Mare de Déu. L'Abadia ha contribuït a la cultura catalana amb la revista Documents de l'Església i "Serra d'Or". La seva biblioteca compta amb 270.000 volums i 400 incunables. Són també notables la pinacoteca i el museu, i especialment la seva escolania.
Abadia de Montserrat
Decret (DOGC 2520, de 18 de novembre de 1997)
Descarregueu la imatge en alta resolució
Foto: Fons Montserrat Sagarra i Zacarini. Arxiu Nacional de Catalunya. (1986)
(Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003). Poeta i traductor. Va començar a treballar amb 14 anys en una fàbrica tèxtil, però una malaltia el va fer romandre en repòs durant tot un any, fet que va contribuir a la seva passió per la literatura. El 1954 va escriure "Paraules al vent", pel qual va guanyar el premi Óssa Menor. El 1970 li va ser diagnosticada una esclerosi múltiple que el va obligar a reduir considerablement la seva activitat. Amb 20 llibres de poemes i 11 antologies de poesia, la seva obra completa consta de tres volums, i ha estat traduïda a 12 idiomes.
Decret (DOGC 2852, de 22 de març de 1999)
Descarregueu la imatge en alta resolució
Foto: Departament de la Presidència
(Girona, 1912 - Barcelona 2002). Compositor i crític musical. A la infantesa va estudiar violí, però es decantà finalment per la composició. De les seves obres destaquen "Tres divertimentos", el 1940, amb tocs flabiolaires de festa major. Montsalvatge és una de les figures més representatives de l'anomenada "generació perduda", entremig de la dels compositors de la república i l'actual. Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1985 i amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat el 1997.
Decret (DOGC 2856, de 12 d'abril de 1999)
Descarregueu la imatge en alta resolució
Foto: Departament de la Presidència
